Archive for Desembre de 2010

Açò s’acaba…

Desembre 31, 2010

Sembla que el dia 31 de desembre està fet per valorar el que hem viscut durant un any, el que hem après en aquests 365 dies i fer balanç de les coses positives i negatives que han passat.

Doncs bé, no ho faré. I no ho faré perquè la nostra memòria és selectiva i retén sobretot aquelles coses més properes en el temps, i també les més impactants, tant positives com negatives. I què passa amb aquelles petites coses que van tenir una especial importància en el seu moment i que ja hem oblidat? I on han anat a parar aquells moments neguitosos dels quals vam aconseguir sortir-ne sense problemes? I on han quedat els minuts del dia a dia que ens han fet millors persones i millors professionals?

També serveix el dia 31 de desembre per parlar de les prediccions de l’any que en poques hores comença. I tenim per a tots els gustos:

– Sobre comunicació d’ESCACC
– Sobre la cultura a El País

Només són alguns exemples, la xarxa en va plena avui!

No en faré cap predicció concreta per l’any 2011. Només felicitar-vos a tots l’any nou des d’aquest petit racó. Tenim 365 dies per endavant per fer de nou balanç, així que gaudiu cada minut i hora al màxim, aprofiteu el temps i lluiteu cada dia per aconseguir allò que voleu i amb el que creieu!

Anuncis

“L’assalt tecnològic ja està aquí”, Ferran Ferrer

Desembre 21, 2010

El passat 1 de desembre, el Ferran Ferrer, director general de l’agència de màrqueting online Ulises Interactive, va sorprendre als assistents del Tast de Comunicació amb una xerrada a la qual va donar nombrosos exemples de com les TIC estan canviant, a un ritme vertiginós, les estratégies i accions de comunicació i màrqueting online.

Tast A Portada Ferran Ferrer

I és que el Ferran està al dia de tots aquests canvis. Es considera un freak, dins d’un equip de treball que també ho és. Un exemple d’això és que a la seva presentació va mostrar exemples des de dispositius tan diferents com un ordinador, un iPad, una BlackBerry o un iPhone 4G. El desplegament de mitjans tecnològics va servir per a il·lustrar els canvis que es produeixen en un sector cada vegada més important per a enfortir la relació entre consumidors i empreses.

Com a eixos del canvi, va assenyalar les reflexions d’alguns del gurús del màrqueting i la comunicació:

  • Segons Nicolás Negroponte, tot aquell que produeix productes tangibles, hauria de passar-se als intangibles.
  • Jimmy Wales demostra la importància del potencial col·lectiu a través de la Viquipèdia.
  • Manuel Castells posa l’èmfasi en allò glocal.
  • Philip Kotler parla ja de màrqueting 3.0, de com s’ha d’intentar crear productes orientats al consumidor, que s’han de comunicar tal i com l’usuari els vol rebre, i se’ls hi ha de donar un valor de per vida, un valor final. Això implica no pensar en el producte, sinó en el seu valor final.
  • John Elkington introdueix les visions econòmica, social i mediambiental als plantejaments de negoci.

http://static.slidesharecdn.com/swf/ssplayer2.swf?doc=assalttecnolgic-101211124529-phpapp01&rel=0&stripped_title=assalt-tecnolgic&userName=Fanferrer

Està clar que hi ha empreses i productes que no s’immuten davant dels canvis. Un exemple que va posar el Ferran és el dels cotxes: “Com és possible que encara tinguin rodes que es punxen? Per què encara no trobem propostes sòlides de cotxes que no funcionin amb benzina?”

El centre de la comunicació i el màrqueting és ara el consumidor. Fins fa poc, aquest era tancat en quant a la seva intimitat, en quant a parlar de si mateix. Ara, amb l’ús de les xarxes socials, per exemple, el consumidor es torna no només obert, sinó també global i creador de continguts. Està més disposat a acceptar la recepció de publicitat, a utilitzar serveis de geolocalització, etc. I si bé l’usuari està adaptant el seu comportament a les noves eines TIC, no ho fan així totes les empreses. I la tecnologia no les esperarà… Ho passaran encara molt pitjor amb aquesta crisi.

Sense dubte, ni les millors previsions de tendències van encertar un futur amb canvis tan ràpids en aspectes tecnològics, de comunicació i de màrqueting. Potser serà al final en menys de dos anys quan el nombre de connexions a Internet des de dispositius mòbils superi a la dels ordinadors. Google ja diu que és mòbil, que no és web. Existeixen dades que demostren aquesta evolució en el consum d’Internet. Per exemple, en els darrers quatre mesos s’han disparat les cerques a Google des de mòbils.

El Ferran va mostrar moltíssims exemples de com estan evolucionant els continguts i la relació entre l’usuari i les empreses a través de la tecnologia. A continuació trobareu enllaços per a poder ampliar la informació sobre alguns d’ells:

Si voleu documentar-vos per a poder seguir aquest “Assalt tecnològic”, podeu emprar fonts com Docuteria, Slideshare, grups d’emagister o Mashable.

Com s’obre al món la cultura catalana?

Desembre 17, 2010

Aquest dimarts vam organitzar amb la el Servei de Desenvolupament Empresarial de la Generalitat de Catalunya i l’Associació CIATRE un seminari sobre coproduccions internacionals en l’àmbit de les arts escèniques. A Portada va presentar un mapa de les iniciatives a Europa imprescindibles i innovadores per a la internacionalització de les arts escèniques.

Dels ponents internacionals i de les experiències de companyies d’arts escèniques catalanes van sortir moltes i molt bones idees. Conclusió: internacionalitzar-se vol dir compartir, crear sinergies, fomentar relacions de llarg termini. No busquis el retorn immediat, treballa una estratègia estable.

Beulah d’Souza ens diu que cal saber perquè ens volem internacionalitzar: per buscar més mercat, pel desenvolupament estratègic de la nostra organització, per tenir accés a mercats emergents, per diversificar…

Hi ha distàncies que cal reduir: cultural (llengua, identitat), administrativa (lleis, moneda, duanes, fiscalitat), geogràfica (distància, tamany de l’altre país o zona), econòmica (cost, qualitat dels serveis)…

I evitar errors com:
1. Fer el mateix a tot arreu
2. Pensar que no importa d’on vens
3. Creure que el món és a l’abast, i que internacionalitzar és fàcil

John Holloway, actual director del Festival de Perth a Austràlia, ens deia que les seves quatre normes per a la coproducció són:
1. Perquè jo coprodueixi has de fer una obra impressionant, conec molt bé la meva audiència, rebo moltes propostes i només algunes destaquen. M’ha d’atrapar, encuriosir, enganxar i deixar-me amb ganes de veure més. És important fer coses bones amb la comunitat també, que la idea de l’obra i l’artista ho permeti.

2. El diner segueix les idees. Primer les idees, després el diner i després l’obra. La gent s’excita més amb idees que amb peticions de diners. La crisi no hauria de ser una excusa per aturar la creativitat.

3. Si ets bo, acabaràs treballant amb mi. En algun punt arribarà, però no hi ha pressa. Segueix informant-me del que fas, convida’m a veure’l i segueix fent feina. És molt important fer xarxa. És bàsic que els altres parlin de tu.

4. Si ets avorrit, arrogant… ho tens més difícil. Hi ha molts artistes, sempre escollirem treballar amb aquells que ens aporten més, també a nivell personal.

Jo començo el meu Festival amb la voluntat de transformar vides, espais, ciutats, … Comença creient en un miracle. Per a les persones ja no hi ha distàncies, per a les mercaderies encara sí. Imperatiu per anar pel món és comunicar visió i creences. Els artistes volem canviar el món, i això també és una raó per internacionalitzar-se.

A títol de resum: Fes un bon treball, any rere any, no paris, tot el que has fet compta. Tingues una idea fantàstica, tingues un pla, dóna-ho a conèixer, parla amb tothom, sigues apassionat sobre el que fas, i prova de mimar la gent amb què treballes.

Pia Mazuela, de la companyia Sol Picó, diu que estem vivint un nou ordre econòmic. Ens tocarà tornar a començar en molts sentits. És important viatjar molt, i fer-ho porta a porta, no només a grans plataformes i festivals, i treballar les relacions personals. Tot el que passi a partir d’ara ens ho hem d’inventar, ara cal transformar o reinventar tot el sistema. També cal decidir si vols girar o no, una obra de 12 persones difícilment gira. Sovint ho decideix el diner, el diner també parla.

Anna Rosa Cisquella, productora de la companyia Dagoll Dagom, comenta que la llengua és una barrera a la internacionalització en el cas del teatre de text, cal fer un esforç per superar barreres lingüístiques.

Lieven Thyrion, productor de Les Ballets C. de la B, explica com va començar fa ja més de 20 anys: no vaig anar a veure managers o institucions, sinó que vaig anar a veure la nostra competència, els que estaven triomfant, per preguntar-los com s’ho feien. Gràcies a ells vaig començar a voltar. Un producte ha de dir coses, és igual amb quina llengua es fa, el teatre comunica, amb llenguatge corporal, amb sotstítols, amb la imatge…

Rosa Arnaiz, responsable de projectes de La Fura dels Baus, explica que cal ser molt actius, tenir una bona xarxa, estar al dia del que passa al món i tenir un bon producte. Un bon agent local ajuda també. Buscar diners costa diners, primer ha d’haver una idea i allò s’ha de poder explicar bé.
Com ho fem? Busquem el tema rellevant i diferent, destaquem allò que és innovador respecte de nosaltres mateixos i d’altres iniciatives; Ens adaptem al llenguatge de qui ens rep.
A qui? Busquem els Festivals i Teatres que tinguin pressupost per coproduir; Capitals culturals; Institucions espanyoles i catalanes que inverteixen en exportar cultura… i al món de l’empresa.
No crec en els enviaments de mailings massius, cal que sigui tot personalitzat i pensat, cal segmentar les audiències.

Així exportem cultura i així gent d’arreu coneix la creativitat artística, que és un dels trets diferencials de Catalunya.

Fet a Sant Feliu, el primer mitjà de comunicació del país gestionat per una cooperativa de consum

Desembre 10, 2010

Permeteu-me aquest espai, per fer una mica “d’autombombo”. Voldria explicar-vos una iniciativa interessant amb la intenció d’animar-vos a crear el vostre propi mitjà de comunicació.

Sovint, les poblacions de l’àrea metropolitana han de pagar per  la proximitat a la capital catalana. La proximitat amb Barcelona és motiu (o excusa) de poca activitat cultural. Per què programar res de qualitat si a mitja hora un es pot plantar al mig de Barcelona i gaudir de gran teatres i sales de concerts? El mateix passa amb les publicacions periòdiques. Són moltes les iniciatives que hi hagut al llarg dels anys perquè a poblacions del Baix Llobregat, Barcelonès… hi hagi bona premsa local.

Avui us vull presentar el projecte “Fet a Sant Feliu”. Històricament hi hagut diverses capçaleres que han intentat sobreviure a la capital del Baix Llobregat, però cap ho ha aconseguit. Actualment no hi havia cap mitjà diari, fins que un grup de voluntaris han decidit crear la Cooperativa Viu Sant Feliu.  Aquesta cooperativa lidera el projecte comunicatiu “Fet a Sant Feliu”, que de moment es pot llegir com a diari digital, i que a partir de l’any que ve, sortirà també com a revista en paper, mensualment.

De moment porta poc més de deu dies de vida, i ja compta amb més de 70 socis. A més,  és membre  de la Federació de Cooperatives i Usuaris de Catalunya i de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal.

Des d’aquí us animo a crear la vostra pròpia revista!

http://www.fetasantfeliu.cat

De l’encofrat al color de les parets

Desembre 3, 2010

Construir una casa no és feina fàcil, i decorar-la tampoc, va en funció dels diners que vulguem gastar i el gust propi de cadascú. Tots estarem d’acord que si volem tenir casa nostra ben arreglada, és imprescindible tenir abans casa. Això que sembla una obvietat moltes vegades no es té en compte en comunicació.

El posicionament o fet diferencial, els objectius i l’estratègia comunicativa, els missatges i el discurs, la identificació de públics i les seves percepcions són els fonaments parets, sostres, terres, portes i finestres de qualsevol casa. Sense això, decorar és molt difícil. Per tant, és essencial aquesta construcció estratègica abans de pensar en actes de relacions públiques, notes de premsa o accions comunicatives en general.

La bombolla immobiliària ha esclatat i han quedat molts edificis a mig construir. La crisi ha afectat a l’hora d’escollir els materials i els acabats i també les promotores i constructores que havien de finalitzar l’obra. El paper o la pintura s’han de renovar, però els pilars i les parets mestres sempre seguiran on sempre.

No ens hem de deixar enlluernar per cadires lacades, aranyes barroques, fustes negres i dormitoris minimalistes que és el que últimament trobem al mercat. És bàsic una bona empresa constructora que realitzi una obra impecable i després hi posi la decoració que més s’adeqüi als nostres gustos i necessitats perquè la nostra vivenda sigui realment com nosaltres vulguem i per sempre.

Els nostres carrers, concretament els de Barcelona, ahir van engegar la il·luminació nadalenca com a part de la decoració, això sí, aquí hi ha una estratègia molt clara que no cal explicar.