Quina és la “única militància” que li pot quedar al ciutadà?

by

Participació ciutadana, cohesió social, activisme cultural, tots són conceptes que d’entrada sonen bé, però en realitat què impliquen? Bàsicament impliquen dinamisme. Ara bé, en una societat plena de rellotges, plena d’homes grisos que no sabem qui són i agafen el nostre temps per estalviar i ficar-lo en una caixa forta (gràcies Momo), i sobretot, en una societat on sembla que no hi ha espai per invertir el nostre temps en assumptes que transcendeixen l’interès particular, pot existir la paraula dinamisme?

Com el títol indica, una bona militància que el ciutadà té a l’abast podria ser l’activisme cultural. I ara em refereixo a anar més enllà d’anar al teatre, escoltar música o veure la última pel·lícula del Tarantino… El primer i el segon sector cultural  queden coberts per les fluctuacions empresarials i el coixí de l’administració. Però qui vetlla pel tercer sector? El teixit associatiu a Barcelona es defineix amb més de 700 entitats culturals. Són els ents que realment cohesionen socialment, que realment criden a la participació ciutadana, que realment fan un treball de proximitat i ells, necessiten la implicació de tothom. Les coses no es munten soles. Crear un cicle de cinema, de conferències, una trobada per intercanviar arxius, un festival de música, un grup de teatre amateur, són tasques que aglutinen a persones que treballen de forma desinteressada, l’oblidat voluntarisme.

El divendres 27 d’octubre va començar la tercera edició del Nonologic, un Festival de Música rara i divertida. Va portar artistes d’Alemanya, França, Itàlia, Rússia, Regne Unit, i també de casa. Aquests artistes van venir i van tocar. Al darrera, l’organització els va reservar un hotel, els hi va preparar el menjar, un escenari muntat amb cadascuna de les necessitats, els hi va fer la promoció, la premsa estava informada, els convidats amb la cita al cap, els patrocinadors contents amb el tracte, els col·laboradors feliços per l’intercanvi, i tot el que un festival d’aquest tipus pot arreplegar. Però qui hi havia al darrera?

La Olla Expréss, per a Ments a pressió (Barcelona 2002). Una de les 700 associacions enregistrada a la Generalitat de Catalunya, en aquest cas com a entitat sense ànim de lucre. Es tracta d’un projecte editorial i de producció artística interdisciplinar amb la voluntat d’exposar els treballs i idees d’un seguit de persones caracteritzades per la seva creativitat compulsiva i la seva originalitat. La finalitat? Que tothom tingui la oportunitat d’obrir al món les obres inèdites dels artistes que acostumen a quedar en mons ocults.

Probablement la crisis farà que l’administració ajusti més les subvencions (muntanyes d’informes i requisits que cal escalar per aconseguir-ne) destinades a aquest tercer sector. Entitats que ens ajuden a que la roda cada dia sigui més enriquidora. Per això crec que ens necessiten, ens volen, i  sé perfectament, que tothom pot aportar el seu granet  de sorra.

I que quedi clar que no cal penjar cap bandera a les persones que volen col·laborar desinteressadament!! Perquè si ho fem és perquè enriqueix personalment, treballar en altres temes, treballar en xarxa, aprendre. En el meu cas (que vaig intentar ajudar amb el que vaig poder), m’ ho vaig  passar molt bé i vaig riure molt. Va ser genial està envoltada de gent boja.

Felicitats a tot l’equip, els artistes i al públic! Va ser un èxit total!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: