Text d’opinió. Valentí Oviedo, gerent del Kursaal de Manresa

by

En temps de crisis el retorn de la inversió de cada euro que s’inverteix en comunicació es mira amb lupa. El boca orella és  l’efecte que qualsevol responsable de comunicació desitjaria  pel seu ‘producte’ cultural.  L’equació no pot ser més perfecte. Mínim cost,  alt índex de públic, i expectatives complertes.

Aconseguir aquest efecte no és fàcil i  polítiques de comunicació de proximitat poden contribuir a  fer realitat aquest efecte ja que aquestes polítiques  acostumen a crear xarxes que estimulen i engresquen a potencials espectadors.

Permeteu-me que recorri a l’àmbit de les arts escèniques per exemplificar com des de polítiques de comunicació de proximitat es pot generar el boca-orella.

Programar un espectacle, un procés de participació

A l’hora de programar hi ha moltes variables que si a més a més de tenir-les en compte s’impliquen en el projecte podria facilitar enormement la comunicació de la programació. Fent aquest procés participatiu, s’aconsegueix, sense necessitat d’invertir un euro, crear potencials clients. Per que això sigui així crec que s’haurien de tenir en compte aspectes com:

–          Recollir informació dels espectadors sobre quines són les seves preferències en l’àmbit de les arts escèniques

–          Comptar amb entitats locals per elaborar conjuntament determinats projectes

–           Tenir en compte si hi ha espectacles que es poden encabir al voltant de dates claus del tipus: setmana solidària, dia de l’alzheimer, setmana de la gent gran, dia internacional de la dansa…

–           Comptar amb una xarxa de col·laboradors prou àmplia que permeti conèixer les diferents sensibilitats culturals i que aquestes quedin reflectides en la programació.

–          Tenir molt present  quin és l’entorn tant sociològic com econòmic en què ens trobem.

–          Considerar l’espectacle que es programa  com l’element vital a partir del qual s’assoleixen o no les expectatives creades pels espectadors i per tant  l’element clau que farà que existeixi o no repetició de compra .

Fer doncs de la programació un procés participatiu, ajuda enormement a que importants grups de persones se la sentint seva i la difonguin, sense necessitat, encara, d’haver fet cap inversió en comunicació.

La taquilla del teatre i el vestíbul del teatre. Lloc de recollida d’informació

Les taquilles d’un teatre, si aquestes són àmplies i obertes i afavoreixen la comunicació entre taquilla i espectador,  és un centre neuràlgic, a l’igual que el vestíbul abans o a l’acabament d’una funció,  per què el personal del teatre recomani, assessori comenti  o escolti  a l’espectador; així mateix, és el lloc en què es reben les propostes de millora i les felicitacions. Si aquests processos són satisfactoris, també contribuirà al boca-orella.

Presentació de l’agenda dels propers espectacles abans de l’inici d’un d’ells

Aquesta tècnica és habitual al teatre Kursaal de Manresa, i és probablement una de les més efectives. Tenir la oportunitat de poder explicar, informar i suggerir –és a dir prescriure- davant de 800 persones que són receptius a escoltar noves propostes culturals genera un efecte boca orella espectacular. La clau de l’èxit és confiar en la persona del teatre que més enllà d’informar, recomana (per exemple, “si us agrada ‘El Rei Lear’ d’Oriol Broggi, no us perdeu la nova versió del ‘Hamlet’ del mateix Broggi”).

Activitats paral·leles al voltant d’un dels espectacles

Aconseguir que els mitjans parlin sovint i amb contingut, més enllà de la típica nota o roda de premsa, dels espectacles que es proposen,  tan sols es pot fer generant  activitats paral·leles  (cicles de conferències, xerrades, petits concerts…). Aquestes giren al voltant de l’espectacle i tenen l’objectiu de crear elements que engrandeixin l’espectacle programat, i per tant que la ciutat en parli.

Però més enllà de què aquestes polítiques siguin efectives, a mig termini s’ha de tendir a la seva automatització.  Considero imprescindible que la gestió cultural sigui capaç d’introduir en el seu dia a dia eines que han quedat clarament dibuixades com la investigació de mercats  o el CRM (Customer Relationship Management). Aquestes eines  contribuiran a gestionar de manera eficient el coneixement i inputs d’espectadors d’una manera ordenada i ajudaran de manera clara a la presa de decisions, i per tant, a l’optimització de la inversió en comunicació.

De totes maneres, no s’ha de perdre de vista que l’èxit recaurà en aquells que aconsegueixin gestionar correctament aquestes eines sense separar-se de la màgia que suposa escoltar a l’espectador.

Advertisements

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: