Archive for Juny de 2009

Tenen futur els valors professionals del periodisme?

Juny 29, 2009

Per donar resposta a aquesta qüestió, A Portada va assistir el passat 15 de juny a un taula rodona amb grans de la comunicació.

La Universitat Pompeu Fabra, organitzadora de la jornada, va aconseguir seure a la taula a ponents de la mida de Rosa Maria Calaf, presidenta del Centre Internacional de Premsa de Barcelona; Martin G. Etchevers, gerent de Comunicacions Externes del Grup Clarín i Antonio Franco, comentarista polític i membre del comitè editorial del Grup Zeta, exdirector i fundador d’ El Periódico de Catalunya. Aquesta taula va estar moderada pel degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius.

Els ponents juntament amb tots els assistents a l’Auditori  de Comunicació de la Pompeu Fabra varem reflexionar sobre els actuals valors professionals del periodisme. Uns valors que segons el tractat es troben en un greu perill.

Per començar es va parlar de l’impacte de les noves tecnologies a les redaccions, on sembla que s’està perdent el paper del periodista com a mediador entre la informació i el ciutadà. Cada cop més, els ciutadans es mostren actius, arribant a exercir el que se’n diu periodisme ciutadà, on qualsevol membre de la societat pot prendre el paper de comunicar informacions. Aquest periodisme però, suposa una greu amenaça pels valors de la professió. Per exemple, el periodisme ciutadà es caracteritza per la manca de contrastació de la informació. Per tant, no podem saber si la informació que comuniquen és verídica o no. A més els fets no s’investiguen ja que el periodista-ciutadà es limita a transmetre’ls sense cercar el context o possibles causes i conseqüències.  És trist, però cal apuntar també que en el panorama actual els mitjans estan perdent el seu poder a favor de les actuals xarxes socials com Facebook o Tuenti.

D’altra banda es va parlar de la influència que exerceixen les empreses en les redaccions. Malauradament avui dia les empreses tenen un gran poder econòmic en les redaccions i conseqüentment tenen també un gran pes a l’hora de prendre decisions. Un cas extrem seria el del Philadelphia Enquire on ha estat el departament de màrqueting l’encarregat de remodelar la redacció. A més estem arribant a un punt on la informació sembla haver perdut el seu valor de servir a la societat pel de vendre quelcom als ciutadans. Així ha nascut una mena de notícia-producte elaborada per redactors sense veu ni vot, dominats per una empresa interessada només en les ventes. Perquè proporcionar informació de qualitat al ciutadà quan pots impactar-lo a base de notícies supèrflues però visuals o si més no entretingudes? Podem dir doncs que els periodistes d’ara es troben totalment sotmesos a les lleis del mercat. No hem d’oblidar-nos tampoc de la crisis actual, excusa perfecte de molts grups mediàtics per fer neteja a les redaccions.

Així doncs, els assistents a la taula van coincidir també en l’actual precarietat laboral dels periodistes. No obstant, però, no es va parlar d’altra de les realitats actuals d’aquesta professió: la dificultat que tenen els joves que tot acabat la carrera de periodisme no poden accedir al mercat laboral. La situació és bastant crítica: els recent llicenciats es troben un mercat laboral on els mitjans no requereixen gent (si estan acomiadant als seus treballadors, amb experiència, etc. perquè haurien d’agafar-ne periodistes recent trets del forn?) Per aquest motiu, i salvant les excepcions,  les úniques ofertes existents per aquests joves són, en el millor dels casos,  pràctiques remunerades com a becari en un mitjà. Però ens trobem amb el handicap que moltes d’aquestes pràctiques requereixen de conveni universitari, per la qual cosa queden directament descartats tots els llicenciats. D’altra banda trobem treballs als quals només poden accedir si tenen com a mínim 5 anys d’ experiència.  La meva pregunta és: com van començar els grans del periodisme? No es van llicenciar mai i van anar fent convenis de pràctiques? O per art de màgia van passar a comptar al seu currículum amb cinc anys d’experiència?

Qui els va donar la seva primera oportunitat?

Noelia Gallart

L’home orquestra

Juny 25, 2009

Assistim des de fa uns mesos a la reestructuració d’organitzacions i empreses. Aquests canvis estan afectant de manera seriosa als mitjans de comunicació del nostre país, mitjans que semblaven intocables, que estan per sobre d’aquestes coses, que pertanyen a grups poderosos. I la pregunta que em faig és: si el nombre de periodistes es continua reduint a les redaccions i el nombre de notícies no disminueix, com s’ho faran els mitjans?

Solució: l’home orquestra

Un periodista tot terreny, que cobreix la informació per a televisió, ràdio i premsa escrita. És pot mantenir la qualitat amb una cobertura d’aquest estil? Estan preparats els periodistes? Coneixen els llenguatges diferents que s’usen en radio, tele i premsa?

Tast de Comunicació amb Ima Sanchís: l’art de l’entrevista

Juny 11, 2009

Ima Sanchis

Ima Sanchís, l’escriptora i periodista de “La Contra” de la Vanguardia ha volgut compartir les seves experiències durant tota una vida practicant “l’art de l’entrevista” en un dels tasts de comunicació més emotius d’A Portada.

Després de deu anys voltant pel món, es va decidir a viatjar cap a l’interior de l’ésser humà. “El més important és allò viscut, allò après amb la vida”, ens explica. Aquesta és precisament la seva forma d’entendre l’entrevista. Segons ella, només cal preguntar des de la curiositat, com un lector més. “Però més important que la pregunta és la repregunta, cal insistir i ajudar a que la gent s’expliqui”, afegeix. El secret: saber escoltar.

També va voler compartir amb tots els assistents alguns dels ingredients de la seva recepta personal per fer una bona entrevista: documentar-se, tenir la ment oberta, adoptar una postura des de la humanitat, intentar entendre, reflexionar sobre el personatge i sobretot, posar-hi un toc d’humor.

La marca personal d’aquesta periodista és la seva capacitat d’endinsar-se dins de les persones: “tanca els ulls: quin record et ve al cap?” Així es com l’Ima intenta arribar a l’interior dels personatges.

I parlant de personatges, no cal dir que per a ella, els personatges no són només polítics, escriptors o gent de l’espectacle, sinó qualsevol ciutadà anònim que tingui una història per explicar i, sobretot, una història que pugui aportar alguna cosa nova. Segons l’Ima, tots els grans personatges a qui ha entrevistat comparteixen l’obertura de ment, l’empatia, la capacitat de posar-se al lloc de l’altre, de meditar, l’acció, la humanitat i el sentit de l’humor.

El relat de l’Ima Sanchís va servir no només per endinsar-nos dins les tècniques de l’entrevista, sinó per enriquir-nos de les experiències de vida i de la vessant més humana de la periodista que reconeix haver après de cada una de les persones que ha entrevistat. Com apuntava una de les assistents, “ha estat una classe magistral d’humanitat” on tots plegats hem deixat al marge la funció o el rol que ocupem per veure’ns com a persones, endinsar-nos en el nostre jo i descobrir allò que podem aportar a la resta.

Tast de Comunicació amb Catherine Paredes

Juny 11, 2009

catherin-paredes

Catherine Paredes, Sòcia-directora de Human Software, ha estat l’encarregada del Tast de Comunicació del mes de maig. En aquest acte, la nostra ponent ens ha presentat el model proactiu que desenvolupa per a diferents empreses.

Catherine defineix el model proactiu com un comportament premeditat dels col·laboradors, líders i equips, que permet anticipar-se al futur, creant una situació d’avantatge. Tal i com especifica la nostra ponent, cal adaptar-se amb facilitat als nous escenaris, així serem capaços de completar el cicle de la visió a la acció cap al nostre objectiu comunicatiu final.

Aquest programa sobre proactivitat es caracteritza per ser experiencial i s’encarrega de reforçar la visió, la iniciativa, la motivació cap a la fita, la resistència cap a l’adversitat, la gestió emocional, l’autoconfiança i la influència. Conté un model propi de competències proactives que juntament amb un test ens indica el nivell proactiu que hem assolit amb una metodologia de seguiment que permet consolidar els nous comportaments apresos. Tot un món per aprendre a desenvolupar-se!

Europa unificada des de la diversitat

Juny 11, 2009

La visió de cultura al parlament europeu

La diversitat com un valor europeu i el canvi de perspectiva d’una Unió Europea com formació econòmica cap a una Unió Europea cohesionada des de la perspectiva social. Aquests van ser els temes més importants del debat Quin és el paper de la cultura en la construcció europea?. L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) va oferir aquest debat el passat 3 de juny a la Universitat de Barcelona.

La trobada va ser realitzada en ocasió de les eleccions al parlament europeu i hi van participar representants dels partits polítics amb representació a aquella cambra: la Sra. Sandra Ramos (PSC), Sr. Julio Añoveros (PP), Sra. Vanessa Farré (CIU), Sr. Josep Maria Diéguez (ERC), Sr. Pep Altayó (ICV). Ells cinc, moderats pel membre de la Junta de l’APGCC, Jordi Pascual, van compartir opinions i exposar propostes programàtiques dels partits en l’àmbit de la cultura.

Llevat d’alguns discursos poc consistents – ja gairebé inherents a la pròpia pràctica política – i també algunes crítiques amb clara vocació de cercar l’empatia del públic entorn de qüestions de consens, alguns dels representants van exposar qüestions realment essencials en la discussió sobre cultura a Europa.

Primer, es va poder percebre una clara disposició – per part d’ICV, PSC i ERC – a enfortir la diversitat cultural com un valor europeu i a apropar la gestió de la cultura als ciutadans. D’altra banda,  la defensa de la llengua catalana dins de les institucions europees – va ser el principal tema del discurs de CIU, així com la dimensió econòmica de la cultura. El PP es va centrar en la necessitat d’unió europea davant la crisi.

També els principis d’una cultura de caràcter públic, social, com un dret ciutadà i vinculada a la promoció del benestar – encara que discutits fa temps – semblen ser eixos centrals que alguns partits diuen tenir en compte per a la gestió de les polítiques culturals.

El tema dels pressupostos també va ser abordat amb la clara voluntat que els recursos per a la cultura siguin més representatius. Actualment les indústries culturals representen a 3% del PIB europeu i generen 5 milions d’ocupacions, però encara segueixen rebent 0,6% del pressupost global de la UE.

El poder de la cultura com a element diferenciador de les marques

Juny 4, 2009

Fa uns dies, la Cambra de Comerç de Barcelona va tenir l’encert, i segurament la gosadia, d’organitzar un Congrés Internacional d’Economia i Cultura. En el decurs dels tres dies de Congrés es va parlar de propietat intel·lectual, de models de negoci en l’àmbit de la cultura, de transferència de coneixement… Converses entorn a una indústria que, pel seu poder de transformació de la societat, guanya pes dia rere dia.

A Portada és una consultora de comunicació estratègica i gestió cultural. La sinergia entre comunicació i cultura és cada dia més evident. Des d’A Portada pensem que la cultura, pel seu poder socialitzador serà cada dia més rellevant per a qualsevol àmbit de l’economia. Les persones tenen necessitat d’influir en allò que fan, de participar, d’opinar. Els clients passius de fa uns anys s’estan convertint en usuaris actius… encara que sigui des de casa a través de l’ordinador. En una societat cada dia més individualitzada i mecanitzada, on les tecnologies defineixen la nostra manera de viure, tenim la convicció que les persones continuaran tenint necessitat d’espais de socialització. Les experiències en viu – que són bàsicament expressions artístiques i també esportives – són espais de convivència cabdals per a les estratègies de comunicació de les marques.

L’equip d’A Portada aposta perquè les empreses i institucions, de qualsevol àmbit, aprofitin el poder de comunicació interpersonal i la vinculació emocional de les expressions culturals per diferenciar les seves marques. La societat – en definitiva, els clients d’aquestes marques – necessiten vincular-se emocionalment, sentir-se identificats amb alguna cosa. Aquest procés identitari cada dia és més rellevant – també en la diferenciació percebuda de les marques, en el seu posicionament – i això atorga a la cultura un paper privilegiat.

Considerem, per tant, que la cultura té un poder inigualable de diferenciació i posicionament de les marques que cal enfortir en les estratègies de comunicació.