Archive for Octubre de 2009

Després de la tempesta ve la calma

Octubre 23, 2009

Dimecres. Tot el dia plovent.

Dijous. Tot el dia plovent, gairebé diluviant. Pantalons molls, mitjons i sabates xops, perill de refredats… Al migdia semblava que fos gairebé de nit i fins hi tot feia pensar allò que diuen els gals que ara celebren el seu 50è aniversari: El cel ens caurà al damunt!!

Finalment, però, va arribar la calma, el sol va deixar entreveure’s i la natura ens va regalar un dels seus fenòmens més bonics: l’arc de Sant Martí.

Aplaudiments i crits d’alegria des del balcó del despatx… I avui sorpresa al veure l’espectacular foto de David Airob a la portada de La Vanguardia

Arc de Sant Martí des del balcó de A Portada

Arc de Sant Martí des del balcó d'A Portada

.

Benvingut Lluís!

Octubre 21, 2009

A partir d’avui som un més a la família d’A Portada.
Des d’aquest petit espai volem desitjar-te el millor i felicitar el teus pares.

Benvingut Lluís. Enhorabona Maica!

V SIMPOSI APGCC: On són les idees?

Octubre 20, 2009

apgcc

El 22 i 23 d’octubre es celebrarà el V Simposi APGCC amb el nom d’ On són les idees?

El simposi s’adhereix a la declaració de la Unió Europea sobre l’any europeu de la creativitat i la innovació. Aquest simposi es planteja com un espai de reflexió i debat a l’entorn d’aquests dos valors, amb un format coherent amb el tema i amb la cooperació de la prestigiosa xarxa europea de centres de formació en gestió cultural ENCATC.

Com un observatori, el simposi presentarà les experiències d’empreses i gestors culturals més  avançats en aquestes qüestions. La creativitat i la innovació han d’esdevenir eines de la gestió cultural en temps de crisi.

Aquest simposi tindrà lloc al Mercat de les Flors, al Institut del Teatre i al Teatre Lliure. El preu d’inscripció és de 45 € per als socis de l’APGCC i 90 € per als no socis. Cal sol·licitar la butlleta d’inscripció a: apgcc@gestorcultural.org, al 93 402 28 27 o es pot descarregar a: www.gestorcultural.org abans del dimarts 20 d’octubre.

Per a més informació: http://www.gestorcultural.org/files/apgcc_doc_47.jpg

Cataquè?

Octubre 20, 2009

Un país  com el nostre, país d’acollida, país multicultural. Una ciutat  com la nostra, diversa, multiracial, multiètnica. Una llengua com la nostra… quina llengua?

Des de fa uns dies estem buscant interpretació simultània del japonès al català i per a sorpresa de tothom, no l’hem trobada. La solució més senzilla japonès-castellà, la més complexa, doble interpretació japonès-castellà-català.

No és rendible interpretar al català? Hi ha poca gent interessada? És realment complicat?

No ho hagués dit mai.

La Fira Mediterrània no és una fira de resistència

Octubre 15, 2009

IMG_0001

TAST DE CULTURA: Jordi Bertran, gerent de la Fira Mediterrània

Mediterrània és una manera de viure la vida, Mediterrània és una manera d’entendre la cultura, Mediterrània és la mar que banya les costes de molts països, Mediterrània és una dieta… però Mediterrània és també una de les fires d’arts escèniques més importants del nostre país.

Jordi Bertran, el gerent de la Fira Mediterrània de Manresa va ser al darrer Tast de Cultura d’A Portada per explicar com s’emmarca la fira que dirigeix en el context europeu i per comprar-la amb d’altres esdeveniments com Fira Tàrrega, el Mercat de Música Viva de Vic (MMMV), FETEN, la Feria de artistas callejeros de Leioa, el WOMEX o Aurillac entre d’altres. Entre aquest context, Mediterrània té una característica que marca diferències: Fira Mediterrània és una fira interdisciplinar amb una focalització geogràfica concreta, el que suposa “quelcom excepcional arreu d’Europa”, explicava Bertran.

A la Fira Mediterrània d’enguany s’hi podran veure un centenar de companyies que han programat unes 200 activitats, 43 estrenes, 21 de les quals són absolutes. A més Fira Mediterrània presenta vuit coproduccions i té previst acollir a més de 580 professionals acreditats. L’artista convidat d’enguany és Carles Santos que presentarà dos muntatges de formats diferents; el de gran format serà l’espectacle inaugural d’aquesta edició.

Poden conviure el Mercat de Música Viva de Vic i la Fira Mediterrània?

Al torn de debat es va llançar la qüestió de si al territori hi ha espai pel MMVV i per la Fira Mediterrània. Bertran va destacar la tasca de cohesió social que fan els dos esdeveniments i va remarcar que mentre que el MMVV és un “mercat genèric”, la Fira Mediterrània “és específic”. A Mediterrània –explicava Bertran- “intentem remoure i sacsejar l’arrel tradicional sense caure en la resistència, el que no suposa fer la competència a Vic”. A més, segons el gerent de Mediterrània ambdues fires tenen evolucions diferents. Per Bertran és més preocupant els festivals de la Costa Brava que funcionen a “cop de talonari” i que es “gasten quantitats ingents de diners per portar a personatges mediàtics”.

D’altra banda Bertran també feia una crida a que Fira Tàrrega, MMVV i Fira Mediterrània de Manresa es puguin organitzar per “anar a vendre el producte a fora” i ressaltava que les tres “tenen molt bona salut” i mostren “símptomes evidents de col·laboració” entre els tres mercats.

Els 25 errors de la comunicació corporativa

Octubre 14, 2009

IMG_0042

Podríem dir que els responsables de comunicació de les empreses i els periodistes de mitjans, cadascú a la seva manera, treballen per un mateix objectiu: donar a conèixer informacions al públic, explicar una realitat. Però sovint, sembla que les relacions entre l’una i l’altra cara no acaben de ser fluides i productives.

Per això és important conèixer com ens veuen des de l’altra banda, des dels mitjans. I això és el que vam poder fer el passat 7 de setembre en el darrer Tast de Comunicació a A Portada, de la mà de Sergi Saborit, periodista del diari econòmic Expansión. Saborit va resumir en 25 punts els errors més freqüents que les empreses i agències cometen a l’hora de tractar amb els mitjans.

Per exemple, trucar moltes vegades per insistir que es publiqui una nota de premsa, i encara pitjor, fer-ho a les 7 de la tarda, quan els periodistes de premsa van més estressats per fer el tancament del diari. O bé enviar una nota de premsa just abans de marxar a casa, i després no estar localitzable, o estar-ho però no tenir a mà la informació que demana el periodista. O informar en excés, de manera que els periodistes acabin banalitzant la informació que proporciones. O fer-los perdre el temps amb dinars de premsa massa llargs, o rodes de premsa injustificades…

En definitiva, Saborit va resumir les qualitats que una bona agència o un bon director de comunicació hauria de tenir: agilitat, disponibilitat, coneixement del mitjà i capacitat per proporcionar més informació al periodista.

Ja en els torns de paraula, es va parlar de la política comunicativa de les empreses en situacions de crisi econòmica com l’actual. Saborit va defensar que, quan una empresa ha de prendre decisions dràstiques, ha de ser proactiva: és millor que s’expliqui, donant el seu punt de vista, que no pas mantenir-se en silenci. No parlar no vol dir que la notícia no es publiqui, sinó que es publicarà sense el teu punt de vista i seran d’altres qui parlaran per tu.

Per últim, Saborit va reconèixer que l’augment de la competència entre els mitjans, la versió digital del diari i l’excés d’informació que es viu actualment els obliga a treballar amb més rapidesa i pressió.  La crisi ha portat els periodistes a ser més agressius en els titulars, a arriscar més, a ser més competitius entre col·legues de professió…