El Canòdrom, un nou Centre d’Art a Barcelona

by

Els darrers dies 6 i 7 de juliol s’han celebrat les Jornades Internacionals per a un nou Centre d’Art a Barcelona.

Aquest nou espai, que durà el nom de l’edifici on està situat: El Canòdrom, prendrà el relleu al Centre d’Art Santa Mònica com a aparador de l’art emergent.

El Canòdrom serà un consorci format pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació,  l’Ajuntament de Barcelona i el Consell de la Cultura de Barcelona. En aquests moments la seva direcció encara està per definir, tot i que m’imagino que es farà mitjançant concurs públic.

El nou equipament, que actualment està en procés de rehabilitació, forma part del Pla Zapatero i el seu programa d’obres anticrisi que aporta els 3,5 milions d’euros que val el projecte. Caldrà veure un cop enllestit l’equipament de quin pressupost disposarà el Centre per a la seva programació i gestió.

Durant les jornades s’han organitzat diverses taules rodones que han parlat dels models actuals, del futur dels centres d’art i de com s’hauria de projectar el Canòdrom.

Penso que el projecte es veu amb un cert escepticisme per part del sector, no només dels artistes sinó que també d’altres Centres d’Art del territori i fins i tot es podria parlar que l’atmosfera estava carregada d’un cert pessimisme. En aquest sentit la directora del Bòlit de Girona comentava aquesta atmosfera, tot i que segur que es deu a desil•lusions acumulades per part del sector.

David Santaeulalia posava sobre la taula una aportació que m’ha semblat molt interessant, si tot s’impulsa des de les Institucions corre el perill que apareguin models clònics. Val la pena de pensar-hi.

Altres demandes van ser que el Canòdrom hauria de ser un Centre que serveixi d’espai comú i que no només se centri en fer nous projectes sinó
que ajudi a fer xarxa, que sigui un espai de reflexió, recerca, producció i difusió i que doni un impuls a la internacionalització dels artistes catalans.

Florenci Guntin de l’Associació d’Artistes Visuals exigia pel Nou Centre d’Art com a mínim el pressupost de què disposava el Santa Mònica, és a dir 2 milions d’euros anuals. Haurà pecat d’optimista?

Penso que és molt positiu que el sector obri un debat sobre aquest tema i que es formulin qüestions i que s’enfrontin postures i crec que una de les coses més importants és que s’arribi a un acord sobre el model del centre i sobre quins aspectes haurà de treballar la direcció. I sobretot que en aquest procés s’escolti la veu dels artistes.

Les meves felicitacions a les arts visuals i a la cultura i esperem que aquest sigui un pas determinant per a la consolidació nacional i internacional dels nostres artistes.

Mireia Salvador i Branera

Anuncis

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: