Presentació de l’Anuari de la Música 2009: és la cultura indústria?

by

Avui s’ha presentat l’Anuari de la Música 2009 editat pel grup Enderrock i amb la col•laboració d’ARC, l’Associació Catalana de Managers, Representants i Promotors. El més interessant d’aquest nou exemplar és un estudi amb estadístiques que reflecteixen la salut de la indústria musical a Catalunya en l’àmbit de l’espectacle en viu. Històricament les dades més importants que s’havien presentat sempre havien estat relacionades amb l’àmbit discogràfic que és fàcilment mesurable. Doncs bé, gràcies a l’estudi que ha realitzat ARC entre els seus associats i a les dades que ha aportat ASACC, sabem que – no us ho perdeu – les promotores i sales de música en viu estan movent en aquests moments 150 milions d’euros, és a dir, més del doble del que facturen durant tot un any les arts escèniques, i més de 7 vegades el que representa el volum de facturació de la indústria discogràfica, 21.6 milions d’euros. I no només això, sinó que en el darrer any 13 milions de persones han anat a algun concert. Com cita en Jordi Martí, Regidor de Cultura de Barcelona: “La música és, un any més, l’activitat cultural més atractiva pels barcelonins”. Això demostra, per tant, que la música sí que és indústria ja que té la capacitat de generar una activitat econòmica prou important com per sostenir les necessitats vitals d’un bon grapat de treballadors. A més – com s’ha demostrat recentment amb el Festival Sonar o amb el concert d’U2 – la música genera una activitat comercial, turística, etc. que cap esdeveniment cultural té la capacitat de generar. Paradoxalment, l’anuari també demostra que la música és la disciplina artística on menys diners es destinen des de l’administració catalana – 41.615 milions d’euros VS 58.835 destinats al teatre i dansa o 49.364 a Arxius i biblioteques. Joan Mas del Grup Mas i Mas, afirma a l’Anuari “Les ajudes són traves (…) No crec en la subvenció directa, l’ajuda hauria de consistir a rebaixar impostos o ajudar a tothom per igual. L’estat no ha de dir que és subvencionable”. Quin ha de ser el criteri per atribuir subvencions? Haurien d’existir les subvencions?

El que és cert és que la les empreses que generen tota aquesta activitat no són moltes, són empreses petites i amb estructures reduïdes. Seria adequat dir que el pes de la indústria musical el suporten un grup reduït d’ empresaris catalans? El sector de la música reclama una regulació industrial pròpia, com el del sector de l’alimentació, l’automoció o la construcció. La indústria musical és ben potent i segons Joan Rosselló, President d’ARC i director general de The Project “Cal tractar-la amb dignitat, professionalitat i responsabilitat”. Per quan la Llei de la Música?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: