La subhasta de la cultura

by

La cultura no es pot subhastar, i encara menys quan parlem de temes de memòria històrica i de preservació del patrimoni del país. Parlo de l’arxiu del fotoperiodista Agustí Centelles que des de fa 48 hores està en boca de tothom. Centelles va retratar la Guerra Civil des d’un punt de vista molt personal i es va haver d’exiliar (carregat amb els negatius que volia salvaguardar de l’espoli). Un cop a França va ser internat al camp de concentració de Bram i càmera en mà va plasmar la realitat d’aquell infern, del que van viure milers de catalans que van haver de fugir del què havia estat casa seva. Tot plegat ho va retratar i ho va escriure en un dietari. (Fins al 10 de gener es pot veure una exposició sobre aquest material al Centre d’Arts Santa Mònica).

Ara els seus fills s’han venut l’arxiu al Ministeri de Cultura de l’Estat Espanyol per 700.000 euros. La Generalitat de Catalunya havia fer una oferta inferior i alguna important casa de subhastes havia ofert més diners. Sembla mentida que una qüestió amb tants valors com els que té aquest arxiu s’acabi resumint en una qüestió econòmica. I més, quan en aquesta macabre subhasta hi ha una administració que no juga amb igualtat de condicions. En aquesta cruel partida de pòquer hi ha qui té més fitxes damunt la taula i fins, hi tot, m’atreviria a dir, que hi ha qui no ha ensenyat totes les cartes.

Els hereus de Centelles neguen que la qüestió sigui econòmica i acusen al govern de la Generalitat de no haver fet prou per reconèixer la figura del seu pare. Probablement, fa uns quants anys enrere, s’hauria pogut fer més, però no per això s’ha de deixar de reconèixer la tasca de les persones que si que s’han preocupat d’estudiar i divulgar la figura d’Agustí Centelles, d’explicar-nos qui va ser, que va fer, que va significar, de publicar el dietari, un àlbum de fotos i de muntar exposicions com la de la Virreina, la del Palau Roberto la que ara es pot veure al Santa Mònica, per citar-ne només les que s’han fet a la ciutat de Barcelona.

El que està clar en tota aquesta polèmica és que hi ha qui s’ha deixat endur per la rancúnia, qui s’ha envoltat de mals assessors, qui ha aprofitat la jugada per venjar els Papers de Salamanca, qui ha negociat d’esquenes, i sobretot, i el que jo considero que és el més important de tot, qui ha menystingut i ignorat la trajectòria i la voluntat de l’Agustí Centelles, qui ha oblidat qui va ser i quina podria haver estat la seva voluntat. Per a totes ells els recomano fervorosament un llibre: “Diari d’un fotògraf” d’Agustí Centelles, editat per Destino.

El fotoperiodista Agustí Centelles

Anuncis

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: