Els mitjans justifiquen el fi?

by


L’any 1469 va néixer prop de Florència Nicolau Maquiavel, diplomàtic, filòsof i escriptor a qui s’atribueix la frase “El fi justifica els mitjans”. Maquiavel fa una lectura més empírica i més crua de la política. “L’home – diu – es mou per ambició, passions i desitjos”. Tot i aquesta visió pragmàtica, també afirmava que és millor guanyar la confiança de la gent que confiar en la força. Per tant, sí que reivindicava una certa ètica, tot i que sempre només si contribuïa a l’objectiu que es perseguia.

Si en els últims 5 segles aquesta màxima de Maquiavel ha estat encara a l’ordre del dia… Als inicis del segle XXI estem entrant en una època en què potser podríem afirmar que són els mitjans els que justifiquen el fi.

Si abans el fi justificava el mitjà, tot i que els mitjans – la manera d’arribar-hi – no eren els més adequats, hi havia visió, un full de ruta… com a mínim aquelles persones amb ànsies de poder sabien què volien.

Avui són sovint els mitjans els que justifiquen el fi. I no em refereixo només a la manera de fer les coses, sinó als canals que tenim per comunicar-les. Avui es dedica molt de temps a la tàctica, a la gestió a curt termini, al dia a dia. Mediatitzats com estem per una societat hiperinformada i globalitzada, s’actua en un cercle viciós de declaració-contradeclaració en comptes de donar prioritat a l’anàlisi i la reflexió. Tot se centra en un consum fugaç, efímer. Per què no parem un moment i pensem cap a on anem? Per què no fem preguntes que passin de l’anècdota quotidiana, de la rutina diària?

Els mitjans estan espantats. Però davant d’una crisi no podem autodefinir-nos com a víctimes, tots en som actors. No hi ha ningú que sigui innocu que no tingui part de responsabilitat … i menys encara la premsa! És bo reivindicar la influència del que es fa, no hi ha cap acció sense repercussió. Cal recuperar l’esperit crític i l’ètica del periodisme que no estava tan preocupat per influències de tot tipus, audiències minvants, fusions i adquisicions, servituds econòmiques i polítiques, redaccions en transformació i les conseqüències de la publicitat – la fins ara gallina dels ous d’or – en caiguda lliure que promou la precarietat de l’ofici de periodista.

La transformació i crisi dels mitjans de comunicació ens aboca a actuar de manera tàctica, sense planificació, sense visió… No deixem que els mitjans justifiquin un final incert. Reivindiquem el valor del periodisme que volia explicar el que passava, que contrastava fonts, que feia recerca, que buscava la notícia… independentment del format en què ens arribi aquesta informació. Una transformació no ha de ser en detriment de l’ètica i del rol social que tenim els periodistes. Per la defensa de la professió, som-hi?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: