El xoc amb el xoc

by

Primer perquè venia d’Austràlia i la veritat és que això compta. 35 hores de viatge, una tarda a Barcelona i puff… altra vegada a l’avió rumb a Bulgària. Després de 7 dies de calor (un parèntesi d’estiu enmig del fred europeu) en un país de condició econòmica privilegiada com Austràlia, arribar el fred i a un país pobre com Bulgària va ser un xoc.

Però no és sobre aquest xoc que vull parlar. El xoc ve després. A  Bulgària jo vaig ser una de les 14 persones que venien des de països com França, Letònia o Itàlia per tenir sessions intensives sobre el sistema de distribució i producció d’arts escèniques en el país i a l’est europeu.

Enmig de la neu, edificis en ruïnes, bon menjar i gent simpàtica, hem estat tres dies dialogant amb productors, managers i artistes búlgars. Ells ens van presentar un panorama de com és treballar en un país com Bulgària, amb pocs recursos, culturalment desconegut (o moltes vegades estereotipat) pels ulls estrangers i amb una herència de gestió comunista mirada cap al finançament de l’art oficial, governamental o estrictament comercial.

Em preguntareu si és amb aquesta realitat que vaig tenir el xoc que us vull explicar. No. El xoc va venir quan, mentre artistes independents i els pocs managers que hi havia ens explicaven la seva labor enfront d’aquest context, la majoria dels meus col·legues d’origen d’Europa occidental deixaven escapar exclamacions de sorpresa o bé feien l’esforç de deixar clar que allò que és bo pové de França, Holanda o Suïssa. “Però als Països Baixos…”

D’aquí va venir el meu xoc. No de la comparació, ni del context viscut pels búlgars. El meu xoc es va produïr amb el xoc dels meus col·legues. Com nosaltres, treballadors de la cultura i suposadament oberts a les seves diferents manifestacions, podem creure que no existeix res més enllà de les nostres lleis de finançament? Lleis que de fet critiquem a l’Europa occidental (tenint en compte evidentment que Europa pot ser molt àmplia en l’aspecte legal i molts altres) però que farien saltar d’alegria qualsevol país al est Europeu, Àsia o Amèrica, sigui la del Nord o la del Sud. O sigui, en gairebé tot el món.

El xoc d’alguns em xoca. Em xoca adonar-me de la hipocresia o del desconeixement que podem tenir sobre món i com ens podem acomodar en una realitat que considerem “model” i protegir-nos per a allunyar-nos de les altres. La realitat búlgara amb molt pocs diners per a la cultura, amb lleis de finançament basades en règims polítics de fa més de 20 anys i cap espai per a la creació d’artistes independents és la realitat de la majoria. I això hauríem de saber, almenys els quals suposadament treballen per a l’intercanvi artístic i cultural.

*Alguns enllaços per a projectes culturals interessants a Bulgària:

Red House – http://www.redhouse-sofia.org/default.aspx

Brain Store Project – http://www.brainstoreproject.com/

36 monkeys & Co. – http://36monkeys.blogspot.com/

Anuncis

Etiquetes: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: