Archive for Setembre de 2009

Miqui Puig, 25 anys de cantant d’amor

Setembre 18, 2009

Miqui Puig, 25 anys de cantant d’amor

El passat dilluns 7 de setembre Miqui Puig va voler compartir amb nosaltres les seves experiències en el sector musical.

Podríem resumir la seva intervenció amb la frase: “Llavors fer música era una il•lusió, ara és una bogeria”.

El 1986 quan ell va començar amb la creació de la banda de Rock and Roll “Los Sencillos”, les discogràfiques tenien uns pressupostos molt alts i els grups només rebien al voltant del 15% dels pressupostos, fet que va anar descobrint amb el temps i que va anar perfilant la seva militància a favor dels músics.

L’any 1996 es dissol la seva banda degut al desgast de 10 anys de treball i comença la seva carrera en solitari vivint de la música, apareixent a televisió, a curtmetratges i fins i tot creant la seva pròpia discogràfica.

Actualment sent que ser músic és una lluita. Cada vegada hi ha menys sales de concerts i critica l’enderrocament de La Cibeles o el tancament de La Paloma a Barcelona. Això es degut a una mancança estructural de la cultura i a la manca de sensibilitat per part de les institucions. Segons Puig cal que aprenguin del que es fa a França en el camp de la política Cultural amb aspectes com la Llei d’Impostos. També caldria revisar l’educació musical i donar solució a fets com que els joves no coneixen prou grans músics de fa 20 anys i que certes escoles diplomen alguns dels seus alumnes sense prou nivell.

Pel que fa a mitjans de comunicació, Puig sent que si no apareixes a emissores comercials no existeixes com a músic i critica la televisió que gairebé no ofereix programes de música en directe i els mitjans escrits que dediquen poc espai a la música i sovint s’equivoquen en les dades que hi presenten.

Actualment la il•lusió topa amb la maquinaria, tot i això, per sort Internet fa que hagi canviat la manera de consumir i distribuir i es pot arribar al públic per diversos camins.

Podem dir que en Miqui Puig és un militant que diu el que pensa i que es reinventa cada dia, que busca constantment la informació recollida amb el pas dels anys i l’encamina cap a noves cançons o noves experiències.

Aprofito aquest post per reivindicar la música en viu i això vol dir, més sales de concerts i més música al carrer!

Mireia Salvador i Branera

Tast de Cultura

Tast de Cultura

Anuncis

Els ratolins de Troia al segle XXI

Setembre 16, 2009

JI Marcos Lekuona

Tots podem ser ratolins de Troia. Tots podem ser agents de canvi dins d’una empresa, si ens ho proposem. O, almenys, aquesta és l’opinió de Juan Ignacio Marcos Lekuona, consultor en sistemes de govern i direcció, ponent del darrer Tast de Comunicació a A Portada, el passat 9 de setembre.

Segons Lekuona, els canvis són una qüestió “d’acupuntura social”: transformacions petites i significatives que dutes a terme en lloc estratègics poden estendre els seus efectes al conjunt total. La concepció que els canvis homogenis i els grans plans estratègics de canvi global ja no funcionen s’imposa. El món que ens envolta muda i, amb ell, ho han de fer els vells sistemes d’organització i direcció. “Adaptar-se o morir” es la consigna repetida per Lekuona que, amb 30 anys treballant com a director, assessor i professor, insisteix en la necessitat d’adaptar-se a la nova era post-capitalista i deixar de banda els vells models burocràtics de gestió. Els lideratges excessius i la centralització del poder ja no funcionen.

I com es materialitza aquesta idea? En primer lloc, Lekuona proposa abordar el sistema organitzatiu d’una empresa amb tota la complexitat que té, prescindint de les simplificacions reduccionistes. En segon lloc, cal conèixer bé i globalment l’empresa a partir de la interacció directa amb els treballadors, posant l’atenció en els casos i les anècdotes quotidianes que conformen la seva realitat tangible. En darrer lloc, és necessari adoptar una mentalitat emprenedora que motivi i aconsegueixi entusiasmar els qui ens envolten.

Però canviar els mals hàbits d’una organització requereix primer canviar els dels seus treballadors, empresa que requereix de la voluntat personal de cadascú. La realització d’accions concretes en el nostre voltant és el motor de canvi per posar en marxa l’anomenat “efecte papallona” que pot transformar tot el conjunt. Aplicar els nostres valors a la feina, aprendre a aprendre dels altres i ser conscients de les conseqüències de les nostres accions són les claus per iniciar un procés transformador que pot ajudar a millorar la situació.

Amb Lekuona, l’antic lema d’un conegut superheroi català retorna i s’adapta al món de l’empresa: “els petits canvis són poderosos”.

Juan Ignacio Marcos Lekuona ha realitzat feines de màrqueting i direcció d’empreses privades i ha treballat com a consultor i professor de càrrecs públics en l’organització de governs i disseny de polítiques. És autor de Cuadernos de Trabajo para Cargos Electos Locales y sus Asesores, Manual de Metodología de Planificación Estratégica, Manual de Marketing Electoral Local y Gobernanza Corporativa.