Nous reptes per als nous responsables de cultura dels nous ajuntaments

by

El passat dia 22 de maig passàvem per les urnes i l’11 de juny es constituïen la gran majoria dels ajuntaments de Catalunya. Ara, comencem a conèixer els cartipassos i, per tant, els responsables al capdavant de les diferents regidories o àrees. Tots ells tindran un gran repte per davant: gestionar les malmeses finances municipals.

 

Fins ara els consistoris havien posposat les grans retallades fins després de les eleccions municipals i n’hi ha que fins hi tot han aprofitat les festes majors de primavera per acabar de tirar la casa per la finestra i muntar una festa sonada pensant en els resultats de les urnes. El problema arriba ara quan, o bé els responsables polítics revalidats o els nous, han de buscar la manera de sobreviure a les malmeses finances.

 

Fins ara, els ajuntaments que tenen un sistema de finançament que no s’ha reformat des de fa tres dècades, s’han pogut aprofitar del boom immobiliari i dels impostos que aquest ha generat per tenir ingressos (totalment conjunturals) i els han aprofitat per oferir serveis que, per llei, no estan obligats a donar: finançament de museus, teatres, auditoris, festes majors, associacions culturals, escoles de música o festivals, i si la població és de menys de 5.000 habitants, ni tan sols tenen l’obligació de finançar biblioteques.

 

La unió fa la força

La unió fa la força

En temps passats els consistoris han construït equipaments que potser ara queden infrautilitzats i buits de continguts, han dissenyat festivals i programes culturals ambiciosos, han dotat de recursos entitats de voluntaris que formen teixit social i que, sovint, fan de catalitzadors culturals i de pols d’integració, etc. Ara no val aplicar allò de tot això no és obligació nostra i començar a retallar per la cultura. No val deixar de fer les programacions estables de teatre, dansa i espectacles per a tots els públics, no val tancar museus i equipaments deixant que s’omplin de pols perquè no hi ha diners per mantenir-los, no val reduir els festivals i programes culturals a les mínimes expressions i tampoc val escanyar a les entitats culturals que tan bona feina fan. Justament, amb el teixit social de bracet, és hora de plantejar propostes arriscades, innovadores, creatives i que diferenciïn i posicionin al municipi. I això, necessàriament no vol dir més diners, ni grans inversions. Tal i com passa al món dels castells, la unió fa la força. Ara més que mai.

Anuncis

Etiquetes: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: