Archive for febrer de 2011

Teatre Virtual, La neurociència i la tecnologia experimental aplicades al teatre

febrer 28, 2011

Aquest mes he assistit per primera vegada a un assaig de teatre on les actrius, els actors, el director i el públic estaven en espais diferents i fins i tot en països diferents.

El grup de Recerca Entorns Virtuals en Neurociències i Tecnologia Expoerimental de la UB ha presentat el projecte europeu BEAMING sobre la fusió d’escenaris i objectes reals i virtuals en directe. Aquesta tecnologia genera la sensació d’estar físicament en un lloc remot amb altres persones, semblant a la teleportació.

Per mostrar aquesta tecnologia s’ha dut a terme una sessió de teatre virtual: una actriu ha estat “teleportada” des de la UB fins a un escenari de la University College de Londres al costat d’un actor anglès on han representat una escena de la pel·lícula d’Annie Hall.

Com a públic podíem escollir quina perspectiva teníem de la sala i el personatge que volíem estudiar o observar.

El sistema combina tècniques d’immersió de realitat virtual, sistemes distribuïts i detectors de moviment corporal.

Tot plegat una clara mostra que les distancies en un futur proper seran unes altres i que els processos de promoció i relacions internacionals exploren nous camins.

Una experiència interessant.

Anuncis

La propietat intel•lectual a Internet: “N’hem de parlar”

febrer 28, 2011

Dijous passat l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya va organitzar un interessant dinar amb l’advocat Abel Garriga. Vam debatre sobre la propietat intel•lectual i com aquesta s’ha d’adaptar als nous temps i eines tecnològiques. I és que en l’era de la hiperinformació, hiperconnectivitat, en els temps que fins i tot les revolucions socials es produeixen a la xarxa, cal repensar el model de negoci dels creadors d’intangibles.

La trobada es produeix just després de l’aprovació de la “Llei Sinde”. Segons Abel Garriga una llei que pot ser bastant inoperativa, ja que cal comptar amb els terminis judicials, i que d’aquí a poc ningú no recordarà més enllà de les anècdotes com la dimissió d’Alex de la Iglesia de l’Acadèmia de Cinema.

Per a Garriga la gran pregunta és “Com aconseguir que els creadors puguin viure de la seva feina?”. Estem davant d’un conflicte d’interessos: la necessitat col•lectiva de consumir cultura i els drets dels creadors. Els béns intangibles són naturalment apropiables i, per això, són més difícils de protegir. I la societat necessita que hi hagi creació, la cultura és d’interès públic, i els ciutadans reclamen el dret d’accés. Cal donar valor als béns culturals, però no es poden tractar com si fossin mercaderies.

Jordi Pascual comenta que els béns culturals tenen una naturalesa econòmica i també simbòlica. La cultura fa més lliures a les persones. Per tant, cal que el seu tractament en comerç internacional sigui diferent, i així ho va manifestar l’UNESCO l’any 2005.

Internet ha canviat el paper de l’intermediador – que avui dia són sovint les empreses de telefonia (convertides en un nou actor de les indústries culturals) – i els creadors ha de canviar necessàriament el model de negoci. Un informe recent, “Toward a New Era of Intellectual Property: from Confrontation to Negotiation“, emfasitza la necessitat de repensar la propietat intel•lectual perquè s’adapti als temps que estem vivint. Cal donar valor a la cultura, amb les eines del present. No acceptar l’evidència no és la solució. La gran lliçó d’Alex de la Iglesia és la seva frase: “N’hem de parlar”.

Comunicació interna: “Si demà és portada, els treballadors ho han de saber avui”

febrer 22, 2011

Avui, al Col·legi de Periodistes, hem tingut un dinar-debat sobre comunicació interna. Tres ponents de luxe han tingut la generositat de compartir amb els membres de la comissió de gabinets les seves experiències. Volia compartir aquí algunes conclusions del que s’ha dit.

Mònica Segura, cap de comunicació interna d’Esteve, ens explicava com han gestionat el seu relat corporatiu compartit. Un relat, sobre la base d’una comunicació realista que el sustenta, centrat en el leitmotiv de la IL·LUSIÓ. Una il·lusió que s’entèn com a compromís amb l’empresa, amb el seu futur. La comunicació interna d’Esteve implica el talent intern, gestiona la participació i es preocupa de compartir valors i visió.

Albert Piqué, cap de comunicació interna de TMB, ens explicava que la comunicació interna – tant si és volguda com si no (formal o informal) – és implícita a les empreses. Sempre n’hi ha, es tracta que serveixi a uns objectius corporatius i tingui coherència. I per això cal estratègia, cal tenir els comandaments aliniats, cal treballar des de la direcció de comunicació i de la mà de recursos humans i cal transparència. Comenta també que els treballadors – que en el cas de TMB són més de 8.000 – són els principals prescriptors de l’empresa. Per empoderar-los, han de saber la informació abans que ningú i per fonts autoritzades. La informació és poder. “Si demà és portada, els treballadors ho han de saber avui”.

Enric Almuzara, cap de comunicació interna del RACC, coincideix amb Albert Piqué que convèncer els directius i càrrecs intermedis de la importància de la comunicació és clau. Cal, per aconseguir-ho, poder tangibilitzar-ne els beneficis, posicionar la comunicació interna com un soci estratègic de direcció, vincular la comunicació a variables retribuïts i cal també analitzar com la comunicació interna es du a terme. Medir-la i avaluar-la és essencial.

I és que en tot moment, i especialment en temps de crisi, la comunicació interna és clau per a empreses i institucions. És el canal de transmissió de la cultura corporativa, d’adaptació als canvis constants, de motivació interna, de participació i productivitat, de cohesió i millora del treball en equip, de compartir visió.

En els temps de canvi constant que estem vivint hi ha situacions i processos que requereixen, en alguns aspectes, confidencialitat. Es produeixen canvis de cultura corporativa, canvis sobtats de direcció que afecten l’estratègia i la coherència de la comunicació interna. Són temps de fusions i adquisicions, deslocalitzacions i trasllats, regulacions laborals (EROs, convenis col·lectius, etc)… Estem gestionant la incertesa.

I això passa – com hem vist recentment a Egipte i d’altres països de la riba sud de la Mediterrània – en el període històric de les xarxes socials, la hiperinformació i hiperconnectivitat, en què la societat reclama més transparència, participació i dret a decidir.

El repte de les empreses de mantenir un ambient organitzacional saludable és cada dia més complex i requereix esforç i convicció. Cal tenir clar el relat intern i compartir-lo obrint debat per poder generar una aliniació d’objectius i valors entre la direcció i els treballadors. La participació i la transparència ja no són una opció.

La força d’una ciutat

febrer 17, 2011

 

A Portada ha gestionat el servei de premsa de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, unes festes singulars i úniques que es fan un cop cada deu anys a la capital de l’Alt Camp i que han revolucionat a tota la ciutat. Durant aquest dies, Valls ha estat un bullici de gent passejant per sota de les lluminàries festives, participant massivament a actes de tot tipus, omplint recintes fins a penjar el cartell d’entrades esgotades, recorrent bars i restaurants i fent la ruta de les tapes… en definitiva, Valls ha estat una ciutat completament viva que ha acollit a tothom (i m’incloc) amb els braços oberts.

Lluminàries festives

Les espectaculars lluminàries festives seran un dels elements que es recordaran de les Festes Decennals del 2011

La ciutadania ha fet seus els carrers i places i la participació arreu ha estat massiva, la força de la gent s’ha evidenciat en diferents moments que han fet posar la pell de gallina a més d’un: des del primer intent (plovia a bots i barrals i es va haver de traslladar a l’endemà) de l’espectacle inaugural amb la plaça del Pati plena de paraigües, a l’espectacle inaugural que va congregar a més de 8.000 persones al centre de Valls o a la macro-trobada castellera amb més de 10.000 castellers o la multitud de persones que s’han fet fotos a les lluminàries que guarnien les places del Pati i del Blat i el carrer de la Cort, en són només alguns exemples. I això ha estat possible gràcies a diversos factors: les festes han estat organitzades des de la ciutadania amb comissions participatives i sota una direcció artística professional; les xarxes socials (Facebook i Twitter) han permès obrir una finestra al món del què estava passant a Valls i han esdevingut un gran aparador de les Decennals; el boca-orella ha funcionat molt i molt bé i la projecció mediàtica de les Festes arreu del territori ha estat més que espectacular.

Ara Valls té un repte important i que, a més, algunes persones reclamen: mantenir viu aquest esperit, aconseguir que la ciutadania prengui els carrers més sovint, que la vida que hi ha hagut aquests dies a la capital de l’Alt Camp es reediti cada setmana i no cada deu anys. Des d’A Portada que hem viscut les nostres primeres Decennals des de dins, apostem per mantenir l’esperit candeler a través d’una aposta decidida de l’Ajuntament per la cultura participativa.

Idees per a la innovació… i per ser feliços

febrer 11, 2011

Cada 6 mesos, Alfons Cornella, fundador d’infonomia, i Antonella Broglia, presenten les que consideren 10 idees clau per a la innovació en la trobada que anomenen Update. Avui ha estat la sisena edició a l’Auditori Axa de l’Illa Diagonal. Compartiré en aquest post algunes idees que m’han semblat interessants.

INNOVATION MANAGEMENT. Cada dia és més important la gestió que el producte. Primer el treballador i després el client. La transparència i la innovació en la governança són clau. Cal impulsar tallers i mercats d’idees interns a les empreses.

TALENT BOOSTERS. El capital humà és el més important que té l’empresa. L’evolució parteix de l’intercanvi de coneixement. Cal incentivar la promiscuïtat intel·lectual.

BLENDED VALUE PROPOSITION. Cada dia el compte de resultats social i mediambiental s’equilibra amb el compte de resultats econòmic, ha de ser l’ADN de l’empresa. Ja no parlem de ROI (return on investment) sinó de SROI (social return on investment).

PURSUIT OF HAPPINESS. L’índex de salut social està cada dia més vinculat al grau de satisfacció. I la felicitat no està directament vinculada a la riquesa. Hi ha d’altres factors que hi influeixen. Com es medeix? La universitat de Waterloo de Canadà ha mesurat el benestar del país a partir de la salut, vitalitat de la comunitat, temps lliure, accés a l’educació i la cultura i compromís democràtic.
Bhutan, un petit país al mig de l’Himàlaia, es declara primer país del món en felicitat interior bruta. I medeix aquesta felicitat a partir d’indicadors com el grau de conservació de l’entorn, patrimoni cultural i distribució de la riquesa.

Cultura, ecologia i justícia social ens fan ser feliços.

Repensant les estratègies de fundraising

febrer 11, 2011

Dimarts vaig tenir el plaer d’assistir al dinar organitzat per l’Asociación Española de Fundraising, convidada per David Camps. Professionals vinculats al tercer sector vam conversar sobre els reptes actuals en la captació de fons i visibilitat de les entitats no lucratives. En temps de crisi econòmica, d’hiperinformació, de canvis en les governances d’institucions, empreses i governs, cal repensar la feina que es fa.

Com a grans reptes s’apuntava la transparència en la gestió, el compromís amb els donants, la proximitat amb la societat, el valor afegit de la marca, les noves estratègies de micromecenatge, el reconeixement públic de la tasca social, la Llei de mecenatge que mai no arriba…

Els temps actuals són temps d’oportunitats. Cal treballar estratègies d’innovació per buscar la màxima eficiència en la gestió i la màxima transparència en la comunicació.

La Cultura: clau del segle XXI. Reflexions sobre el futur

febrer 10, 2011

El passat mes d’octubre naixia a Barcelona el Cercle de Cultura una “com una entitat de caràcter privat i associatiu, independent”, i aquesta setmana vam gaudir amb la presència del seu president Pere Vicens que ens va explicar  el projecte.

Aquesta nova iniciativa de la societat civil té l’objectiu de participar en la vida pública i d’esdevenir  un espai de diàleg i de debat a favor de la cultura, augmentant la seva presència i reconeixement en la vida social de catalana.

Els seus fundadors són personalitats de l’àmbit cultural com Pere Vicens –president- , Ferran Mascarell i Xavier Bru de Sala – vicepresidents- , el secretari Daniel Martínez – president de Focus-. La junta formada per 20 membres inclou noms d’àmbits diversos com el cineasta Francesc Bellmunt, Salvador Sunyer -director del festival Temporada Alta-, Montserrat Moragas -directora de la Llibreria Laie-, Imma Tubella -rectora de la UOC-, Antoni Vila-Casas -president de la Fundació Vila-Casas-, Toni Cruz -president de la productora audiovisual Endemol- o Elvira Vázquez -president de la Fundació El Molino-.

Per exposar la necessitat d’articular un lobby de pressió en l’àmbit cultural, Pere Vicens va reflexionar entorn del moment de canvi de que es viu en el sector cultural, influït sobretot pels avenços tecnològics. Va exemplificar aquest canvi, amb la revolució que viu actualment el sector editorial amb l’aparició del llibre digital que ha capgirat les relacions entre editor, autor i públic. Aquest canvi de paradigma, ha portat a l’aparició de fenòmens editorials com “El libro sin nombre”. Cal, doncs, una adaptació ràpida de tots els agents que participen en el sector cultural: gestors, industria, per tal d’adaptar-se a les necessitats del públic.

En aquest sentit, Pere Vicens, apuntava la necessitat d’enfortir la salut cultural del país a través de:

–    Educació. Cal que la cultura tingui una forta presència en totes les etapes del sistema educatiu .
–    Internacionalització. No podem viure només del mercat interior, cal fer una indústria forta i obrir mercats, per després poder fer bons productes pel país. Ser ambiciosos: Ex. No tindrem una industria cinematogràfica forta fins que no busquem els millors actors, els millors directors, etc. i després pensem com distribuirem el producte. Mai al revés.

La solució passa, per tant, per esforçar-se, ser ambiciós i adaptar-se al context canviant mantenint sempre la il•lusió per la cultura

Per fer front a la incertesa, durant els propers mesos el Cercle de Cultura debatrà entorn de les següents temàtiques:

  • El desenvolupament de la cultura en tots els seus vessants: art, indústria, patrimoni,pensament, creació i mercat, així com les interrelacions entre cultura, ensenyament i ciència.
  • Les estratègies de foment de la cultura, tant en les iniciatives públiques com en la societat i el mercat.
  • L’establiment de polítiques culturals avançades i consensuades.
  • Esforç per la millora de l’educació. Augmentant la presència de les arts i cultura en totes les etapes educatives.
  • Desplegament de iniciatives de potenciïn la creativitat.
  • Potenciació de la capitalitat de Barcelona, sense oblidar les necessitats del territori.
  • Augment de l’equilibri i cooperació del les  iniciatives entre el sector públic i cultural.
  • L’assumpció per part dels mitjans, del seu paper mediador, productor i distribuïdor de continguts culturals.
  • Aprofitament de sinèrgies entre diferents àmbits com l’educació, cultura, ciència i tecnologia.
  • Impuls dels processos de transformació de l’intercanvi cultural i la digitalització.
  • Creació d’un marc econòmic i fiscal que afavoreixi la creació i les industries culturals.

Una bona iniciativa que permet agrupar i potenciar esforços en un sector tan important pel nostre país com la cultura.

Captivar el consumidor amb experiències úniques

febrer 9, 2011

Vi: suc de raïms fermentat, que és essencialment una solució aquosa d’alcohol etílic amb petites quantitats d’èters, èsters, sucre, matèria colorant, etc. Aquesta és la definició que l’Institut d’Estudis Catalans fa de la paraula vi. És una definició molt tècnica. Fins i tot diria que química. Sobretot, però, és una definició massa freda i eixuta. I és que el vi s’ha convertit en molt més que una simple solució aquosa d’alcohol etílic. A dia d’avui una copa de vi és sovint una experiència única.

Joaquim Tosas en plena explicació

I aquest és precisament l’objectiu amb què treballa el Grup Torres, empresa de referència en el sector vitivinícola nacional i internacional. Torres vol convertir una copa de vi en una experiència única i aquesta experiència única en la via per fidelitzar el client. Màrketing experiencial 100%. El cap de màrqueting del Grup Torres, Joaquim Tosas, ens en va donar els detalls al Tast que vam fer el dimecres 2 de febrer a A Portada.

Torres ho té clar: davant la forta competència actual que hi ha al sector vitivinícola (només a Espanya hi ha 4.500 bodegues i 15.000 marques de vi diferents) no n’hi ha prou amb explicar la seva història. Volen interacció amb el consumidor, volen captivar-lo. Aquestes són algunes maneres com els captiven:

Visites i concerts a les seves bodegues amb maridatge de vins
Visita al Castell de Milmanda amb cata de vi inclosa
Cursos de tast de vins
Elaboració del teu propi vi o brandy
Vinoteca a Barcelona, Shangai i Santiago de Xile

Amb tot aquest tipus d’experiències arriben, només a Espanya, a 150.000 persones l’any, persones que es converteixen en clients fidelitzats i en prescriptors de la marca Torres. De fet, un grapat d’aquests clients són turistes que visiten Espanya i que després faran d’altaveu de Torres un cop tornin al seu país.

I tot això, Torres ho fa amb una forta implantació 2.0. Tenen diversos blogs, són a Facebook, Twitter, Youtube… i ben aviat a Spotify. I què pot oferir el Grup Torres a Spotify? Doncs una llista de cançons per maridar una determinada música amb un determinat vi i crear el clima perfecte.

Tast del Mas La Plana amb l'enòloga Eva Sancho

Per acabar, una mica d’enveja. I és que el Tast de dimecres passat el vam tancar amb un tast real, ben tangible i sobretot ben gustatiu. L’Eva Sancho, enòloga de Torres, ens va donar els 4 consells clau per valorar un bon vi. Ho va fer amb dos dels vins de referència de Torres: Mas la Plana 2007 i Milmanda 2008. Va ser marketing experiencial en primera persona.