Archive for Juny de 2011

VISIBILITAT O CLIPPING?

Juny 28, 2011

Internet continua modificant la manera d’entendre la comunicació i en aquest cas el ROI dels intangibles. I és que la comunicació, o més concretament, les accions de premsa es mesuraven amb el valor publicitari i informatiu de l’espai que ocupaven als mitjans de comunicació. D’aquesta manera el ROI era la suma del valor informatiu de totes les aparicions en mitjans de comunicació de la nostra nota de premsa o tema. D’això sempre se n’ha dit el press-clipping.

Ara bé, què passa quan per tenir visibilitat ja no és necessari aparèixer als mitjans de comunicació (tradicionals o virtuals)? Com podem mesurar el ROI si ja no apareixem al diari de referència sinó al blog de referència? Quin realment té avui dia més valor informatiu? Ens interessa aconseguir clipping o visilibitat?

D’algunes encara podem saber l’audiència gracies a l’OJD Interactiva, però d’altres no ni tan sols podem conèixer quina audiència tenen, ja que no estan considerats mitjans de comunicació com a tal. Això dificulta calcular el valor informatiu del clipping.

No obstant això, si el que volem és aconseguir visibilitat, més enllà de conèixer el ROI, ho podem fer a través de totes les eines i canals que ens ofereix la xarxa. Des dels agregadors de notícies (hem de vigilar de no enviar la notícia exactament igual) als grups de periodistes de Facebook com Periodistas Reunidos. I no descuidar els blogs de gent anònima que escriu sobre els temes que estem treballant.

A més la xarxa cada vegada posa les coses més fàcils, com anuncia avui PuroMarketing, Twitter ha presentat una guia titulada “Twitter for newsrooms”, on facilita consells sobre com informar, interactuar amb altres usuaris i seguidors, i com usar els tweets en els procés de presentació de notícies.

Amb això Twitter, com ja va fer Facebook, demostra que el que apareix a les xarxes socials també pot esdevenir notícia als mitjans tradicionals.

Per tant, ja no és únicament important el clipping, sinó també la visibilitat que podem aconseguir a través de la xarxa, ara bé, el nou repte serà aconseguir mesurar el ROI d’espais com blogs, tweets o comentaris a Facebook.

Potenciar les Relacions Públiques

Juny 27, 2011

El Fòrum Marketing va oferir el passat 16 de juny una trobada amb alguns experts sobre relacions públiques a la què vaig tenir el plaer d’assistir. La proposta va ser “El poder multiplicador de les relacions públiques”. Sota aquest títol, els experts van reflexionar sobre una sèrie de conceptes que m’agradaria esmentar aquí. Com a persona dedicada a les RRPP des de fa anys, crec que la professió sempre s’ha de repensar. I encara molt més, en moments com aquests, immersos en el 2.0 i davant una necessitat d’actualització dels rols, funcionament i sistemes de mesura de disciplines com la publicitat, el marketing i les relacions públiques.
Totes aquestes són disciplines que avui en dia han de combinar-se i, sobretot, coordinar-se ja que en moltes empreses continuem trobant “regnes de Taifa” enlloc de polítiques globals de comunicació i de relacions públiques. L’objectiu és comú: augmentar les ventes, imatge de marca, posicionar-nos segons els nostres valors diferencials, etc.
Raúl Peralba, un dels ponents convidats al Fòrum Marketing, assegura que allò més important és “Vendre més…, controlant els costos”, per tant, la batalla la guanyem atraient i mantenint els nostres clients, que són “els qui paguen els costos”. Recupero aquesta reflexió perquè realment considero que les relacions públiques han de contribuir als objectius de negoci d’una empresa per tal de ser realment efectives. I han de plantejar-se des del principi d’aquesta manera, establint objectius clars i mesurant els resultats al llarg del temps, sobre tot en relació a l’evolució i tendències, ja que es tracta d’intangibles.
Hem afirmat que la batalla que s’ha de guanyar amb els clients…, però, com? La clau és “Posicionament estratègic”, afirma Peralba, i el cito perquè coincideixo absolutament en què la guerra, en un mercat cada vegada més competitiu, es guanya a la ment del client.
Es tracta de conquerir un lloc en el mercat diferencial, però amb la clara consciència de que quan parlem de “mercats” estem parlant de persones i és en la ment del nostre target on hem de guanyar un lloc. A diferència de les tècniques que empra la publicitat, les relacions públiques generen molta més credibilitat i confiança en el nostre públic i són menys costoses. La clau és construir relacions i, com en qualsevol relació, es construeixen a llarg termini. El gran problema de les RR.PP. és la falta de control, pel què sempre comporten un risc, però fent balanç a l’hora de construir la nostra imatge de marca y posicionament tenen molt per aportar. Podreu trobar un cas molt clar d’aplicació de les RR.PP., del Grup Damm, presentat també en el marc de l’acte, a la web del Fòrum Marketing i també més informació.

El 2.0 també és estratègia

Juny 27, 2011

Són moltes les empreses obsessionades amb la quantitat de fans, amics, followers (digueu-li com vulgueu) que tenen a Facebook i a Twitter. El seu màxim objectiu és aconseguir reclutar un exèrcit de seguidors. En altres paraules, es regeixen pel paradigma “la mida és el més important”, que en aquest cas seria “la quantitat és el més important”. I això, en alguns casos, els ha portat a punts obsessius.

Últimament, són moltes les marques que sortegen nits d’hotel, viatges o gadgets electrònics que valen un ull de la cara entre els seus nous seguidors. Vaja, fan servir un iPad d’esquer per atreure nous seguidors. I ho fan encara que aquest iPad no tingui res a veure amb els seus valors de marca. Això per ells és el de menys. Ho he vist fer a marques d’aigua, a universitats, a empreses de gestió d’hipoteques i crèdits, etc.

Per descomptat que la quantitat de seguidors és important, però aquest no hauria de ser el principal objectiu de la majoria d’empreses presents a les xarxes socials. Hi ha moltes empreses que entren a Facebook i Twitter perquè sí, perquè és moda, però sense cap plantejament estratègic. Que volen aconseguir a Facebook i a Twitter? Posicionar-se en el seu sector? Crear comunitat? Escoltar els seus consumidors? Aproximar-se a la gent? Vendre?

Facebook i Twitter – per parlar dels dos bucs insígnia de les xarxes socials- multipliquen exponencialment les possibilitats comunicatives de les empreses. Ara bé, no deixen de ser canals de comunicació. I com tot canal de comunicació, la millor manera de treure’ls el màxim profit és tenir clar quins són els nostres objectius i quina estratègia volem aplicar per aconseguir-lo. Com a empresa, ens hauríem de preguntar: Per a què volem Facebook i Twitter? Què volem aconseguir? Com hi traslladem els nostres valors corporatius? Quin registre comunicatiu hi utilitzem? Definir tots aquests paràmetres és el que marca la diferència entre una bona estratègia 2.0 i una estratègia erràtica.

Facebook Movistar España

Per acabar, un exemple. A algú de vosaltres, si s’encarregués de gestionar el Facebook d’una multinacional de la telefonia, se li acudiria utilitzar una foto com la que acompanya aquest article per exemplificar els vostres valors de marca? Ho pregunto perquè això és el que va fer no fa gaires dies Movistar España. A sota de la foto hi teniu la prova del crim. Hi si aneu al mur del Facebook de Movistar España també li trobareu.

Nous reptes per als nous responsables de cultura dels nous ajuntaments

Juny 17, 2011

El passat dia 22 de maig passàvem per les urnes i l’11 de juny es constituïen la gran majoria dels ajuntaments de Catalunya. Ara, comencem a conèixer els cartipassos i, per tant, els responsables al capdavant de les diferents regidories o àrees. Tots ells tindran un gran repte per davant: gestionar les malmeses finances municipals.

 

Fins ara els consistoris havien posposat les grans retallades fins després de les eleccions municipals i n’hi ha que fins hi tot han aprofitat les festes majors de primavera per acabar de tirar la casa per la finestra i muntar una festa sonada pensant en els resultats de les urnes. El problema arriba ara quan, o bé els responsables polítics revalidats o els nous, han de buscar la manera de sobreviure a les malmeses finances.

 

Fins ara, els ajuntaments que tenen un sistema de finançament que no s’ha reformat des de fa tres dècades, s’han pogut aprofitar del boom immobiliari i dels impostos que aquest ha generat per tenir ingressos (totalment conjunturals) i els han aprofitat per oferir serveis que, per llei, no estan obligats a donar: finançament de museus, teatres, auditoris, festes majors, associacions culturals, escoles de música o festivals, i si la població és de menys de 5.000 habitants, ni tan sols tenen l’obligació de finançar biblioteques.

 

La unió fa la força

La unió fa la força

En temps passats els consistoris han construït equipaments que potser ara queden infrautilitzats i buits de continguts, han dissenyat festivals i programes culturals ambiciosos, han dotat de recursos entitats de voluntaris que formen teixit social i que, sovint, fan de catalitzadors culturals i de pols d’integració, etc. Ara no val aplicar allò de tot això no és obligació nostra i començar a retallar per la cultura. No val deixar de fer les programacions estables de teatre, dansa i espectacles per a tots els públics, no val tancar museus i equipaments deixant que s’omplin de pols perquè no hi ha diners per mantenir-los, no val reduir els festivals i programes culturals a les mínimes expressions i tampoc val escanyar a les entitats culturals que tan bona feina fan. Justament, amb el teixit social de bracet, és hora de plantejar propostes arriscades, innovadores, creatives i que diferenciïn i posicionin al municipi. I això, necessàriament no vol dir més diners, ni grans inversions. Tal i com passa al món dels castells, la unió fa la força. Ara més que mai.

De l’educació a l’aprenentatge

Juny 10, 2011

El passat dimarts 7 Dolors Reig, psicóloga social i editora principal d’El Caparazón, va fer l’últim Tast de Comunicació abans de l’estiu. Una convidada d’excepció per a una sala plena de gom a gom que va poder escoltar com està canviant tot amb les noves tecnologies.


A través de la seva ponència els assistents vam poder fer una passejada per les últimes novetats sobre la dinamització de comunitats, xarxes socials, així com les últimes tendències a Internet, Social Media, i entorns d’aprenentatge. I és que ja no només els mitjans de comunicació són els encarregats de comunicar les coses, qualsevol ciutadà ho pot fer, i a més qualsevol ciutadà de forma col•laborativa pot treballar en xarxa amb qualsevol altre ciutadà del món per tirar endavant una idea, un projecte o una revolució. Aquesta idea plantejada per Dolors Reig va caracteritzar la sessió, on a més es va parlar de les acampades d’indignats i de com la gent jove està acostumada a participar, però d’una altra manera.

 
A la xarxa hi cap tot, això sí, per fer una bona campanya necessitem un bona història al darrere, i les tècniques de l’storytelling són fonalmentals per aconseguir-la: diversitat de formats i narratives transmèdia.

Durant la xerrada Dolors Reig va mostrar alguns vídeos que es poden veure a la xarxa i que ens mostren com les coses estan canviant, des de l’explicació de la Revolució Francesa a la Nativitat, i com la tecnologia pot fer canviar actituds i conductes i també els rols familiars. I sobretot les experiències col•laboratives com les d’Eric Whitacre.

 

Per als que no vau poder venir amb el hashtag #tastcom podeu seguir el fil del Tast amb les aportacions d’alguns dels assistents, i us deixem també una lectura que va recomanar Dolors Reig durant la sessió: CIEN MEJOR QUE UNO, de James Surowiecki.

Xarxes Socials sí, però … ¿Com mesurem?

Juny 6, 2011

Una de les grans preguntes a plantejar a l’hora d’elaborar estratègies 2.0, desenvolupar la comunicació digital d’una empresa, realitzar aplicacions o crear eines per connectar amb el nostre públic online és… Com mesurem?

Després de perdre els estreps… i sortir de dins de la vestimenta d’armadura ideològica dels sistemes de mesura tradicionals, hem entrat en una nova lògica que modula un altre llenguatge. Existeixen nombroses eines de mesura avui en dia que ens ajuden a avaluar l’èxit o el desencert de les nostres accions a les xarxes socials, però… Sabem quina és l’eina idònia per recollir la informació que necessitem?

Un error força comú, malgrat que sembli inversemblant, consisteix en no saber llegir la informació que recollim i, fins i tot, desconèixer el sistema de mesura pertinent per fer-ho. Això succeeix perquè no ens hem plantejat prèviament què volem mesurar exactament, per què ens ha de ser aquella informació i com emprar-la a l’hora de corregir desviacions o errors d’estratègia. Reconec que la vertiginosa aparició de les xarxes socials ha portat a un replantejament del tractament de les nostres marques en relació a l’ús d’altres codis i de nous formats. Aquests, en un principi, ens van superar…, i, encara ara, algunes empreses no acaben de fer-se’ls seus i de fer-ne un ús efectius.

Davant d’aquesta situació, va sorgir la necessitat de començar a mesurar la nostra marca als nous oceans de la xarxa, els nous sistemes de mesura de la reputació de la marca online, l’analítica sobre xarxes socials, l’anàlisi del nostre posicionament a la xarxa, etc.

En aquest context, l’altre dia vaig tenir el goig d’assistir al Social Media Point. La temàtica proposada per la trobada era justament sobre anàlisi i mitjans socials. Una de les ponències era a càrrec de Víctor Puig, a qui vull citar perquè va aportar en un temps rècord un breu resum de 10 punts clau, una sèrie de consells que, des del meu punt de vista, van ser molt encertats. “En aquests 10 minuts, vaig procurar insistir en que allò important no són els números, sinó les tendències i la progressió. Que allò interessant no és ser grans quantitativament, sinó ser interessants qualitativament. I en que per molt que planifiquem una estratègia, allò interessant de mesurar és ser flexibles: mesurant allò que funciona i allò que no, hem de poder adaptar la nostra estratègia al que diuen els usuaris”, afirma Puig.

Quan pensem en una eines d’analítica el primer que ens ve al cap a la majoria és el Google Analytics, però hem de saber que hi ha incomptables sistemes i que és molt útils fer-los una ullada per endavant. Cadascun posseeix els seus punts forts i dèbils i, sobretot, cadascun aporta diferents mesures. És a dir, que a l’hora d’escollir hem de saber el que busquem ja que, això que sembla tan obvi, és un dels principals errors comesos per moltes organitzacions. Avui en dia, el que sí continua funcionant és tenir una estratègia clara, conèixer el nostre target, saber el que és la marca i què vol dir a cada públic, així com definir uns objectius concrets a l’hora d’avançar dins de les xarxes socials.

Un altre element bàsic, que també constitueix un problema tipus a les empreses, és definir amb criteri i coneixement de causa en quines xarxes socials hem d’estar i com ho hem de fer. L’ús de les xarxes socials perquè sí, sense una estratègia que les basteixi per darrera, sense uns objectius clars, sense el coneixement del codi i de les regles del joc de cada eines i sense la consciència dels recursos humans i econòmics que implica és una inversió sense sentit. O, encara pitjor, un sotrac a la imatge de marca quan s’han portat a terme accions de manera inapropiada. Aquí la marca no només no guanya, sinó que pot perdre allò quasi irrecuperable, que és la credibilitat i la confiança del seu públic (veure el cas Nestlé Kick Kat. Crisis de reputació online). No us perdeu una excel•lent enumeració d’algunes de les eines de pagament enfront les gratuïtes que Víctor Puig va proposar a l’esmentada xerrada sobre analítica a les xarxes socials, aquí trobeu els link conferència i principals eines d’anàlisi.
Aprofiteu-los!

Afejazz es reuneix en assemblea

Juny 6, 2011

El divendres 20 de maig va tenir lloc l’Assemblea general de l’AFEJAZZ, Associació de Festivals de Jazz de Catalunya, a la Jazz Cava de Vic. El Voll Damm Festival de Jazz de Vic, en la seva tretzena edició, va acollir la junta i part dels associats en Assemblea. Podem apuntar la representació dels següents festivals i cicles de jazz: Voll-Damm Festival de Jazz de Vic, Contrabaix, Caixa Penedès Vijazz, Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya i Festival de Jazz de Girona.
A l’assemblea es va aprovar el pressupost d’ enguany, es van detallar totes les tasques realitzades per la junta fins el maig de 2011 i es va definir el pla d’acció per tal de convertir l’AFEJAZZ en una associació forta que esdevingui representant del jazz català i dels seus festivals davant del sector, els mitjans i la institució.
Concloent direm que l’AFEJAZZ pretén aglutinar el màxim nombre de festivals i cicles de programació que tinguin el jazz com a eix central.
Des de l’associació es convida, a aquells festivals i cicles de jazz que encara no siguin d’AFEJAZZ, a fer-se’n membre per tal de treballar conjuntament amb un objectiu comú: donar valor el jazz català en el nostre país i donar-lo a conèixer a l’exterior.

 

Més informació a www.jazzcatalunya.com

Segueix-nos a Facebook!