La Fageda, una utopia feta realitat

by

Dimarts vaig assistir a una d’aquelles conferències que engrandeixen l’ànima, un discurs d’aquells que fan augmentar les ganes de fer coses i de trencar els propis límits.

Escoltar un visionari, un “escollit”, dóna sempre una força positiva que fa pessigolles al sentit humà personal i social. Un home que va fer una coça a les normes lògiques establertes i va decidir crear un lloc diferent, on discapacitats mentals poguessin treballar, produir, sentir-se dintre de la societat, orgullosos del què fan i que així poguessin millorar la seva existència a través de la integració sociolaboral.

Avui en dia aquest lloc és àmpliament conegut i té nom de iogurt. La Fageda és la tercera marca de iogurts més consumida a Catalunya, mossegant els talons de grans com Nestlé i Danone. Cristóbal Colon, el seu fundador (i el seu nom ja ens indica alguna cosa), va explicar les dificultats i alegries d’haver creat un projecte social diferent, que a més a més dona beneficis econòmics. Un model de negoci que s’estudia a escoles de negoci més allà de les nostres fronteres. S’ha convertit en un cas excepcional i digne d’anàlisi tant per al món empresarial com pel sector mèdic.

És un cercle autoalimentat, un projecte social que fa possible una empresa, una empresa que fa possible un projecte social. Actualment a La Fageda hi treballen més de 100 persones amb discapacitats mentals, 35 de les quals viuen a la mateixa factoria. Aquestes persones produeixen 30 milions d’unitats a l’any, venen a més de 1.200 establiments a Catalunya i en aquest any 2009 continuen creixent.

“Els nostres clients són intel•ligents (decideixen comprar-nos), rics (paguen un 40% més per un iogurt) i alts (els nostres iogurts sempre estan a la prestatgeria de dalt als supermercats)”, comentava Cristóbal.

En termes de política de comunicació La Fageda és un cas molt interessant. Mai no han fet campanyes publicitàries convencionals, però han aconseguit una marca reconeguda, amb una gran notorietat i molt posicionada al mercat i a la ment del consumidor. El seu iogurt artesanal té un missatge de marca molt positiu, ja que va més enllà del producte, és un bé social i això ha fet que el consumidor ho percebi, se’l faci seu i que sobretot sigui un convençut prescriptor, fidel a la marca. La seva estratègia ha estat de proximitat i de potenciar el boca-orella, intentant apropar sempre al consumidor una marca diferent i propera, una marca ètica i un projecte més enllà del propi producte. De fet, més de 35.000 persones passen cada any per la cooperativa per tastar els iogurts, veure i entendre la producció i el projecte social que hi ha al darrere. A més, actualment Cristóbal dóna conferències, com a la que vaig assistir jo mateixa, per explicar aquesta gran història de caire social/empresarial.

Fins i tot ara aquesta utopia s’ha convertit en un llibre: La Fageda, història d’una bogeria. (Dolors Gonzàlez, La Magrana RBA Libros)

Com deia Cristóbal al final de la conferència, “Què espereu per provar i comprar els iogurts de granja més bons del món?” Màrqueting descarat, m’encanta.

Anuncis

Etiquetes: , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: