Archive for Setembre de 2011

Qui és el líder?

Setembre 29, 2011

Cada vegada que se’m planteja l’oportunitat de treballar un pla de comunicació interna o fer una consultoria sobre aquest tema, apareix la mateixa pregunta: teniu detectats els líders naturals? En comunicació interna és cada vegada més important la comunicació interpersonal i sempre hi ha figures dins de cada estructura que són líders naturals en aquest sentit.

Per què són tan importants per comunicació interna? Perquè influeixen sobre la resta, perquè la seva opinió és ben valorada pels seus companys, perquè estan informats i mantenen informats a la resta de la plantilla, perquè saben que són escoltats i els agrada continuar sent-ho; i perquè serien els perfectes emissors dels missatges de l’àrea de comunicació interna, més enllà de butlletins, revistes i taulells d’anuncis.

Al món real detectar els líders naturals només es pot fer demanant aquesta informació a la gent de l’entorn perquè finalment acabin assenyalant-lo amb el dit. Existeixen qüestionaris per conèixer les habilitats directives i de lideratge però aquests tenen la fiabilitat subjectiva de les persones que els responen.

Ara bé, les coses en el món virtual van diferent, tot semblava una emulació del real, però no. Aquí sí que tenim eines per poder mesurar com es relaciona una persona, amb qui, per quin temes i interessos, etc. I això les marques i empreses ho saben, la publicitat a través de les xarxes socials aconsegueix major impacte, va directament al seu client potencial. Però, i què passa amb els líders? Són aquells que més parlen? Són aquells que més fotos pengen? Són aquells que més seguidors o amics tenen?

No, són aquells que segons Klout influeixen més sobre els altres. No importa si tens 2.000 o 25.000 seguidors, el que importa és saber quin número t’atorga Klout pel que fa a la teva influència sobre la resta, en una escala de l’1 al 100, pots passar de ser un observador a una celebrity, passant per explorador o socialitzador… A la xarxa és més fàcil saber si ets un líder natural, i com és comporta el teu entorn. Ara només cal aconseguir aplicar aquestes eines de mesura a les xarxes socials internes.

Per cert, estàs preparat per escriure allò que no vas poder penjar al teu mur perquè no existia Internet ni el Facebook? El nou Facebook està a punt d’arribar, i presenta grans canvis! Avui ja els hem pogut xafardejar a aPortada.

Anuncis

#-Benvolguts! (o com les noves tecnologies poden substituir-nos)

Setembre 21, 2011

Un any de parèntesi laboral té coses negatives i en general coses molt positives. En general he constatat un cert atrofiar-se del meu cervell, que, poc a poc, està tornant a la seva posició d’origen. Malgrat aquesta dada, la resta d’experiència adquirida té un inigualable valor vital. Quan un torna a la feina té la sensació que el món va massa ràpid i les relacions entre persones es deterioren amb les obligacions quotidianes. Em va impactar especialment el primer dia de feina quan al pujar al tren ningú em va dir bon dia i el senyor del costat no va fer cap intent d’iniciar una interessant conversa amb mi quan vaig dir-li allò tan estúpid de: “es nota que encara és 1 de setembre”.

Un any sense unes obligacions laborals diàries també et permet analitzar el moment cultural que vivim i, en el meu cas, especialment interessada pel canals de comunicació que estan substituint les relacions personals i la relació de la persona amb la realitat a través de l’acte de pensar – perquè cada cop estic més convençuda de que per a molts les xarxes socials i les noves tecnologies han esdevingut una realitat paral•lela. Poso un exemple. L’altre dia anava amb uns amics a premià de mar. Jo anava utilitzant el googlemaps. Va haver un moment en què les direccions dels carrers no coincidien. Què vaig fer? Vaig fiar-me del googlemaps i, evidentment vam anar a parar a l’altra punta de Premià.

I el mateix passa amb les noves formes de comunicar-nos – xarxes socials. En el cas del twitter, un no pot calcular la dimensió de la piulada perquè sempre hi han factors espai-temporals que s’escapen. Algú s’imagina la cara de totes aquelles persones amb qui està comunicant-se? Si no que li preguntin al Senyor Garcia Albiol i la famosa piulada d’avís de “redada” abans de la “redada”! O fins i tot l’anècdota de fa un dies quan l’alcalde de Girona Carles Puigdemont – @KRLS – feia una piulada en la que deia “A quim no li agradi el canvi que es rasqui. I que es vagi mentalitzant que això tot just comença” evidentment en @quimnadal no va fer esperar massa i va contestar “Suposo que has tingut un lapsus freudià o ho has fet expressament?”. @KRLS contestava “tens la pell molt fina. Ni una cosa ni l’altra. Accident tipogràfic”. I @quimnadal tancava dient que “era un divertimento dominical i que hi havia caigut! D’altres ni se n’haurien adonat!” Errada o no, som més de 3236 seguidors d’en Carles i 8512 seguidors d’en Quim Nadal les que vam ser testimonis d’una situació gairebé de pati d’escola que sense twitter no hauríem presenciat mai.

Pel que fa al facebook, últimament no puc parar de sorprendre’m quan assisteixo a l’espectacle exhibicionista de persones molt properes a mi. Sovint em pregunto si mostrarien totes aquelles intimitats en una sala plena dels 500 amics que els han agregat a la pàgina de facebook.

Ara bé, per a molta altra gent el twitter ha esdevingut una eina real de comunicació amb el món. Un altaveu que no passa per la censura de la ideologia i, fins i tot, de molts governs. És el cas, per exemple, de la periodista @judithtorrea que relata el que succeeix a Ciudad Juárez a la resta del món i la seva passió per la seva feina – que posa en perill fins i tot la seva vida – és transmesa de forma ràpida i a gran escala a cost 0.
Les xarxes socials ja són el present, ja són la manera de relacionar-se amb el món de les noves generacions. Cal que entre tots pensem en quines conseqüències pot tenir aquest canvi de paradigma i estiguem previnguts per a adaptar la proposta educativa als nostres fills i estudiants per tal que es converteixin en una oportunitat per a la persona i no en un substitut del seu “jo”.

Un record per a en Jordi Dauder

Setembre 16, 2011

Sense cap mena de dubte una de les veus d’aquest país era la seva: potent, dolça i contundent. Una veu plena de contingut, d’experiència i d’amabilitat. Ahir a la nit es va apagar.

Vaig tenir la sort de coincidir amb Jordi Dauder fa un grapat d’anys a RAC 1, més tard en alguna entrevista a COM Ràdio, conversant amb ell per al Cerdanyola al dia i darrerament, en alguna trucada telefònica per gestionar la comunicació del concert que l’Orquestra de Cadaqués feia amb l’Estrella Morente i amb Jordi Dauder recitant Poèmes d’Amour d’Isaac Albéniz, al Festival Grec de l’any passat.

Conversar amb el Jordi sempre era un plaer. La seva amabilitat infinita facilitava sempre qualsevol gestió i la seva excel·lent memòria m’al·lucinava cada vegada que em preguntava pel meu poble: Cerdanyola del Vallès.

Jordi Dauder

Jordi Dauder

A RAC 1, la primera vegada que vam coincidir, em va “renyar” perquè no coneixia la part més autèntica de la ciutat de Madrid –on hi vivia- i em va emplaçar a revisitar-la de nou i a trucar-lo quan hi anés. I així va ser. Vam quedar per esmorzar un diumenge, a sota de casa seva –presidida durant molts mesos pel símbol del No a la Guerra-. Els dos ens vam presentar a la cita sense dormir –ell havia celebrat una estrena el dia abans, jo el meu comiat de la ciutat-, estàvem fets pols, però cap dels dos ho va reconèixer i vam aguantar el tipus, fins que jo vaig demanar un paracetamol i li vaig confessar que estava de ressaca i tenia un mal de cap horrorós. Va començar a riure, va demanar un Vicky Catalan i va explicar-me que ell també estava igual… a partir d’aquí i ja sense pensar en “el què pensarà” la conversa va fluir per entre la seva història, les seves reivindicacions, la feina, el fet de viure a Madrid i enyorar Catalunya… una conversa divertida, amena, captivadora i plena de bombolles, les del Vichy que ajuden a veure les coses més clares després de nits llargues.

Al llevar-me avui i sentir la notícia (precisament a RAC 1) he recordat tot això i he pensat que avui enlloc de prendre un got de llet per esmorzar, obriria una aigua amb gas: brindo amb bombolles per tu, Jordi!

La inversió en publicitat continua creixent

Setembre 1, 2011

Com ja sabem, la publicitat tradicional cada vegada es qüestiona més. La hipersegmentació que dóna lloc Internet, les xarxes socials i els nous sistemes de mesurament on-line, qüestiona cada vegada més l’efectivitat de la publicitat tradicional versus la publicitat on-line.

Les dades són interessants, la despesa en publicitat on-line creix cada vegada més (fins i tot malgrat el descens de la crisi), la qual cosa significa que els responsables de comptes i els directors de màrqueting aposten clarament per aquesta via. I l’aposta es deu sobretot a la gran segmentació, el baix cost i les mesuraments que els anunciants aconsegueixen a Internet. El format de vídeo publicitari és el que més triomfa degut al creixent consum de vídeo on-line dels internautes.

M’agradaria compartir una notícia que ofereix algunes dades sobre la inversió publicitària on-line l’any 2011 a mercats com el nord-americà, que és un mercat més madur en relació a l’ús i l’aplicació de les tècniques publicitàries i de màrqueting a la xarxa i, per tant, és índex de tendències.

http://www.metropoli.es/comunicacion/noticia/La-inversi%C3%B3n-publicitaria-online-crecer%C3%A1-en-20-por-ciento-en-el-2011.htm