Dansem la història de la dansa!

by

La dansa és equiparable a una flama… es mostra sensible a tot allò que passa al seu voltant i s’adapta a tal i com l’aire bufi en aquell moment. La dansa forma part de la història, pot canviar el seu plantejament, en funció de les guerres, dels efectes de les massificacions urbanes, de les pròpies evolucions humanes, etc.

La dansa ha viscut històricament canvis significatius, l’únic que tant a Catalunya com a Espanya sempre hi ha hagut un gran buit d’informació entorn aquest tema. Dansa moderna i dansa contemporània són conceptes que existeixen i que apareixen en un determinat moment amb unes determinades condicions. Per això, en Toni Jodar, que va ser el convidat d’A Portada al darrer tast de cultura l’1 de desembre, ho expliquen i ho il·lustren. Gràcies a les seves experiències personals i al llenguatge en moviment del seu cos, en Toni va saber fer arribar als assistents, el pas del temps de la dansa.

I el conte que ens va explicar va començar amb aquells personatges de principis del segle XX que van revolucionar el panorama de la dansa, copat en aquell moment pel Ballet Clàssic (dansa marcada pels cànons estètics que busca arribar a la bellesa situada al més enllà, basada en la ingravidesa):

El primer personatge del conte va ser Isadora Duncan que va ajudar a que el món comencés a entendre, i als allà presents també, que “la dansa és la màxima llibertat del cos”. Una realitat que dona peu a noves figures: Marta Graham i José Limón. Amb l’ajuda d’en Toni ens introdueixen en un nou escenari: la Dansa Moderna. Toni! Què dius que fas? Equilibrar i desequilibrar el teu cos… Uau…

Quan tot el públic d’Aportada s’havia transportat amb els moviments i el relat d’en Toni al món de la Dansa Moderna, Merce Cunningham, un altre personatge clau de la història, passa pàgina i ens desafia per tal d’entrar al capítol de la Dansa Contemporània. Dansa Contemporània? Explosió de nous personatges! noves idees! i sobretot nous moviments! Increïble… De cop i volta en Toni balla “sense punts fixos a l’espai, tota Aportada (en aquest cas) pot ser el centre del seu moviment”, la “dansa no és emoció és moció”. Només aquest Contacontes com és en Toni, ens podia fer veure la relació de la massificació urbana, com per exemple de Nova York, amb la nova conjuntura al llenguatge de la dansa.

La història cada vegada es perfila més i de mica en mica ens endinsem a l’estil Postmodern. En Toni es comença a moure centrat en les seves articulacions, la seva energia i els  seus fluids interns… I mentre jo també sentia les meves articulacions, la meva ment viatjava pel món dels moviments i les idees fins arribar a la propera parada: la democratització de la dansa i en definitiva, el concepte de l’economia del moviment. Els assistents vam poder veure amb les nostres pròpies articulacions, vull dir ulls, com és possible realitzar el moviment més eficaç amb el mínim esforç.

Finalment, en Toni acaba el conte amb un toc europeu. Ens parla de la Dansa-Teatre, de Pina Bausch, les màscares i els silencis. I per últim, la dansa jazz vinculada al teatre i al cinema musical.

En definitiva, els allà presents vam poder assistir a una classe històrica i conceptual d’aquelles que diríem magistral, amb una petita diferència de les classes de sempre: A Portada es va convertir en un teatre improvisat ple de moviments, atenció i somriures que va transportar els assistents a un conte real i al mateix temps, màgic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: