Dicotomies de la indústria musical

by

Els dies 17 i 18 de juny de 2010, 1.200 professionals de la indústria musical van passar pel Sónar Pro, una de les línies d’activitat del Festival Sónar 2010. El Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICIC, com cada any, se suma a aquesta iniciativa, entre les activitats de la qual enguany, s’hi trobava una conferència en format debat titulada “Fans’ love for music o El poder del marqueting viral a través de les xarxes socials”. Els ponents: Laura González, directora de Facebook Espanya, Mike McCready, de l’empresa Music XRay i Isaac Marcet de PlayGround.

El més interessant de la trobada va ser la controvèrsia entre les diferents opinions que es van generar entre experts en màrqueting i comunicació, discogràfiques i professionals de la música presents com a públic, envers algunes de les dicotomies que els últims temps s’estan produint dins el sector musical.

La primera tractava sobre la quantitat de fonts informatives que mouen el sector. La quantitat de mitjans, professionals o no, a través de tot tipus de formats imaginables, que es dediquen a parlar, comentar i generar informació sobre la indústria musical, ja sigui a nivell de cròniques, crítiques, comentaris de nous grups emergents, novetats discogràfiques, etc. Segons Isaac Marcet, aquest conglomerat d’informació genera un caos informatiu preocupant, entre professionals, que dediquen la seva vida laboral a destriar entre tota la informació, allò més rellevant per fer-ho arribar al públic, i un altre col·lectiu (podríem dir-li freak, sense sentit pejoratiu) molt expert en el tema, però no professional. És clar que, els resultats informatius d’ambdós col·lectius disten considerablement en la seva dedicació, objectius, ètica i estils. Ambdues vessants “informatives” formen part dels tentacles d’una mateixa estructura que es retroalimenta i està connectada permanentment. ¿On es troben els límits entre la informació professional i les opinions subjectives entre una notícia publicada a la versió digital d’un diari emparat pel nom d’una capçalera de referència, que és compartida via feisbuc per milers d’usuaris, acció de la qual se’n desprèn un post al blog d’una discogràfica i que a la vegada ens arriba comentada com a tweet per una revista digital minoritària del sector nodrida de la subjectivitat d’un enginyer tècnic fanàtic de la música? Seguir blocaires del sector o escoltar les llistes de reproducció d’Spotify d’aquell amic que gaudeix d’un gust musical que envejo, no està renyit amb seguir llegint crítics, i professionals del sector de referència. Encara que tot es mogui dins el món subjectiu de l’art, cal distingir unes i altres fonts aprofitant l’avantatge de gaudir-ne indistintivament.

La mateixa dicotomia, entre professionals i amateurs, la trobem al negoci de la promoció. Les discogràfiques escullen els artistes i els seus canals de promoció, i encara que aquests darrerament es beneficien també les nous mitjans socials, no deixen de ser els experts en la matèria i els impulsors del negoci musical. Els experts valoren, escullen i promocionen professionalment als artistes. Darrerament, però, han aparegut fenòmens en el qual els artistes s’han catapultat sense l’ajuda d’aquesta professionals aprofitant els nous mitjans digitals, a través de gravacions casolanes, les xarxes socials i l’efecte viral que aquestes produeixen. Però quina permanència tindran? Com arriben a ser grup de referència i aconsegueixen no caducar entre tanta oferta? I realment, n’hi ha tants que ho hagin aconseguit respecte del total d’aspirants? Cal relativitzar i trobar en aquestes noves tendències una forma més d’arribar, no només al gran públic, sinó també als propis professionals, que més tard els poden fer créixer com a artistes en el negoci. El colofó del debat el va col·locar Mike McCready: “deixem als artistes ser artistes, ells són professionals de l’art, de la creació. Per la producció, promoció i màrqueting, existeixen altres intermediaris professionals que els ajudaran a arribar al gran públic”.

La coexistència de tota aquesta amalgama d’actors actius és indiscutible i la necessitat de la seva convivència també. Els professionals, ja siguin de la informació o de la indústria musical, exerceixen de filtre, tradicionalment, de quin cedé comprar i actualment també, de quin Myspace visitar. La proactivitat i el poder del boca-orella del gran públic és un valor innegable, però també ho és el paper d’aquell professional de ment privilegiada que ens empeny a cultivar-nos musicalment, que ha indagat en l’oferta i que ens descobreix nous projectes, nous sons, música bona i de qualitat. Si desprofessionalitzem el sector, la desorganització informativa i l’excés de propostes ens farà viure en un magma absolutament caòtic i fugaç, sense permanència, només d’entreteniment immediat que farà davallar a cadascuna de les noves propostes a l’oblit i a la vegada, a la ignorància del gran públic.

Advertisements

3 Respostes to “Dicotomies de la indústria musical”

  1. McFly Says:

    M’agrada.

  2. Judith Says:

    Gràcies Joe!

  3. Selecció Escacc 09/07/10:articles d’interès sobre periodisme, comunicació i cultura | Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura Says:

    […] Dicotomies de la indústria cultural (Contraportada). Els dies 17 i 18 de juny de 2010, 1.200 professionals de la indústria musical van passar pel Sónar Pro, una de les línies d’activitat del Festival Sónar 2010. El Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICIC, com cada any, se suma a aquesta iniciativa, entre les activitats de la qual enguany, s’hi trobava una conferència en format debat titulada “Fans’ love for music o El poder del marqueting viral a través de les xarxes socials”. Els ponents: Laura González, directora de Facebook Espanya, Mike McCready, de l’empresa Music XRay i Isaac Marcet de PlayGround. La gent d’A Portada en fa una crònica en aquest apunt del seu bloc. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: