Archive for Octubre de 2010

Una setmana virtual

Octubre 29, 2010

Hi ha moments de presencialitat obligada com els de la setmana passada que t’enriqueixen com a professional. Espais d’intercanvi de coneixements i idees que resulten alhora interessants per a l’esfera més personal.

No obstant, aquesta setmana la virtualitat ha estat present gairebé cada dia. És curiós com poden canviar les coses i com han canviat gràcies a la tecnologia. També és cert que aquesta tecnologia ens farà parar bojos i està creant conductes realment estranyes. Us vull posar un exemple que tothom pot veure pel carrer constantment. Amb la creació del telèfon mòbil hem vist com anar pel carrer i parlar era possible, això sí requeria tenir sempre una mà ocupada. Totes les empreses van llançar al mercat el producte que anava a revolucionar el comportament de les persones en aquest sentit: el mans lliures (un sistema d’auriculars i micro que mitjançant un petit cable es connecten directament al dispositiu mòbil). I és aquí on les persones construïm el camí com volem. La pretensió de les empreses era que poguéssim parlar amb les dues mans completament lliures. Però que estem veient constantment pel carrer? Persones que amb els auriculars a les orelles, subjecten amb la mà dreta el mòbil i amb l’esquerra el petit micròfon acostant-se’l a la boca. Sense comentaris.

Anècdotes a banda, cal felicitar a la Fundació ESCACC aquesta setmana per usar la tecnologia d’una manera útil. El nou cicle 10 en comunicació va començar el dijous 28 amb Paul Bradshaw, i amb twitter i streaming en directe al mateix temps. Enhorabona per la iniciativa, que duri.

Si podem seguir una conferència per web des de l’altra punta de món, podem també treballar sense estar presents a l’oficina de l’empresa? Aquest dubte ens el resoldrà Josep Ginesta, cap de l’àrea de persones de la UOC el proper 10 de novembre al Tast de Comunicació, al qual us convido des d’aquest blog.

Però la virtualitat s’acaba, i no es pot fer servir en tots els casos, som persones i ens agrada el contacte humà, per això aquest diumenge estaré en la inauguració del Passeig del Vall de Tremp, remodelat gràcies al Pla de Barris de l’Ajuntament de Tremp. A Portada organitza, juntament amb l’Ajuntament, aquesta inauguració amb animació infantil i berenar popular dins del marc del pla de comunicació que hem realitzat per la Pla de Barris municipal.

Bona castanyada!

Anuncis

Com afecta el canvi climàtic a la salut dels més petits?

Octubre 28, 2010

L’11 i 12 de novembre se celebraran a l’auditori de Cosmocaixa de Barcelona les II Jornades de la Fundació Roger Torné. Amb la celebració d’aquestes jornades, la Fundació Roger Torné vol aportar una mirada pluridisciplinar basada en una actitud reflexiva i recolzada en els resultats de múltiples investigacions portades a terme a tot el món, sobre l’efecte del canvi climàtic en la salut de les persones, en especial en la de la infància.

Estan adreçades al col•lectiu dels professionals sanitaris, pel lloc que ocupen a la societat. Aquest lloc és decisiu a l’hora de què les famílies prenguin consciència sobre la necessitat de protegir la salut infantil de la incidència dels factors mediambientals.

La direcció científica de les jornades ha recaigut en el Dr. Jordi Sunyer, codirector i investigador del CREAL (Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental) i director del Projecte INMA, amb qui col•labora la Fundació Roger Torné. A més, aquestes jornades també comptaran amb altres professionals de gran prestigi internacional i experts en els temes a tractar.

De televisions, proximitat, noves tecnologies i periodistes

Octubre 22, 2010

La setmana va començar de manera contundent escoltant a la directora de TV3, Mònica Terribas, demanant que els mitjans de comunicació siguin considerats cultura durant la presentació del número 10 de la revista Quadern d’Acció Social i Ciutadania sobre “El retorn social de la cultura”. Una col•laboració molt interessant entre els departaments d’Acció Social i Cultura, amb estudis i articles que us aconsello llegir sobre l’impacte social i el valor públic de les polítiques culturals.

