20 anys de “Foc camina amb mi”

by

L’altre dia al metro, de camí cap a casa, un home es va asseure al meu costat llegint un diari gratuït. De sobte, mirant per la cua de l’ull vaig veure un vermell intens a doble pàgina i no vaig poder resistir mirar-m’ho. La cortina de vellut vermell del fons ho delatava: Twin Peaks feia 20 anys.

Fa 20 anys que van assassinar Laura Palmer, 20 anys que l’agent Cooper del FBI va arribar a aquell poblet de Washington, 20 anys que David Lynch va entrar a les petites pantalles de les llars de tot el món amb la seva sèrie de culte.

I és que la magnífica caracterització dels personatges de Twin Peaks s’ho mereixia, tan autèntics i a la vegada tan irreals. Aquell submón que només Lynch és capaç de crear amb cortines de vellut vermell en el món oníric, nans que parlen al revés, gegants que apareixen i desapareixen, l’esperit de l’assassí Bob voltant pel poble i posseint als vilatans…

La seva estètica, característica principal de la sèrie, va fer canviar la manera en què es veien les series. Per primera vegada es podia explicar una història a televisió superant les pel·lícules de cine tant en argument com en qualitat visual. La música, un altre dels elements claus de les creacions de Lynch, creada per Angelo Badalamenti acompanya harmoniosament totes les escenes.

Per tot això: Felicitats Twin Peaks!

Anuncis

Etiquetes: , , ,

3 Respostes to “20 anys de “Foc camina amb mi””

  1. David Says:

    Només puc dir… Que m’ha encantat l’entrada!

    Encara que sembli mentida, ara mateix acabo de veure la sèrie. De principi a fi m’ha semblat impressionant, sens dubte la millor sèrie estadounidenca que he vist fins ara.
    Curiós que quan fa 20 anys l’hagi trobat i l’hagi gaudit tant.

    Xau!

  2. saralozanoh Says:

    Gràcies David pel teu comentari!

    Ara sonrà una mica freak però si t’ha agradat la sèrie també pots mirar la pel·lícula que va fer Lynch sobre el què va passar el dia que van assassinar a Laura Palmer. La pel·licula es diu: “El fuego camina conmigo”.

    Jo encara no l’he vista. Si la mires, ja diràs què tal! 😀

  3. Vert Says:

    Ostres, ja fa uns quants mesos que havia deixat aquest comentari i no havia vist la teva resposta!
    Bé, sigui com sigui, vaig veure la pel·lícula i em va agradar molt, la vaig trobar genial! Es troben a faltar alguns personatges de la sèrie que ni tan sols hi apareixen, però és que se centra molt en el personatge de la Laura Palmer, de manera que suposo que és normal.

    Em va fer la impressió que l’enfoquen com més aviat una pel·lícula de terror, i realment hi ha força escenes que posen els pèls de punta!
    El món de Twin Peaks és tota una experiència, un viatge que no deceb. I tot i que els van forçar a acabar-la, el final de la sèrie és d’allò més cru i trist. De fet, no m’esperava un final així, i em va deixar sense sang a les venes.

    Esperem que algun dia la gent de la televisió recuperi el cap i l’emetin de nou!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: