Archive for Mai de 2010

Bona convivència al Primavera Sound

Mai 31, 2010

Durant tres dies, més de 240 grups van mostrar el millor de si mateixos a Barcelona. Alguns amb més èxit que d’altres, està clar. La última edició del Primavera Sound va reunir més de 100.000 persones que van gaudir als set escenaris d’un èxtasis continu i d’una convivència que ens segueix demostrant el civisme d’un lloc com Barcelona. Estaven tots… els moderns, els més hippies, els més “casual”, els a-moderns, els locals, els estrangers, els més tecnos, els fidels a Pixies (que eren tots!), els de Pet Shop Boys… però a mi em segueix sorprenent el civisme i la grata convivència en esdeveniments multitudinaris com aquest.

Barcelona propicia aquest tipus d’esdeveniments i es caracteritza per oferir durant tot l’any convocatòries massives, ja siguin festivals, esdeveniments comercials o festes locals tradicionals, on la bona convivència i el clima festiu són una característica ja assumida. El que és cert, és que crec que en molts altres llocs del món no es podria aglutinar tanta gent al mateix lloc, amb el mateix grau de “convivència agermanada”. Per tot això et vull felicitar, Barcelona!!! I ara… a ballar amb el Pixies!

La transformació per mitjà de la participació

Mai 31, 2010

L’any 1995 un grup de persones inquietes vam decidir crear una associació (el Galliner) amb l’objectiu de treballar per la recuperació del teatre Kursaal de Manresa tancat des de l’any 1988…

Així comença el storytelling que ens va explicar el Joan Morros al Tast de Cultura de maig d’A Portada. Joan Morros està especialitzat en temes d’associacionisme cultural i juvenil i captació de nous públics. També és el coordinador de l’associació cultural El Galliner, responsable fa 14 anys de la programació estable del teatre Conservatori de Manresa.

La entitat va impulsar la recuperació del teatre Kursaal des de l’any 1995 i que va aconseguir aquest objectiu l’any 2007, fruit d’un procés de participació ciutadana.

A partir d’una estratègia participativa i de la creació de públics, el Galliner va mobilitzar la població, artistes i institucions en torn al Kursaal, que es va convertir en un dels més importants del territori.

Si voleu conèixer més sobre aquesta història, podeu accedir directament a l’explicació de Joan Morros.

Cultura i empresa: móns encara massa distants?

Mai 31, 2010

Arreu del món el patrocini corporatiu en l’àmbit de la cultura creix any rere any. En canvi, això encara no és una realitat extesa a Catalunya. Per què és així?


Nosaltres pensem que empresa i cultura són a Catalunya encara avui dia móns massa distants. Les empreses no saben què els pot aportar la cultura. I què pot aportar? Si es gestiona de manera estratègica i, per tant amb coherència i no tacticisme, una aliança amb la cultura pot aportar a l’empresa una millora clara en la gestió i motivació de l’equip intern, una comunicació més directa i diferent amb els seus clients o usuaris, una major notorietat a través d’un missatge de responsabilitat social… en definitiva, un augment del valor de la marca pròpia a través d’un posicionament diferencial i encara no massa explotat.

Però tot és culpa del fet que les empreses no saben veure encara el valor que els pot aportar una aliança amb la cultura? No. Pensem que les indústries culturals tenen també la seva part de responsabilitat. Què està fallant? Doncs potser que no han invertit en comunicació i estratègia de marca i, per tant, no saben traslladar a les empreses quins valors corporatius poden ajudar a desenvolupar, no hi ha prou anàlisi i estratègies entorn als públics de la cultura i no poden creuar aquestes dades amb les dels clients de les empreses de consum i, potser, només potser… hi ha encara massa dependència de les subvencions públiques i poca imaginació?

Hem de començar a reinventar-nos i des d’A Portada pensem que l’aliança de cultura i empresa és una relació de win-win, tothom hi guanya, si sabem fer-ho bé i fer-ho saber.

Què ha de fer el patrocinador?

– Definir objectius clars per al patrocini

– Evitar qualsevol acció de patrocini no estratègic i sense anàlisi del retorn (en valor de marca) de la inversió

– Seleccionar un patrocini vigilant la congruència i l’aliniament dels valors d’ambdues marques i dels seus públics

– Avaluar els resultats de l’acció de patrocini i crear relacions a llarg termini, per tal de desenvolupar el valor mutu del “matrimoni” de les marques.

Gestionar proactivament la comunicació (interna i externa) de les motivacions i accions vinculades a l’acció del patrocini.

Què ha de fer la indústria i el teixit cultural?

– Definir el seu posicionament i valor de marca, des de la perspectiva del patrocinador.

– Identificar patrocinadors potencials: els més obvis no són sempre els millors

– Estudiar tant sobre els valors i costums dels públics del patrocinador com dels propis

– Invertir part dels ingressos del patrocini en la comunicació del mateix i la seva anàlisi, incrementant d’aquesta manera el benefici de l’acció de patrocini

– Fer apostes a llarg termini i no tàctiques: NO ANEU DE FLOR EN FLOR… que la primavera s’acaba!

Un post de fan

Mai 31, 2010

Val, em podeu dir fan, perquè ho sóc. L’últim cap de setmana es va presentar a Barcelona el grup que va influenciar tota una generació de bandes de rock que van venir després dels 90. I no són els Pixies.

Parlo de Pavement que, en el Primavera Sound del passat dijous 27 de maig, va fer el que considero un dels millors concerts de rock que he vist – si, i he vist uns quants…

La presentació única va succeir després de 11 anys de separació del grup i uns quants discos  del cantant Stephen Malkmus en solitari, que igualment es va ensortir bé en la seva carrera independent. Prop de 200 mil persones van estar presents per escoltar els principals hits creats entre 1989 i 1999.

Visiblement emocionats per la resposta del públic després de més d’una dècada lluny de l’escena, el grup ara segueix la seva trajectòria amb uns pocs concerts més. Queden les ganes que tornin definitivament als estudis!

Les veritats d’en Tardà

Mai 31, 2010

Crec que el programa Polònia té l’èxit que té perquè sap renovar-se contínuament. Alguns exemples en són els personatges que han anat apareixent (ex: Tomàs Molina) o bé els canvis d’actor que han patit alguns personatges (ex: De la Vega, Artur Mas..).

En els darrers programes hem pogut veure un nou “esquetx” pel qual vull felicitar els guionistes del programa.  Parlo de les aparicions estelars que fa Joan Tardà, anunciant alguna veritat “universal”. Algunes de les perles que ha deixat anar són:

-“Els volcans de la Garrotxa, com a volcans són una merda. Perdoneu, però algú ho havia de dir”

-“Els xinesos en la intimitat, mengen amb forquilla. Perdoneu, però algú ho havia de dir”

-“El Tirant lo Blanc, és un rotllo. Perdoneu, però algú ho havia de dir”

Espero amb ànsia les properes “veritats universals” d’en Tardà!

Els camins els fem les persones

Mai 21, 2010

Des què vam inaugurar aquest blog, l’he fet servir de forma personal per parlar de les coses que m’interessen, em preocupen o em produeixen alguna mena de reacció.

No volia usar aquest espai per fer publicitat, però aquesta vegada crec que val la pena comentar els últims anuncis de Telefónica (ara Movistar). Dos espots publicitaris ben diferents, amb una creativitat ben diferent, amb unes referències ben diferents.

Com ja sabreu, Telefónica canvia de nom de marca per passar a nomenar tots els seus productes (telefonia, internet i televisió) Movistar. Per què és important aquest canvi? El canvi no m’importa, no deixa de ser una estratègia empresarial. Les seues raons tindran. El que m’importa és com aquest anunci té en compte les percepcions de la gent; els usos i costums de cadascú és veuen reflectits. I és que com diu l’anunci del canvi de marca, “nosaltres li direm Movistar, tu pots continuar dient-li com vulguis”. D’això se’n diu tenir en compte les percepcions del nostre públic, “no podem obligar-lo a canviar, simplement hi ha un canvi de nom, no s’espanti, vostè pot continuar dient el fix”.

I després d’aquest anunci on te clarament en compte el públic ens col•loca l’anunci de l’avi i el net fent el gall de bon matí, que recorda clarament a alguna de les escenes de la pel•lícula Where the wild things are. De la mateixa manera que els consumidors anomenem les coses, també els consumidors sabem identificar d’on ha vingut la inspiració del creatiu.

L’anunci acaba dient “Compartida, la vida és més”. I tant! Però llavors entrem en el terreny dels drets d’autor i això és un altre tema.

Si voleu saber-ne més sobre els drets d’autor no us perdeu el proper Tast de Cultura a càrrec de Simona Levi (dimarts 1 de juny, a les 19 hores a A Portada).

I si voleu saber-ne més sobre el consumidor d’avui en dia, teniu la possibilitat d’escoltar a Sebastián Waliño (Punto de Fuga) el proper dimecres 2 de juny, a les 19 hores, també a A Portada. És el nostre Tast de Comunicació de juny.

Sessió de gimnàstica empresarial

Mai 11, 2010

Anna Bisart, actual directora de recursos humans de la farmacèutica Actelion

A l’últim Tast de Comunicació vam tenir l’oportunitat d’escoltar l’Anna Bisart, actual directora de recursos humans de la farmacèutica Actelion Pharmaceuticals Spain i excampiona de Barcelona i Catalunya de Gimnàstica Esportiva Femenina.

L’Anna, des de la seva experiència professional i esportiva, ens va mostrar el paral·lelisme existent entre les habilitats que un esportista d’elit aconsegueix en la seva trajectòria esportiva i les que ha o hauria de tenir un professional d’elit.

Parlem de 5 lliçons de vida, que aplicades al món empresarial, ens acosten a un professional triomfador.

1. Tolerància a la frustració

En el món esportiu, com en el professional, hem d’aprendre a saber perdre i a encarar la frustració del no ser el primer en tot. L’objectiu és sempre tirar endavant amb més força i energia.

2. Redefinició d’objectius

És important parar-se i re-definir els objectius si és necessari.

3. Voler no sempre és poder

El professional ha de definir quins són els seus punts forts i potenciar-los al màxim i millorar tot el possible les seves àrees de millora.

4. Visió global

És sempre important intentar que encara que mirem l’arbre, puguem veure el bosc.

5. Perseverança

Bona actitud i continuïtat, sempre.

També es va parlar d’un paral·lelisme interessant i que és de gran importància a les empreses avui en dia: el manager a l’organització envers el manager esportiu. És a dir, aquell que dia a dia ha d’ajudar a créixer, potenciar els èxits,  fer del fracàs un aprenentatge i el que ha d’aplicar el reconeixement individual dintre de l’equip. Un element clau en tota organització, ja sigui esportiva com empresarial.

Si voleu llegir més sobre aquest tema podeu veure aquí l’article publicat per l’Anna Bisart a la revista Observatorio de Recursos Humanos.

Aquí també la presentació i els dos vídeos que va mostrar l’Anna a la seva presentació. Impressionants!

Teatre de primera fila

Mai 11, 2010

Òscar Balcells, gerent de La Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil d’Igualada.

Jugava el Barça i tornàvem de Setmana Santa, però això no va fer enrere als assistents al darrer Tast de Cultura d’A Portada que va anar a càrrec d’Òscar Balcells, gerent de La Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil d’Igualada.

Òscar Balcells ha ofert als seus oients una visió de la història del teatre infantil a Catalunya, dels grans reptes que té el sector pel davant i del paper de la Mostra d’Igualada en tot aquest context.

Segons Balcells, en els darrers anys hi ha hagut un gran esforç de professionalització en l’àmbit de la producció, format per companyies estables que s’han anat convertint cada vegada més en petites indústries culturals sense perdre el seu caràcter artesanal, un dels seus trets distintius. Però les principals mancances del sector probablement es concentren en els àmbits de la distribució i l’exhibició.

Si en el sector de teatre per a adults, amb l’entrada de les grans productores que formen equips artístics temporals per a produccions concretes, el nombre de companyies estables s’ha reduït, en el sector de teatre per a tots els públics, continuen existint companyies de llarg recorregut que mantenen els seus propis equips artístics. Això es deu gràcies a que aquest sector està caracteritzat per un procés marcadament més artesanal i continu de producció.

El teatre infantil generalment treballa amb pressupostos molt més reduïts que el teatre d’adults però amb el mateix rigor de producció, el que per a Òscar Balcells ho posiciona com a “Teatre de primera fila”, títol que el gerent de La Mostra va donar al Tast de Cultura que va protagonitzar.

Les mancances

La distribució al sector del teatre infantil és un punt feble, probablement per la seva falta de professionalització, quan la clau perquè un sector sigui competitiu passa per la distribució. En molts casos, la distribució l’assumeixen les pròpies companyies, fet que suposa una càrrega estructural que pot acabar determinant la pròpia capacitat de la companyia en el moment d’afrontar nous projectes de producció.

Els circuits d’exhibició, malgrat els esforços i el treball de llarg recorregut realitzats per Fundació Xarxa i l’Agrupació d’Entitats Rialles i la creació del programa Cultura en Gira, continuen tenint mancances que van des de la infraestructura fins al sistema d’elecció de les companyies que configuraran la programació.

Pel que es fa a la venda de localitats, el seu preu tampoc és just. Mentre que per al teatre infantil es paga una entrada de 7 o 8 euros, en un espectacle de teatre per a adults aquest preu puja fàcilment als 20 euros en amunt.

La Mostra

En aquest context, La Mostra d’Igualada actua com un mercat amb l’objectiu de ser aparador de les millors propostes escèniques per a tots els públics i de proveir de bons espectacles les programacions familiars d’arreu del territori. Per tant, La Mostra actua dins l’àmbit de la distribució.

“La idea és tenir una eina de servei al sector que sigui alhora un punt de distribució i exhibició i que serveixi d’altaveu del sector, estimulant la professionalitat”, diu Balcells.

A partir de l’edició 2009, La Mostra ha encarregat un estudi sobre el seu impacte al sector on s’han vist xifres que donen una idea de la importància de la fira:
– 1500 contractacions d’espectacles
– Un volum de negoci de 1,8 milions d’euros

Malgrat aquestes dades, Balcells comenta que el valor de La Mostra va més enllà dels números. El teatre en família és també un estímul, que té un valor educatiu, cultural i social important. “És una de les úniques oportunitats de gaudir un espectacle en viu i viure-ho en família.”

Panorama històric

Òscar Balcells ha fet un recorregut sobre la història del sector. El teatre infantil a Catalunya neix al carrer, on petits grups feien actuacions en festes i en actes familiars. La Mostra va néixer als anys 90, com a punt de trobada i de festa per als programadors de teatre familiar.

La programació estable en teatres vindrà posteriorment, estimulant també la professionalització i creació de companyies. Des d’aquí comença la configuració d’un petit sector d’indústria cultural, amb les seves fases de producció, distribució i exhibició.

La possibilitat de formació a l’Institut del Teatre serà un punt de suport per a aquesta professionalització i per enfortir el sector. Tot aquest panorama conflueix, segons Balcells, en una millora de la representativitat i visibilitat del sector.

Ja no hi ha excusa per assistir a una roda de premsa, A Portada organitza una roda de premsa online

Mai 3, 2010

Una de les característiques de la xarxa virtual és la comoditat de la immediatesa allà on siguis, per tant ja no hi ha excusa per assistir a qualsevol roda de premsa. De fet, avui en dia els avantatges de la xarxa permeten poder estar-hi present en temps real i presenciar virtualment actes o presentacions sense sortir de la oficina o fins i tot de casa teva.

Com es fa? És fàcil assistir en directe a una roda de premsa, només s’ha d’entrar a un enllaç web específic que s’activa quan la roda de premsa té inici.

Un exemple idoni és el de demà, dimarts 4 de maig, A portada ha organitzat una roda de premsa virtual i alhora presencial en la que es presenta l’única comunitat i consultori online de tota Europa dedicada a la salut respiratòria infantil, coincidint demà amb el Dia Mundial de l’Asma. Aquesta iniciativa ve de la mà de la Fundació Roger Torné que presenta “Per a Pares i Mares”, l’espai virtual que he esmentat on s’hi poden fer consultes relacionades amb la salut respiratòria dels infants.

Les característiques de la connexió a la roda de premsa també engloben la ronda de preguntes i respostes. No només permet escoltar i assistir en temps real, sinó que també a través d’un xat es podrà interactuar i fer preguntes que seran contestades en viu en plena roda de premsa.

Per connectar-se a la roda de premsa online, que comença a les 12.00 hores, s’ha d’accedir a través de:

castellà:
http://www.fundrogertorne.org/salud-infancia-medio-ambiente/para-padres-y-madres

català:
http://www.fundrogertorne.org/salut-infancia-medi-ambient/per-a-pares-i-mares

Ara ja no hi ha excusa, us esperem demà a la xarxa!