Després d’escoltar a la Terribas demanant no esmentar xifres i pressupostos sobre el cost de TV3 quan és parla de retorn cap a la societat sinó del valor de la televisió pública catalana com a generadora de referents comuns i creació d’identitats, vaig tenir ocasió d’escoltar a Estanis Alcover i Enric Yarza parlant de la premsa comarcal com una xifra, a l’esmorzar organitzat per DirCom Catalunya. Això sí, els directors d’El 3 de vuit, El 9 nou i El Punt (aquest últim el director adjunt) van defensar com va fer la Terribas la responsabilitat de la premsa vers la societat. El paper que juguen els mitjans de comunicació com a informadors i generadors d’opinió, tant si parlem d’una televisió com TV3 com d’un diari o setmanari de proximitat. Els mitjans de proximitat han aconseguit, a més, elevar a la categoria de notícia aquells fets o esdeveniments que abans no sortien a cap mitjà de comunicació. Aquesta faceta d’educadors i transmissors de valors tampoc la podem perdre de vista els periodistes de fonts, els periodistes que treballem als gabinets de premsa.

I sobre aquest tema (com construir el gabinet de premsa) vam fer la nostra Caixa d’eines d’octubre. Una sessió de formació on vam poder compartir coneixements amb els assistents i vam intercanviar experiències del treball diari davant d’un gabinet de premsa.

Finalment, vull agrair a l’organització del primer Social Media Point la trobada a la qual em van convidar, on vam poder escoltar a un professional tan interessant com Pedro de minube.com, que va parlar de social marketing i la seva aplicació.

Ja veurem que em depararà la setmana vinent…

El somni de Javier…

Octubre 1, 2010

Fa uns anys alguns ens vam enganxar de manera gairebé malaltissa a una sèrie que començava a fer-se lloc a la TV. El boca a boca va fer imparable l’ascens d’audiència d’aquella sèrie, tot i que alguns no tenien clar de què anava. Intriga, por, suspens, aventura… o es tractava d’una simple sèrie d’adolescents camuflada?

Parlo de l’Internado, una sèrie que durant set temporades ha atrapat a espectadors de totes les edats (entre els quals m’incloc). Alguns explicàvem amb orgull a aquells amics que es resistien a mirar-la, que aquella sèrie no era com les altres, que per fi una productora espanyola havia sigut capaç de crear un producte de ficció a l’alçada de les produccions americanes. 

El punt fort de la sèrie era sens dubte, el guió. Milers de trames s’entrecreuaven a cada capítol, obligant l’espectador a preguntar-se en tot moment “qui és aquest?”, “què fa a aquí?”, “aquest no era dolent?”… i també, no ho neguem, a cridar de tant en tant a l’aparell televisió “fuig d’aquí!”. El pitjor era quan el capítol acabava, i un es quedava amb infinites preguntes al cap. L’endemà, el facebook era ple de teories diverses sobre què passaria al proper capítol. 

La clau de l’èxit era l’originalitat del guió, si bé els protagonistes eren un grup d’adolescents (a l’estil dels llibres d’aventures més clàssics), darrera de les històries d’amor d’aquests nois (factor clau per atraure les audiències més joves) hi havia tot un argument històric sobre el nazisme a Espanya, quelcom novedós en la ficció espanyola. És d’agrair que davant de tanta sèrie “fàcil”, amb arguments més que qüestionables i de final previsible, algú pensés en una sèrie amb un guió cuidat, que obligués els espectadors a estar en contínua alerta. 

Però “todo lo bueno se acaba”, i com jo, som molts els espectadors decebuts amb les darreres temporades. A poques setmanes del final, la sèrie sembla haver perdut el rumb, ja no té “ganxo” i cada vegada l’argument té menys interès. Òbviament esperarem a veure el final (només faltaria després de tot el que hem esperat), però des d’aquí només desitjo que ens donin el final que ens mereixem. Serà tota la sèrie un somni de Javier Holgado?  Esperem que no!