Visita fugaç al Festival de San Sebastià

by

Donosti és un dels pocs llocs que conec que tot i amb un cel gris i amenaça de pluja no perd el seu encant, un dia ennuvolat no empobreix el paisatge de la platja de la Kontxa o l’ambient dels carrers de la part vella. Passejant a la vora del mar cantàbric arribarem al conegut Peine del Viento, l’escultura del basc Eduardo Chillida que s’adapta de tal manera en el paisatge del salvatge cantàbric, que no podem imaginar l’absència de les tres escultures. Després de fer la foto de rigor, desistint de les manobres per encabir les tres escultures a l’enquadrament de la nostra càmera, girem cua i travessem la platja d’Ondarreta, seguint per la Kontxa i fins arribar a veure el Kursaal. Si arribem “al cubo”, tal i com diuen els donostiarres a la seu principal del Festival, de nit el trobarem il·luminat de groc i decorat amb unes grans lletres que anuncien que ens trobem a la 58 edició del Festival de Cinema de San Sebastián. D’aquesta manera, el paisatge del Kursaal il·luminat es converteix també en parada obligatòria si volem tenir una foto representativa de la nostra visita a Donosti. Un cop allà, avancem pel pont il·luminat per fanals que ens porten per una catifa negra a les principal sales de cinema.


Aquesta capital del cinema mundial acull cintes de tot el món i aquest any tres pel·lícules catalanes estaran presents a la secció oficial: Elisa K; Bicicleta, Cullera, Poma i Pa Negre, que de moment estan deixant molt bones impressions entre el públic i la crítica. La representació que tenim doncs, deixa palesa la qualitat del cinema al nostre país. La secció Oficial es completa amb títols espanyols com El Gran Vázquez o la basca Aita i films provinents d’Argentina, Japó, França, Alemanya, Mèxic o Corea del Sud, entre d’altres. Tot i que l’expectativa del festival es troba en aquests títols, entre els que es troba el guanyador de la Concha de Oro, personalment quan vinc al Festival prefereixo veure els films de la secció Zabaltegi, que normalment seran més difícils de veure en cinema.

Malauradament, al  festival d’enguany he pogut veure molt pocs films, però puc recomanar especialment Abel, dirigida pel també actor Diego Luna i Rompecabezas, un film que ja es va poder veure a l’edició anterior del festival dins de la secció Cine en Construcción. Els dos films, provinents de llatinoamèrica contenen un esperit positiu i una qualitat d’històries que deixarà als espectadors amb molt bon sabor de boca.

A més, la 58 edició del Festival presenta una retrospectiva completa a l’obra del director Don Siegel, creador d’obres de serie B i impulsor de la carrera de Clint Eastwood com a actor i director. Una revisió de l’obra del director que va tenir gran influència sobre el cinema de gènere amb un punt de vista inconformista al llarg de tres dècades.

Després de pocs (massa pocs) dies al Donosti Zinemaldia no puc evitar esperar amb encara més ganes el Zoom Festival Europeu de Cinema per a Televisió que es durà a terme del 3 al 7 de novembre a Igualada i que promet també aportar films de gran qualitat, en aquest cas a l’àmbit de les tvmovies, un gènere en alça en aquests últims a Espanya i Europa.

Per Laia Otero

Advertisements

Una resposta to “Visita fugaç al Festival de San Sebastià”

  1. Loli Says:

    Soy una fiel seguidora de tu blog, me gusta como escribes y te aliento a seguir. “Nena, tu vales mucho”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: