Archive for Octubre de 2011

10 qüestions a tenir en compte per a finançar el teu projecte cultural

Octubre 31, 2011

El passat 19 d’octubre ens vam trobar unes 150 persones a una jornada impulsada per l’SDE: “Finançament per a empreses culturals”. Una jornada molt densa, amb molts números, tant poc atractius moltes vegades per la “gent de la cultura”. Tot i així, molt interessant  com a catàleg d’opcions, i, sobretot com a recordatori de la importància de prendre’s seriosament la gestió econòmica de l’empresa i la revisió de les necessitats financeres. Apunto 10 aportacions interessants:

  1. El pressupost anual que tots hem d’afrontar properament ha d’anar acompanyat de la revisió de les necessitats financeres de la teva empresa. Hi han espais institucionals com www.accio10.cat que donen suport a les persones que plantegen el seu model de negoci i les seves necessitats financeres.
  2. Al iniciar un projecte que depèn de suport institucional, cal tenir en compte la línia ideològica del govern, que, evidentment, marca el caràcter de les ajudes publiques: actualment desenvolupament tecnològic i internacionalització (exportació) són dos factors claus que han d’acompanyar la teva idea.
  3. Malgrat l’estat actual de la banca i la poca concessió de crédit hi han altres vies per obtenir finançament a través d’entitats publiques, com són, el Instituto de Crédito Oficial i l’ Institut de Finances de Catalunya.
  4. En cas que el problema sigui la necessitat d’un aval, existeixen les agències d’aval. Exemple n’és Avalis SGR
  5. Els business angels són una bona opció. A l’hora de presentar un projecte a un grup de business angels, és molt important el feeling amb el projecte.
  6. Al presentar-nos a un business angels hem de treballar un bon pla de negoci, ara bé, clar i sintètic a la primera pressa de contacte.
  7. Per a un business angel és molt important qui està darrera de la proposta: currículums dels implicats i  – sobretot – dedicació exclusiva al projecte proposat.
  8. A banda de les fórmules habituals de finançament, sorgeixen noves iniciatives de crowdfunding molt interessants, com, www.verkami.com. El crowdfunding permet finançar projectes de creació a través de mecenes que aporten un import econòmic per a que es pugui desenvolupar l’obra.
  9. La difusió del projecte que cerca finançament a través de crowdfunding és a càrrec de l’artista. L’artista ha de crear comunitat amb les seves eines de difusió i a través de la seva agència de comunicació.
  10. La crisi econòmica ha reduït les possibilitats de finançament a tots els nivells. I, evidentment, a les empreses culturals. Això ens ha de portar a ser capaços de generar nous espais de relació – com han començat a treballar la gent de http://www.verkami  – . Hem de ser creatius.

La cultura ha d’estar atenta als canvis del món, i aprofitar el seu valor per incidir en altres àmbits històricament més estàtics. Quina ha de ser la relació entre les expressions culturals i les famílies, els governs, i fins i tot, les empreses? Què pot aportar la cultura a l’àmbit de l’empresa? Seguim pensant….

Anuncis

TOT EN UN MÒBIL?

Octubre 31, 2011

La setmana passada vaig poder col·laborar amb l’Oficina de premsa de la UOC en la presentació del nou campus per a dispositius mòbils, la UOC adapta d’aquesta manera el seu web perquè els estudiants puguin continuar aprenent a través del mòbil. Perquè un mòbil ja no és aquell aparell que només servia per parlar i enviar sms; el mòbil s’ha convertit en alguna cosa més.

@singafapasta m’ha recomanat la lectura avui d’aquest blog sobre les potencialitats dels dispositius mòbils i el futur del pagament a través del mòbil (Google Wallet, PayPal o Foursquare). Si la UOC té clar que el mòbil pot servir per aprendre, d’altres empreses estan estudiant altres possibilitats d’aquests petits aparells que portem a la butxaca o a la bossa.

Nous dispositius, nous sistemes operatius, tot més petit però també més potent. Ara tot ha de ser ràpid i breu, ha de ser accessible des de qualsevol dispositiu, ha de ser fàcil de llegir, i si pot tenir 140 caràcters molt millor. El microblogging està de moda, tant com a xarxa social, com a eina d’aprenentatge i com a element de cohesió d’equips en entorns professionals. I els dispositius mòbils han estat la causa d’aquest creixement del microblogging i les xarxes socials en general.

Les preguntes que llanço avui són: si tot va tant ràpid, si 140 caràcters són millor que 1.000, si els dispositius mòbils amb connexió a Internet estan canviant la manera de fer i veure les coses, per què ara els ha donat a les agències i les marques per fer spots publicitaris extremadament llargs a la televisió? El llenguatge televisiu està canviant? És tan barat posar un anunci a la televisió que pel mateix preu millor fer-lo de 100 segons? D’exemples hi ha molts: Casa Tarradellas, Banc Sabadell o fins i tot Calzedonia. L’anunci llarg no era propietat de Freixenet? Què farà ara Freixenet com a element diferenciador si ja l’han igualat en durada altres marques? Si tot va tan ràpid perquè les marques creuen que ens estarem més d’un minut mirant un anunci?

De les marques territorials als territoris creatius

Octubre 30, 2011

Reflexions entorn a a la conferència “Places, reputations and brands: Metting the Digital Challange” de Nigel MorganAtlas de Peters

Les ciutats, regions i estats conformen el nostre dia a dia, però cada vegada més els podem analitzar com un mercat hipercompetitiu. Actualment es calcula que aquest mercat està conformat per 2,7 milions de ciutats petites o pobles, 3000 de grans ciutats i 455 metròpolis – sense contar que els països i regions també participen en aquesta guerra pel visitant-.

Davant d’aquest entorn el place branding adquireix una importància rellevant i a més es veu subjecte a un moment de definició i reformulació, empès per dos canvis importants:

  • Un context cada vegada més interconnectat, incert i accelerat, on les eines digitals tenen una forta implantació. Aquestes eines converteixen els nostres públics en elements actius en el procés comunicatiu.
  • El canvi de paradigma en els públics a qui dirigeix la seva atenció el place brandig: ara ja no només es busquen turistes si no que les ciutats pugnen per aconseguir esdevenir pols de negoci, acadèmics o de macroesdeveniments…

Aquestes dos moviments empenyen als territoris a crear una sòlida estratègia on la diferenciació i l’estudi dels públics siguin grans pilars. A més a l’hora de materialitzar l’estratègia cal tenir en compte el món digital i la creació de relats que ens permeten crear relacions emocionals amb els territoris. Cal tenir present, però, com es treballen les eines digitals donant als públics allò que necessiten combinant diferents plataformes i evaluant els recursos per per convertir el buzz digital en resultats.

Per Nigel Morgan (The University of Wales Institute, Cardiff) però la competició entre territoris està tenint un clar guanyador: els territoris creatius.  Aquests territoris van més enllà de la configuració d’una marca i incorporent al seu adn aquestes 6 ítems:

  • To: L’ambient i les actituts de la gent, el look de la destinació. El to emergeix del caràcter de dels seus ciutadans (hospitalari, brut, alienant, real…) i a l’hora de comunicar-lo a l’exterior cal ser específic i fugir dels tòpics buscant sempre la particularitat.
  • Tradicions: Les tradicions dels destins son les narratives, el patrimoni i la cultura que han de ser trasmeses amb eficàcia i honestedat per la comunicació off i online.
  • Tolerància: Les destinacions creatives estan obertes a les noves idees i als visitants. Tolerants a la diferència i oberts a les noves inclusions.
  • Talent: Les destinacions creatives atrauen i donen la benvinguda al capital humà, en particular a les classes creatives.
  • Tecnologia: Els territoris creatius atrauen les noves tecnologies i els tecnoemprenedors.
  • Testimonials: La reputació d’una destinació sorgeix dels testimonis, dels ambaixadors del lloc: residents, inversors i visitants.

Per tant, cal anar més enllà de campanyes de publicitat i buscar un moldel integral que inclogui al comunicació exterior, interior – els millors embaixadors d’un territori són els seus ciutadants- i les polítiques actives per atraure noves oportunitats – creació de infrastructures, obertura al món dels centres acadèmics, aposta decidida per la internacionalitció de les empreses…-. I tot això sense oblidar les arrels i tradicions que ens fan únics als ulls del món.

Presentacions amb personalitat

Octubre 27, 2011

És important que la presentació pública d’un projecte, una entitat, una institució, etc. s’adeqüi a la seva filosofia, posicionament, manera de ser i valors. L’acte de presentació, al igual que tota la comunicació, no deixarà de ser un mirall del què presentem.

Sovint hi ha la tendència de presentar iniciatives que es fan al territori a Barcelona, ja que és on la majoria de mitjans de comunicació tenen la seu central i a on hi ha gran part de les institucions del país, oblidant que al territori hi ha els mitjans de comunicació de proximitat, que són els que probablement parlaran de nosaltres diàriament, que són potser els més llegits pel nostre públic potencial i que són amb qui habitual establim sinèrgies i complicitats.

Sense anar més lluny la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya (CTIC) es presentava ahir en societat i ho feia d’una manera peculiar, però encertada amb el seu posicionament i valors. La Coordinadora neix amb quatre sales associades d’arreu de Catalunya: La Planeta (de Girona), Ponent (de Granollers), La Trono (de Tarragona) i el Teatre de l’Aurora (d’Igualada); i la presentació en roda de premsa es va fer simultàniament a les quatres sales del territori i amb un cinquè punt de connexió a Barcelona pensat per facilitar la feina als professionals dels mitjans de la capital catalana.

L’streaming –que per cert va ser accidentat per culpa de les males jugades que encara a hores d’ara et juguen els operadors de telefonia- va fer possible aquesta connexió simultània i va permetre que els mitjans de comunicació locals dels quatre municipis que tenen teatre a la CTIC coneguessin de primera mà i al mateix temps que la resta els objectius de la nova coordinadora.

Roda de premsa de la CTIC

Roda de premsa de la CTIC

És una coordinadora amb sales del territori i com no podia ser de cap altra manera es va presentar al territori, amb una roda de premsa, que per si, transmetia una part molt important de la personalitat de la CTIC.

Una Marta Carrasco sorprenent i d’allò més “tenetera”

Octubre 11, 2011

El passat dissabte vàrem poder veure, en estrena, el nou espectacle de la Cia. Marta Carrasco al Festival TNT 2011. Una Marta que ha decidit prendre’s la vida amb humor i ironia. Una Marta diferent, marcada per un fet que li ha canviat la vida: la mort del seu pare.

Tot i que ens intenta convèncer que l’espectacle és d’humor, vital i alegre; té moments foscos, tristos, melancòlics on es percep la pèrdua, la foscor, l’enyorança,… on intuïm un homenatge clar i evident al seu pare.
.
L’espectacle titulat No sé si..ha estat produït pel CAET – Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i Salometa SL. Està protagonitzat per dues germanes bessones, una de 120 quilos i l’altra de 56. La primera, interpretada pel brillant actor Albert Velasco que impressiona pels múltiples registres que pot arribar a portar a terme dalt de l’escenari, i l’altre per Marta Carrasco. Dues bessones que juguen a la vida, que juguen amb la vida. I no entenen perquè la gent i l’entorn les veu diferents, si són bessones! Després d’estrenar al Festival TNT de Terrassa, la podreu veure al Temporada Alta avui 11 d’octubre i tot seguit recorrerà diverses sales com el Centre Cultural de Vilanova del Vallès (CCVV) i Ca l’Estruch de Sabadell. No sé si… és una magnífica mescla d’escenografia innovadora, bonica i coherent; qualitat artística i emoció a la bena.
A part de l’estrena de Marta Carrasco, al Festival Terrassa Noves Tendències s’han pogut veure altres propostes també molt sorprenents com la dansa per ésser sentida de la Cia. Nicole Seiler amb l’espectacle Amauros o el festí gastronòmic Extraprdinario del Colectivo Babazorro. Totes elles propostes d’allò més “teneteres” coproduides pel CAET. Al web www.caet.com trobareu més informació sobre el TNT 2011. Un any més Terrassa ha acollit un TNT excitant, emocionant, al límit de les fronteres d’allò conegut que no ha deixat indiferent a ningú.

Durant l’any el CAET no descansa! Segueix produint i programant espectacles dignes de l’adjectiu “ teneter”. Per exemple, aquest dissabte 15 d’octubre podreu veure La Trilogia del Poeta produïda, de Pablo Rosal i dirigida per Xavier Martínez, una producció de CAET i  Corcada Teatre.

El màrqueting personal per Laura Soler Soler

Octubre 7, 2011

Uns continguts de molta actualitat i una ponència feta amb passió van ser les claus de l’èxit del darrer Tast de Comunicació, amb Laura Soler Soler (@LauraSolerSoler).

Durant la seva conferència vam poder veure en 4 passos com posar en pràctica una campanya de màrqueting personal:

  1.  Definició d’objectius
  2. Analitzar la situació actual
  3. Cercar alternatives
  4. Llançament: és el moment de l’acció

Aquest 4 passos van ser desgranats per Laura Soler Soler a partir d’exemples, experiències professionals i històries viscudes, així com d’eines que actualment s’usen en el coaching i en altres disciplines que tenen com a objectiu la millora de les habilitats personals i professionals.

Cadascú gestionem el nostre propi organigrama com si d’una empresa es tractés, tenint clar que la suma dels coneixements, les habilitats i la nostra actitud donarà lloc a les nostres competències.

Un dels punts més interessants de la sessió va estar la part d’anàlisi personal que s’ha de fer per crear l’estratègia de la nostra pròpia marca. És important saber com ens veuen els altres per fer màrqueting personal, i va explicar un exercici molt senzill i fàcil d’aplicar: demanar al teu entorn, 3 aspectes que els hi agrada de tu i 3 aspectes a millorar, sempre posant exemples d’aquests aspectes, per entendre bé com et veuen.

“Has de saber qui ets, buscar la teva identitat de marca. Hem de ser capaços de visualitzar els nostres objectius, i sempre fer-ho amb passió”, van ser alguns dels consells que Laura Soler Soler va donar als assistents al Tast de Comunicació, número 28.

Per acabar la conferència, un exercici ben senzill per a tots els assistents, després de veure l’escena del trampolí de l’espectacle La Nouba del Cirque du Soleil, observar què agrada de com treballen a la següent escena: creativitat, disciplina, il·lusió, precisió, excel·lència,… i triar-ne el que ja tenim i el  que voldríem millorar. Aquí teniu les imatges, animeu-vos a provar-ho!