Archive for Març de 2011

PNL, una eina per afrontar el canvi i millorar la comunicació

Març 10, 2011

La Programació Neurolingüística, més coneguda per l’acrònim de PNL, té cada cop més presència dins el mon empresarial. És una eina que permet afrontar amb més garanties i tranquil·litat els processos de canvi i, per això, en l’actual context de crisi, es especialment útil. Però què és la PNL? Dimecres 2 de març a A Portada vam intentar respondre a aquesta pregunta de la mà de Xavier Florensa, director de l’àrea de PNL de l’Institut Gestalt de Barcelona. Va ser en un TAST titulat “La programació neurolingüística i les habilitats comunicatives”.

A grosso modo, la PNL és una disciplina que ens permet modelar la conducta humana per treure el millor de nosaltres. L’objectiu és aconseguir millorar el desenvolupament personal i la comunicació amb els altres.

I com aconseguir-ho? Com va dir en Xavier Florensa “tenint clar que tots tenim dins nostre els recursos que necessitem per canviar”. De fet, en Xavier va deixar anar diverses afirmacions d’aquelles que et fan reflexionar. Alguns exemples: “No és possible no canviar. Encara que no ho vulguis, l’entorn t’empeny a canviar”; “No existeix el fracàs, només existeixen resultats dels que podem aprendre”; “No puc canviar com vindran els meus companys de feina a una reunió: si seran optimistes i creatius o, en canvi, seran pessimistes i tradicionals. Ara bé, sí que tinc el poder de decidir com afronto aquesta reunió. Jo tinc el poder de viure les coses com vull”.

Precisament, una reunió es va convertir en protagonista d’un experiment que vam fer durant el TAST. Una de les assistents va explicar que temia no poder controlar els nervis durant una reunió de treball que havia de fer pròximament. En Xavier Florensa la va fer sortir davant del públic assistent, li va demanar que tanqués els ulls i que recordés un moment de tranquil·litat de la seva vida. Ja amb els ulls tancat, li va anar fent preguntes sobre aquest moment de tranquil·litat. Així van passar diversos minuts. Quan va obrir els ulls, li va demanar que visualitzés la reunió de feina que tenia els pròxims dies i que l’associés amb el moment personal de tranquil·litat. Conclusió: si l’experiment surt bé, el dia de la reunió no es posarà nerviosa.

Interessant també la crida de Xavier Florensa a atrevir-nos a sortir de la nostra “zona de confort”. La zona de confort són el conjunt d’accions, creences i relacions a les que estem acostumats i que, per tant, ens són còmodes. Per dir-ho d’alguna manera, la zona de confort és la nostra rutina, una rutina que tenim les persones però també les empreses. Per canviar, avançar i millorar sovint és imprescindible sortir de la nostra zona de confort. M’atreveixo a reenfocar el meu model de negoci i créixer empresarialment o em conformo amb un model d’anar tirant que pot tenir els dies comptats? M’atreveixo a fer noves amistats o em conformo amb uns suposats amics que simplement em serveixen per omplir el meu temps lliure? La PNL és tot això i molt més.

Joan Sala, cofundador de Verkami

Març 10, 2011

“Micromecenatge o crowdfunding, una alternativa real a la producció i el consum culturals”

Fa només uns dies se celebrava a Barcelona el 1r Festival de Crowdfunding d’Espanya organitzat per Compartir dóna gustet. L’expectació que aquest nou model de finançament ha generat ens va animar a convidar al TAST de CULTURA  als fundadors de Verkami, una plataforma on-line de crowdfunfing.

La traducció literal de crowdfunding seria crowd = multitud, i funding = finançament. Per tant, la conclusió directa seria que crowdfunfing = finançament col·lectiu. En aquesta línia, en Joan Sala defineix el crowdfunding com un nou model en què  els creadors financen les

seves obres amb les aportacions directes del seu públic, a canvi de recompenses i conservant el 100% dels drets.

Un sistema que, segons va explicar en Joan Sala, ja ha estat experimentat amb èxit a plataformes com Kickstarter, IndieGoGo, Queremos.br o Flattr, i que recentment s’ha instaurat a casa nostra amb exemples com Verkami, Lánzanos, o la plataforma Goteo.

En el nou model, el consumidor del producte cultural es converteix en un mecenes que deixa de ser passiu, té capacitat de decisió i obté productes exclusius a canvi de la seva aportació . Per tant, en aquest nou model és la ciutadania, fins ara espectadora o consumidora passiva, qui aporta valor a la proposta cultural i qui decideix quins projectes desitja recolzar perquè tirin endavant. Des d’aquest punt de vista, el crowdfunding no és només una resposta a la necessitat econòmica, sinó a un canvi de model de producció i consum cultural.

En el cas del creador, va destacar Sala, el crowdfunding suposa una bona eina no només per aconseguir fons sinó també per mesurar l’èxit de les propostes artístiques sense dependre de l’opinió de tercers. A més, el sistema li permet conservar el 100% dels drets sobre la seva obra.

Malgrat aquests avantatges, el crowdfunding no és la solució a tots els problemes de finançament de projectes artístics. Plataformes com Verkami, explicava Sala, són una eina i com a tal cal saber-ne fer ús. Saber difondre, comunicar i involucrar els mecenes al projecte i tenir-hi o crear-hi comunitat és imprescindible i no depèn de la plataforma de crowdfunding sinó dels impulsors del projecte.

Aiximateix, un dels dubtes que ens va plantejar Sala és la possibilitat d’una fórmula mixta, compatible amb altres fonts privades i públiques o, fins i tot, la possibilitat que l’administració pública assumeixi mecanismes similars que permetin a la ciutadania accedir a la presa de decisions sobre els ajuts públics. Crowdfunding com a alternativa o complement de finançament?