“Eduardo Aldán sí existe”

by

Ahir era un dimecres qualsevol, d’eixos que no saps si posar-te jaqueta o hawaianes, agafar el paraigua o les ulleres de sol… un dia de setembre, vaja. Després de tot el dia tancat a l’oficina vaig baixar passejant fins el Club Capitol, a la Rambla. “Espinete no existe” d’Eduardo Aldán m’esperava.

Sincerament no sabia massa bé què anava a veure. Sabia que era un monòleg, sabia que parlaria dels records de tots aquells xiquets que vam viure la transició i els 80, sabia que havia estat a Madrid durant 5 anys amb el mateix espectacle…

Va ser una hora i mitja de tornar a viure aquells records que tenia emmagatzemats en el més profund del meu cervell i del meu cor. Reviure escenes quotidianes i esdeveniments importants de qualsevol xiquet, tot durant 90 minuts de riures inesgotables i inacabables, aplaudiments i palmes descompassades, pell de gallina i alguna llagrimeta provocada per l’atac de riure o per l’efecte teletransportador de les paraules d’Aldán.

Voldria explicar-vos-ho tot, fil per randa, però no ho puc fer, és millor que l’aneu a veure al Capitol, a la sala Pepe Rubianes concretament.

Gràcies Eduardo per convertir un dimecres de setembre en un dia fantàstic. Gràcies.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: