Oberts al món

by

Aquest dimarts l’Agència Catalana de Notícies oferia un debat sobre el grau d’internacionalització de Catalunya. Hi van participar l’expresident Jordi Pujol, l‘investigador Jordi Camí, l’economista Jordi Galí, l’empresari Ferran Soriano i l’arquitecta Benedetta Tagliabue.

Veus rellevants de l’escena catalana discernint sobre l’òsmosi de Catalunya amb el món. Les conclusions: feina ben feta, risc, formació, anglès, productivitat i eficiència. Per suposat, Soriano reclamava un aeroport internacional (content després del suport rebut per Artur Mas al matí), Camí reclamava el reconeixement que mereix el paper capdavanter de la recerca catalana, i Tagliavue emfasitzava la bellesa arquitectònica i el nivell de vida de Barcelona.

Jordi Pujol, va explicar algunes experiències de les seves dues dècades com a cap de govern. Aquell dia era notícia per haver declarat que no hi havia altra via per al futur de Catalunya que la independència. A la conferència d’ACN va parlar del necessari binomi identitat i obertura, arrels i modernitat. Cap país important – deia – no deixa de donar importància als seus arrels. I la història de Catalunya s’explica per la seva cultura i economia. El tret diferencial: la qualitat i excel•lència: Fer-ho bé. “La feina ben feta no té fronteres”. Tot i així, en els últims anys comenta que la imatge de Catalunya al món ha baixat, i també l’autoestima. Cal anar pel món amb una barreja d’audàcia i humilitat – i diu Pujol – “jo sempre ho faig a través de la cultura, que és un tret distintiu de Catalunya”.

Jordi Galí es lamentava que els corresponsals estrangers a Espanya fóssin a Madrid. Sense les eines d’un Estat, cal imaginació i apostes de risc – comentava. Va explicar que l’Índex d’obertura d’un país és la suma d’exportacions i importacions menys el PIB. Catalunya està una mica per sota de països de la seva mida. Tot i que l’índex ha augmentat els últims anys, el 50% de les transaccions són amb Espanya i el 40% amb Europa. Només un 10% són amb països fora de la UE.

Afirma Galí que els factors per a la competitivitat són: una alta productivitat, bona formació, eficiència a l’administració pública i parlar anglès. Espanya està a la cua – és el país número 147 – en donar facilitats per crear empresa.

Soriano considera que el mercat cada dia és més homogeni, no existeixen barreres per fer negocis i parlar d’internacionalització està caducat. Explica que Catalunya té emprenedors i qualitat, però no té grans empreses motor que arrosseguin mercats. Cal actitud, infraestructures i priorització en les especialitats. Un aeroport internacional, està clar, és clau.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: