Ser o no ser de la comunicació estratègica. Campo Vidal vs Albert Roura

by

Albert Roura, Àlex Gutiérrez i Manuel Campo

A Portada organitza per a Fundació ESCACC una sessió de reflexió mensual sobre comunicació que té lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya i que ahir van protagonitzar dos pesos pesants de la comunicació estratègica. D’una banda, Manel Campo Vidal i, de l’altra, Albert Roura.

Campo Vidal es va mostrar captivat pel poder de la comunicació digital “després de la campanya Obama, res no tornarà a ser igual en la comunicació política i empresarial” i, en canvi, Albert Roura – director de comunicació d’Agbar i vicepresident de l’associació dircom – va comentar que “el canal no és l’estratègia i que estem sublimant coses que desconeixem”.

Què és abans, l’ou o la gallina? Què marca l’estratègia, el missatge o el canal? De ben segur això és el que marca avui el ser o no ser de la comunicació estratègica.

Al meu parer, Internet i la comunicació participativa i les xarxes socials que se’n deriven no són únicament un nou canal per a la comunicació, però han canviat la manera de relacionar-nos amb els nostres públics. Està clar que les tàctiques han canviat. Han canviat temps, accions, formats, tipologies de missatges. Però l’estratègia, el missatge, la capacitat de boca-orella i de generar interès en el públic destinatari d’una informació, això no ha canviat. És Internet el secret de l’èxit de la campanya Obama? O ho és una estratègia global de comunicació que ha tingut en compte l’estil de lideratge, els missatges clau que han arribat a una ciutadania que clamava per un canvi, la imatge pública, el llenguatge no verbal, la comunicació relacional i, per suposat també, gestió d’una nova eina efectiva i econòmica en comunicació com són les xarxes socials?

Més enllà del dubte shakespearià que es va plantejar ahir, Campo Vidal va compartir una sèrie de reflexions interessants com ara:

–         la comunicació a Espanya no ocupa el lloc que es mereix

–         els ciutadans tenen avui capacitat de contraprogramar els mitjans i marcar l’agenda (com a exemple, el cas de l’11-M)

–         tot i la fragmentació d’audiències, les televisions generalistes mantindran una mínima quota per necessitat de socialització i sentiment de pertinença

–         cal repensar l’efectivitat de la publicitat

–         l’empresa comunica sempre, encara que no parli, el silenci també diu

–         el gran problema de les empreses d’avui és que no escolten i no entenen que una queixa és un regal a la direcció, ja que els dóna la possibilitat d’esmena i de respondre

–         és preocupant la pèrdua de credibilitat dels mitjans generalistes i, sobretot, dels diaris ja que l’única opció de futur i diferenciació que té el paper és la credibilitat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: