Catalunya té molts fets diferencials, però un dels que potser menys bandera se’n fa –perquè ho tenim com a quelcom completament normalitzat i acceptat- és la gran riquesa de mitjans de comunicació locals i de proximitat que té. Amb gairebé dos segles de premsa comarcal i local, ens va semblar quelcom obvi que l’any 1978 naixessin les primeres ràdios lliures de la mà de col·lectius de tota mena. Les municipals naixien l’any 1979 de la mà de Ràdio Rubí, entre altres. Un any més tard Televisió de Cardedeu feia la seva primera emissió. Era el 7 de juny de 1980.

És evident doncs, que els mitjans de comunicació de proximitat són quelcom ben arrelat a la cultura del país i juguen un paper fonamental com a cohesionadors socials, com a agents del territori i com a informadors de proximitat. Un municipi amb mitjans de comunicació de proximitat és un municipi més ric, més cohesionat i que ofereix als professionals de la comunicació una sortida laboral, i aquests al mateix temps, ofereixen a la població continguts sobre la ciutat –a on els mitjans generalistes sovint no hi arriben- i una eina de participació directa a la vida municipal. Si a més, es tracta d’un mitjà públic garantirà la pluralitat i vetllarà, encara més per una informació rigorosa i de qualitat.

El pas de l’analògic al digital va posar en escac a les televisions locals

Però ara mateix ens trobem que tot aquest teixit de mitjans socials perilla. Molts ajuntaments –alguns ja feia temps que no invertien en els seus mitjans públics- han vist en els seus mitjans una manera d’estalviar-se uns diners. Si això ho sumem a les conseqüències que va tenir la posada en marxa de la TDT a Catalunya, trobem que especialment les televisions, però també algunes ràdios, estan en perill de mort. L’obligatorietat de passar de l’analògic al digital –més car i que va requerir una forta inversió econòmica- va deixar als canals locals molt afeblits i un panorama difícilment sostenible: 96 televisions a Catalunya, 37 de les quals de gestió pública i 59 de gestió privada. Si a aquí li sumem la crisi conjuntural i les retallades pressupostàries, ens trobem amb la situació actual que fa que les televisions locals estiguin en escac i mat. Les ràdios, més econòmiques de mantenir que les televisions, de moment aguanten, però ja saben allò que diuen  en castellà “cuando las barbas de tu vecino veas cortar…”.

Un dels manifestants de la concentració en contra del tancament de TV L'Hospitalet

Aquest panorama més aviat apocalíptic deixa als professionals de la comunicació local –que n’hi ha molts i de molt bons- en una situació difícil. Per un costat sembla que siguin resistents als canvis i que no vulguin adaptar-se als nous temps. Aquí, el valor sentimental de la feina que es fa i que s’estima i la vocació implícita –fer periodisme proximitat és una manera de viure i de sentir i estimar el municipi- els fa semblar uns nostàlgics dels temps passats. Però per l’altre, també caldria veure en quants i quins casos s’ha consultat i dialogat amb els professionals de la comunicació de cada municipi i se’ls ha deixat plantejar alternatives (i no només ara quan alguns mitjans ja estan ferits de mort). És evident que cal reformular-se, que cal apostar per noves idees, que cal treballar en gestions mixtes. Abans de tancar, segur que hi ha opcions. En material

Abans de festes es reunia el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) amb la Coordinadora de Televisions Públicques Locals (CTPL) i apuntava algunes idees com estudiar les aliances entre canals públics i universitats, els acords entre televisions públiques i privades en l’àmbit local, i la cooperació entre canals públics. Per la seva banda, les organitzacions sindicals presentaven també un Manifest en defensa dels mitjans de comunicació social a Catalunya que recorda que l’Estatut de Catalunya recull en el seu article 52 el deure dels poders públics de “promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós”. A més, aquest manifest també demana la constitució d’una mesa sectorial i que els governs repensin les retallades de pressupostos sobre els mitjans de comunicació públics.

Esperem que el degoteig constant de tancaments de mitjans de comunicació de proximitat s’aturi, que es trobin fórmules imaginatives que permetin una sortida a la situació actual i, sobretot, que no haguem de sentir més que tanca un altre mitjà. Cada tancament, és un pas enrere. Cada tancament ens fa mal als professionals que fan i que hem fet i crescut en la comunicació local. Cada tancament malmet un xic més el nostre municipi i el nostre país.

Un any on hem vist nàixer i créixer una nova xarxa social, Google+, amb pretensions de convertir-se en competència directa de Facebook i Twitter. A primers d’estiu apareixia Google+ i ara ja són més de 43 milions els usuaris d’aquesta xarxa.

Un any on hem vist com una xarxa social com el Twitter pot posar, gràcies a les persones que formen part, a una cadena de televisió com Telecinco en el punt de mira, i fer que tots els anunciants retiren els seus anuncis d’un programa com La Noria.

Volia parlar de moltes coses, i recomanar-vos també algunes entrades molt útils amb recursos per analítica web que s’han publicat aquest 2011, 25 posts sobre analítica web, Google Analytics, i optimització i usabilitat web.

Són moltes coses les que pots dir en un balanç d’any, però tot ha quedat amb un propòsit quan aquest matí he llegit que Samoa avui no tenia divendres! Com comuniques, expliques i fas entendre a una població de més de 180.000 persones, que ja no tindran divendres, i que el seu calendari passarà de 29 a 31 de desembre en un tres i no res? Quins són els canals de comunicació institucional més ràpids: la televisió? Les xarxes socials? La ràdio? Quina campanya has de fer per arribar a tota la població?

Font: Reuters

Clar, la resposta és senzilla, la mateixa que fem nosaltres quan canviem l’hora. La diferència és que avui alguna persona de Samoa s’haurà quedat sense poder celebrar el seu aniversari… i això quina campanya de comunicació ho soluciona?

Us deixe una frase per a aquest 2012 que està a punt de començar, treta d’una pel·lícula d’animació: “L’ahir és història, el demà és un misteri, però l’avui és un regal, per això se li diu present”. Encara que avui siga 30 o 31 a Samoa!

Hi trobareu de tot. Des de profetes que vaticinen que tornaran les ulleres de sol rodones a l’estil John Lennon a estilistes que dibuixen un hivern marcat per l’ocre. Però més enllà d’això, darrera aquests dos hashtags hi ha infinitat d’articles sobre 2.0, e-commerce, tecnologia digital, etc. Vaja, un pou de ciència. Jo m’he fixat en els tuits sobre comunicació 2.0. i n’he tret 5 conclusions de cara al 2012.

Integració on i off: la geolocalització com a paradigma

La maduresa tecnològica de les societats avançades determina que la línia que separa el “món on” del “món off” és cada cop més difusa. D’aquí a 4 dies parlarem de “món” sense necessitat d’afegir cap adjectiu perquè on i off seran un únic conjunt. Al 2012, aquesta integració es notarà especialment en els mòbils i específicament en la geolocalització. El seu ús serà un gran al·licient per al consum, sobretot pels negoci locals, que han trobat la manera d’obrir nous canals de comunicació amb el seu públic objectiu. La geolocalització deixarà de ser un joc per passar a ser una eina de vendes.

Twitter, l’eina perfecta d’atenció al client

Twitter encara ens ha de sorprendre molt. El que ja està clar és que és una eina essencial per a les empreses que volen tenir una comunicació eficaç, senzilla i ràpida amb els seus clients. I, a més, amb uns costos molt baixos. La necessitat d’atenció en temps real l’ha consolidada com a una eina d’atenció al client idònia. Ara bé, estic convençut que el que hem vist fins ara només és la punta de l’iceberg. El 2012 propulsarà encara més les potencialitats de Twitter.

Xarxes socials corporatives

Yammer és la xarxa social interna més popular, però n’hi ha d’altres i, de fet, ja hi ha empreses que estan desenvolupant xarxes internes a mida. Objectiu? Compartir coneixement, potenciar el treball col·laboratiu i augmentar el sentit de pertinença i engagement dels treballadors.

Lideratge obert

En un món obert i mica en mica més transparent el lideratge obert deixarà de ser una opció per ser un requisit. A dia d’avui, segons un estudi de Voltier Digital, més d’un 35% dels CEO no tenen un compte a les xarxes socials. Aquesta realitat, però, ha de deixar pas a uns líders que sàpiguen treballar de manera col·laborativa, amb autenticitat en els seus comportaments. Les empreses amb una comunicació interna pionera seran aquelles en què els líders siguin els principals animadors i comunicadors.

Empresa 2.0

Encara hi ha grapats i grapats d’empreses –especialment petites i mitjanes- que no han fet el pas decidit cap al 2.0. El 2012 un gran número d’organitzacions faran el pas i apostaran per la nova tecnologia. Això, dit així, pot sonar com una obvietat, però de tant obvi és essencial. Pujar al carro del 2.0 és el camí per obrir-se als clients, per captar-ne de nous, per ser més flexibles i per guanyar protagonisme

I si encara penses que el 2.0 pot esperar i que no necessites ni una estratègia digital ni un community manager de qualitat, potser titulars com aquest et fan canviar d’opinió: “Una compañía estadounidense reclama 260.000 euros al exempleado que gestionaba una cuenta corporativa con 17.000 seguidores en la red social Twitter”.

D’altra banda, el reportatge també fa referència a la Guia d’Usos i Estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, un interessant document que pot servir de punt de partida per a d’altres institucions com per exemple, els ajuntaments.

I és que recordar el Logos, Pathos i Ethos, encara que sembli antic està completament vigent, perquè el management persuasiu consisteix en saber usar la paraula, i per fer-ho la retòrica d’Aristòtil és l’eina fonamental que podem fer servir: convèncer racionalment, connectar emocionalment i construir credibilitat i reputació.

Per convèncer racionalment és necessari aportar dades, xifres, històries, llocs comuns i màximes. A més, hem de saber quines emocions volem generar i com generar-les. I sempre des de la credibilitat i la reputació de cadascú, bé perquè comptem amb ella (Ethos situat) bé perquè l’hem de construir (Ethos construït).

El més interessant de la sessió va ser la posada en escena dels conceptes explicats a través d’un debat amb dos equips (posicions enfrontades) i un jurat que donaria el veredicte final. Un debat moderat per Artur Massana i Vander Lemes, amb presentació del tema, refutació, debat obert i conclusions finals per part dels dos equips.

El debat va ser la manera de comprendre com col·locar el Logos, Pathos i Ethos en el nostre discurs, i d’aquesta manera aconseguir la persuasió.

L’equip d’aPortada fa temps que reflexiona sobre els reptes de futur de les empreses. La crisi que estem vivint ens està portant a canvis importants. I aquests canvis se centren, sobretot, en la gestió de les persones i la humanització de les marques.

Les empreses han passat els últims anys fent centenars d’estudis de consumidors, focus groups, tests a cegues… Coneixen perfectament el seu públic extern, però els treballadors són encara uns grans desconeguts.

Com pot una marca saber quina és la seva cultura corporativa real si no coneix la identitat social i cultural dels seus treballadors? Com es pot treballar l’alineament i motivació interna sense saber quin és l’ADN intern?

Les empreses han d’establir diàlegs amb els seus públics, interns i externs, i aquests han de ser coherents. Per gestionar el nostre relat corporatiu i parlar de manera eficaç hem de saber amb qui ho fem. Cal, per tant, disposar d’una anàlisi dels estils de vida i identitats sòcio-culturals dels treballadors de l’empresa.

Pensem que la cultura – entesa com a l’estil de vida de les persones, la seva identitat social – és l’eina cabdal que ens permetrà aquest alineament intern a les empreses. És per això que volem llançar una campanya. Volem demanar idees culturals per aplicar a les empreses que puguin suposar un avenç en diferenciació, participació o motivació interna. Quina iniciativa cultural t’agradaria que fes la teva empresa l’any 2012?

Ens ajudes a fer una llista de bons propòsits culturals? El 2012 aPortada té el bon propòsit d’intentar que les empreses s’apropin a la cultura.  Ens hi ajudes amb una bona idea?

A través de les xarxes socials i amb l’etiqueta #ideaculturalxempresa comparteix bons propòsits culturals. Amb les millors propostes us desitjarem un 2012 ple de cultura i marca interna. Teniu temps fins el dilluns 12 de desembre per a enviar-nos propostes.

 Quina és la teva #ideaculturalxempresa ?

Aquesta lògica, l’hem traspassada al món digital i a vegades pensem que si no estem a l’última xarxa social no som ningú – quan segurament el nostre públic no està allà o encara no hi està-. Per aquesta raó en els últims mesos, han estat molts aquells que han predit la mort del blog a causa de les eines socials. Però han oblidat que el blog és una eina que complementa la feina en xarxes socials i que ens permet:

• Publicar reflexions, anàlisis i novetats de manera àmplia. A diferència de Twitter i Facebook et permet explicar en profunditat allò que passa en la teva organització (empresa, institució, etc.) i que creus que el teu públic li pot interessar.
• Canal menys formal que el web (i més formal que Facebook). Pot aconseguir que els teus públics s’apropin a l’organització de manera més àmplia. La web seria una targeta de visita i el blog com una entrevista cara a cara.
• Permet posicionar-nos com a expert en un sector. Aquesta és una de les raons claus per no deixar perdre un blog. Sé que molts de vosaltres pensareu: ara aquesta funció la fa Twitter. Potser sí, però els experts que estan a Twitter enllacen els seus articles que estan penjats a… un Blog!
• Creació d’un espai de debat. Les eines socials ens permeten un espai d’intercanvi, això no ho pot negar ningú, però aquest acostuma a ser més irreflexiu que en blog.
• Actualització freqüent, però no constant. El blog ens obliga a actualitzar sovint (mínim una actualització setmanal) però no ens encadena a l’actualització constant de Facebook i Twitter.

Per últim, us vull donar sis consells per si us voleu tirar al món dels blogs:

1. Tingues un públic ideal al teu cap
2. Un article, una idea
3. Redacció informal, amb estil personal
4. El titular és molt important
5. Utilitza paràgrafs curts i clars
6. Ajuda’t de les xarxes socials. Són la millor manera de donar a conèixer el teu bloc

Tot sovint, a l’hora de dinar, amb els companys i companyes que dinem de tupper, compartim receptes i trucs gastronòmics. La recepta que proposem des d’aPortada per a la campanya Blogs contra la Fam és una d’aquestes que han sortit tot dinant: es tracta d’una recepta elaborada amb un aliment nutritiu de llarga durada, facilitada per la mare d’un dels companys d’aPortada i que és un gran recurs per al tupper: ràpid, fàcil i nutritiu.

Llenties de la mare del Carlos

Ingredients:

Ceba

All

Tomàquet

Pastanaga i porro (opcional)

Patates trencades (no tallades, sinó mig tallades i acabades de trencar perquè deixin anar el midó).

Llenties cuites

Aigua

Xistorra (opcional)

Fulla de llorer

Elaboració:

En una olla hi posem una mica d’oli per sofregir l’all, la ceba, les patates i el tomàquet. Si tenim porro o pastanaga, també li posem. Quan estigui mig enrossit, li afegim aigua fins a cobrir-ho i la fulla de llorer i ho deixem uns 15-20 minuts fins que s’acabi de coure la patata.

Li afegim les llenties cuites (com que estan cuites només s’han d’escalfar), ho deixem 5 minuts més i ja estarà llest.

Si hi afegim la xistorra, l’hem de fregir amb les verdures al principi de tot.

Com col·laborar amb al Gran recapte dels aliments?

La Fundació Banc dels Aliments organitza demà divendres i  dissabte el Gran Recapte dels aliments, una campanya de sensibilització i recollida d’aliments d’alt valor nutritiu. Podeu fer la vostra donació a diferents supermercats de tot Catalunya. Els aliments més adients per la donació són aquells que tenen alt valor nutritiu i són de llarga durada com les llegums, oli, llet, llaunes de conserva de peix i tomàquet natural, entre d’altres.

Poseu-hi vosaltres també el vostre granet de sorra per lluitar contra la fam; i si teniu un blog també podeu sumar-vos a aquesta iniciativa.

Abel Bueno exposa uns deu consells a l’hora d’utilitzar Twitter: http://onsoftware.softonic.com/meter-la-pata-en-twitter

Consells tècnics de Twitter per a periodistes (Escacc) a l’hora d’investigar un tema:

http://www.escacc.cat/ca/contingut/consells-tecnics-de-twitter-per-a-periodistes-3098.html

4 models d’ús de Twitter corporatiu (Ticbeat):

http://www.ticbeat.com/analisis/uso-twitter-corporativo-empresa/

Quin és el millor moment per postejar a Twitter i a Facebook? (Cindy Villegas):

http://www.clasesdeperiodismo.com/2011/11/07/cual-es-el-mejor-momento-para-postear-en-twitter-y-facebook/

En aquest últim link trobareu una eina molt útil que us pot ajudar a saber quan postejar, es diu Whentotweet.com

Fins fa relativament poc, només grans esdeveniments com partits de futbol, inauguracions olímpiques o (segons el grau de frikisme) Eurovisión o Operación Triunfo feien congregar a gent a casa per veure la televisió i comentar la jugada. Ara ja no cal preparar cerveses per a tothom i pa amb tomàquet per als convidats. La jugada es comenta en directe, a través del twitter arreu del món.

I a l’endemà la notícia no és el share i l’audiència, sinó el trending topic. Sense anar més lluny, tenim l’exemple del Debat a TV3 de divendres passat: el hashtag #debatTV3 va arribar a generar més de 14.200 tweets i es va col·locar al podi dels trending topics de Catalunya i d’Espanya.

Però el twitter també genera polèmica i sinó que li ho preguntin a Gerard Quintana amb El Convidat, també de TV3. I és que una cosa era comentar la jugada amb els col·legues al sofà de casa i una altra, ben diferent, és fer safareig públic.

El que està clar és que, en segons quins casos, i vist el què fan a segons quins canals, és molt millor mirar la televisió a través del Twitter.