Té raó de ser la televisió pública?

by

Quina televisió pública? Ed. Bromera

Fa pocs dies es va presentar a la Llibreria Proa de Barcelona el llibre de Toni Mollà, Quina televisió pública?, Amenaces i oportunitats a l’era digital editat per Bromera. Josep M. Ureta (que va haver de marxar a mig debat per motiu de la cobertura com a periodista del resultat de l’auditoria de l’inesgotable Cas Millet) i Joan Manuel Tresserras acompanyaven el seu amic Mollà en la presentació.

Ureta va afirmar que en el futur la comunicació se centraria en petites xarxes socials d’influència i, per tant, el que més val són les xarxes que com a persones anem construint. Avui l’espectador és lliure, qualsevol intent per controlar-lo fracassarà. I, a més, qualsevol persona pot ser – i cada dia ho és més – un agent informatiu. Considera que la dicotomia televisió pública versus privada és errònia. La teleescombraries, per exemple, ha començat a una televisió pública com és Canal 9. Avui dia regulació vol dir només garantir el lliure accés de les persones a la informació, i això ha d’estar en mans públiques.

Toni Mollà – periodista, escriptor i sociòleg nascut a Meliana al País Valencià i bon amic dels anys de la Universitat – comentava que normalment hi ha massa distància entre els interessos de la indústria i de la Universitat i que cal crear més llaços. La televisió pública té una funció social i aquesta és la de complir un factor d’arrossegament de la producció cultural del país. La llengua, a més, no té un valor metafísic només, té també un valor comercial. I perquè aquest mercat sigui més ampli, cal que hi hagi intercanvi entre els Països catalans. Clou el seu discurs afirmant que és necessari redefinir què vol dir avui un servei públic. Però considera que un espai públic – mediat i físic – és un dret de la col·lectivitat.

El conseller Tresserras tanca la presentació del llibre. Ho fa dient que el pessimisme és també ideologia. Que l’únic poder que se sotmet a plebiscit cada quatre anys és el polític. I la televisió pública és un dels pocs refugis de la democràcia. A la xarxa han saltat pels aires els paràmetres ètics del periodisme i cal evitar que això influenciï d’altres àmbits. TV3, per exemple, no és l’eix de l’ecosistema, conviu i està profundament influït per la resta de mitjans de la televisió de l’estat. El govern català està avui – afirma – treballant per vertebrar un mercat televisiu per a una comunitat lingüística, com és la de parla catalana, però que això s’ha de fer no de manera jeràrquica, però sí recíproca. La reciprocitat és la base d’una relació saludable i duradora.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: