Archive for Novembre de 2011

¿Social Media killed a Blog Star? Raons per tenir un blog al 2012

Novembre 30, 2011

Els comunicadors tenim la tendència de matar els mitjans predecessors quan n’apareix un de nou: som així. Quan es va inventar la ràdio, vam pensar que la premsa desapareixeria. Quan va arribar la televisió, a la ràdio li quedaven dos dies. I quan va aparèixer Internet… vam creure que tots els mitjans anteriors s’esfumarien.

Aquesta lògica, l’hem traspassada al món digital i a vegades pensem que si no estem a l’última xarxa social no som ningú – quan segurament el nostre públic no està allà o encara no hi està-. Per aquesta raó en els últims mesos, han estat molts aquells que han predit la mort del blog a causa de les eines socials. Però han oblidat que el blog és una eina que complementa la feina en xarxes socials i que ens permet:

  • Publicar reflexions, anàlisis i novetats de manera àmplia. A diferència de Twitter i Facebook et permet explicar en profunditat allò que passa en la teva organització (empresa, institució, etc.) i que creus que el teu públic li pot interessar.
  • Canal menys formal que el web (i més formal que Facebook). Pot aconseguir que els teus públics s’apropin a l’organització de manera més àmplia. La web seria una targeta de visita i el blog com una entrevista cara a cara.
  • Permet posicionar-nos com a expert en un sector. Aquesta és una de les raons claus per no deixar perdre un blog. Sé que molts de vosaltres pensareu: ara aquesta funció la fa Twitter. Potser sí, però els experts que estan a Twitter enllacen els seus articles que estan penjats a… un Blog!
  • Creació d’un espai de debat. Les eines socials ens permeten un espai d’intercanvi, això no ho pot negar ningú, però aquest acostuma a ser més irreflexiu que en blog.
  • Actualització freqüent, però no constant. El blog ens obliga a actualitzar sovint (mínim una actualització setmanal) però no ens encadena a l’actualització constant de Facebook i Twitter.

Per últim, us vull donar sis consells per si us voleu tirar al món dels blogs:

  1. Tingues un públic ideal al teu cap
  2. Un article, una idea
  3. Redacció informal, amb estil personal
  4. El titular és molt important
  5. Utilitza paràgrafs curts i clars
  6. Ajuda’t de les xarxes socials. Són la millor manera de donar a conèixer el teu bloc
Anuncis

El nostre petit granet de sorra al Gran recapte dels aliments i a la campanya Blogs contra la fam

Novembre 24, 2011

A aPortada no estem darrere dels fogons i tampoc tenim un blog de cuina, però com que tot sovint tenim la sensació de ser cuiners de la comunicació i tenim al davant una excel·lent i necessària iniciativa solidària, no ens en podem estar de participar a la proposta que llença la blogosfera culinària de la qual el diari Ara se’n feia ressò.

Tot sovint, a l’hora de dinar, amb els companys i companyes que dinem de tupper, compartim receptes i trucs gastronòmics. La recepta que proposem des d’aPortada per a la campanya Blogs contra la Fam és una d’aquestes que han sortit tot dinant: es tracta d’una recepta elaborada amb un aliment nutritiu de llarga durada, facilitada per la mare d’un dels companys d’aPortada i que és un gran recurs per al tupper: ràpid, fàcil i nutritiu.

Llenties de la mare del Carlos

Ingredients:

Ceba

All

Tomàquet

Pastanaga i porro (opcional)

Patates trencades (no tallades, sinó mig tallades i acabades de trencar perquè deixin anar el midó).

Llenties cuites

Aigua

Xistorra (opcional)

Fulla de llorer

Elaboració:

En una olla hi posem una mica d’oli per sofregir l’all, la ceba, les patates i el tomàquet. Si tenim porro o pastanaga, també li posem. Quan estigui mig enrossit, li afegim aigua fins a cobrir-ho i la fulla de llorer i ho deixem uns 15-20 minuts fins que s’acabi de coure la patata.

Li afegim les llenties cuites (com que estan cuites només s’han d’escalfar), ho deixem 5 minuts més i ja estarà llest.

Si hi afegim la xistorra, l’hem de fregir amb les verdures al principi de tot.

Com col·laborarGran recapte d'aliments amb al Gran recapte dels aliments?

La Fundació Banc dels Aliments organitza demà divendres i  dissabte el Gran Recapte dels aliments, una campanya de sensibilització i recollida d’aliments d’alt valor nutritiu. Podeu fer la vostra donació a diferents supermercats de tot Catalunya. Els aliments més adients per la donació són aquells que tenen alt valor nutritiu i són de llarga durada com les llegums, oli, llet, llaunes de conserva de peix i tomàquet natural, entre d’altres.

Poseu-hi vosaltres també el vostre granet de sorra per lluitar contra la fam; i si teniu un blog també podeu sumar-vos a aquesta iniciativa.

Compartir coneixement: alguns tips sobre twitter

Novembre 17, 2011

Una companya, la @gemmamoncho, ens ha passat aquest matí un link que m’ha semblat de molta utilitat per a periodistes, i crec que també ho és per a qualsevol usuari de Twitter. Agraeixo molt certes recomanacions, perquè si alguna cosa s’ha tornat realment difícil en el món de la comunicació globalitzada és “aprendre a filtrar”, diferenciar allò que val d’allò que no. El més difícil és, a més, disposar del temps que implica realitzar una bona selecció en un moment en què estem sobresaturats d’informació i, per tant, més que mai estem “desinformats”. Per tot això, he decidit compartir també al nostre blog alguns links útils. A una de les últimes conferències a aPortada, vaig detectar que l’usuari comú  encara té molts dubtes sobre algunes de les eines 2.0 que més s’han normalitzat. Com utilitzar-les, saber-ne les regles, canviar de codi, tenir clar l’objectiu de la comunicació i per què escollir-ne una en detriment d’una altra, etc… són preguntes que hem de fer-nos per començar.
Avui comparteixo alguns links sobre Twitter que crec que són útils i aprofito per dir que qualsevol aportació també serà benvinguda en aquest camí de coneixement compartit…!

Abel Bueno exposa uns deu consells a l’hora d’utilitzar Twitter: http://onsoftware.softonic.com/meter-la-pata-en-twitter

Consells tècnics de Twitter per a periodistes (Escacc) a l’hora d’investigar un tema:

http://www.escacc.cat/ca/contingut/consells-tecnics-de-twitter-per-a-periodistes-3098.html

4 models d’ús de Twitter corporatiu (Ticbeat):

http://www.ticbeat.com/analisis/uso-twitter-corporativo-empresa/

Quin és el millor moment per postejar a Twitter i a Facebook? (Cindy Villegas):

http://www.clasesdeperiodismo.com/2011/11/07/cual-es-el-mejor-momento-para-postear-en-twitter-y-facebook/

En aquest últim link trobareu una eina molt útil que us pot ajudar a saber quan postejar, es diu Whentotweet.com

 

Veure la televisió en companyia (del twitter)

Novembre 15, 2011

La irrupció de les xarxes socials a la nostra vida ho ha fet en molts aspectes. Fins no fa gaire es deia que veure la televisió era un acte solitari, en el qual, com a molt, comparties opinions amb qui comparties sofà. D’un temps ençà, veure la televisió és sinònim de compartir opinions a les xarxes, especialment al twitter.

Fins fa relativament poc, només grans esdeveniments com partits de futbol, inauguracions olímpiques o (segons el grau de frikisme) Eurovisión o Operación Triunfo feien congregar a gent a casa per veure la televisió i comentar la jugada. Ara ja no cal preparar cerveses per a tothom i pa amb tomàquet per als convidats. La jugada es comenta en directe, a través del twitter arreu del món.

I a l’endemà la notícia no és el share i l’audiència, sinó el trending topic. Sense anar més lluny, tenim l’exemple del Debat a TV3 de divendres passat: el hashtag #debatTV3 va arribar a generar més de 14.200 tweets i es va col·locar al podi dels trending topics de Catalunya i d’Espanya.

Però el twitter també genera polèmica i sinó que li ho preguntin a Gerard Quintana amb El Convidat, també de TV3. I és que una cosa era comentar la jugada amb els col·legues al sofà de casa i una altra, ben diferent, és fer safareig públic.

El que està clar és que, en segons quins casos, i vist el què fan a segons quins canals, és molt millor mirar la televisió a través del Twitter.

De dona a dona: Roig versus Terribas

Novembre 15, 2011


Aquest cap de setmana, recuperant lectures de la Monserrat Roig, amb motiu del 20è aniversari de la seva mort, m’ha vingut al cap un paral·lelisme que volia compartir. Recordant qui era i què movia Montserrat Roig (m’he deixat a tauleta de nit per rellegir l’Hora violeta i em compraré el recull d’articles de l’Avui – que havia llegit molt sovint de petita) m’ha vingut al cap la Mònica Terribas. Dos exemples de dones lluitadores, perseverants, pencaires i sense pèls a la llengua que han lluitat pel que s’estimen amb coherència i convicció.

En temps de focs d’encenalls, de retorns immediats i de tàctiques de curt recorregut, exemples com ho va ser Roig o podria ser avui Terribas ens ajuden a recentrar-nos.

Sé que són temps complicats – de tempesta – en què és difícil mantenir un rumb estable i els valors intactes, però també penso que justament ara és quan es fa més necessari tenir-los ben presents.

Montserrat Roig va haver de superar en la seva vessant de periodista els prejudicis de la transició, el seu programa Personatges (retirat d’antena pel govern d’UCD) en van ser un exemple. Avui dia, vint anys més tard, queda encara feina per fer.

Mònica Terribas, al capdavant de TV3, va defensar fa pocs dies al Cercle de Cultura un model de televisió pública de país. Explicava Terribas que els 40 euros que cada català inverteix a TV3 han de servir perquè sigui líder d’audiència. Explica, però, que això cada dia és més difícil perquè “a la nostra lliga juguem contra canals que paguen a gent per dir barbaritats. Estem orgullosos de ser com som. Al món del periodisme l’estirabot s’està imposant. Si tens un bon titular t’has convertit – com a mitjà – en protagonista, però TV3 respon a una escala de valors que no és aquesta”.

S’ha de valorar la rendibilitat econòmica i social. TV3 ha de ser motor cultural del país – diu Terribas – perquè “si nosaltres no ho fem no ho farà ningú. No trobarem un altre coixí per reposar el cap de la cultura. Cap operador privat s’oferirà a fer-ho”.

Terribas comentava que cal tenir en compte que és complicat que els artistes es dediquin a la cultura catalana perquè la pressió d’una projecció més forta és molt gran. I que és per això que cal – des de TV3 – donar una finestra de projecció important a la cultura catalana.

La Cultura a la televisió, comentava Terribas, és sens dubte una assignatura difícil, costa casar un mitjà destinat a les grans masses amb les expressions artístiques, però TV3 sempre ha pensat que la televisió és una eina de cohesió. Esperem que sàpiga mantenir aquests valors.

kippelboy, sinònim de coneixement compartit

Novembre 7, 2011

Si esteu llegint aquest post, el millor que podeu fer d’immediat són dues accions. Primera: començar a seguir @kippelboy a Twitter. I segona: començar a seguir el bloc de kippelboy. En totes dues plataformes hi trobareu un grapat de contingut que està clamant al cel per ser compartit. I és que, en essència, el que hi trobareu és això: coneixement compartit.

Kippelboy durant la seva presentació

Kippelboy és l’alies darrera el qual s’amaga l’Àlex Hinojo, profeta pioner de la saviesa col·lectiva. Dimecres passat va venir a regalar-nos un grapat de coneixement al Tast de Comunicació d’aPortada que podeu recuperar a #tastcom. En Kippelboy és Viquipedista i un dels pocs ambaixadors mundials de la Vikipèdia, actualment coordina projectes de col·laboració entre la Viquipèdia i diversos museus de Barcelona, com el CCCB, MACBA, etc. Però millor que el seu currículum, un parell d’exemple per entendre quin és el model pel que aposta.

Primer exemple: Kippelboy ha liderat un projecte de QRpedia a la Fundació Miró. Arran de l’exposició “Joan Miró. L’escala de l’evasió“, una de les més importants dels últims 20 anys celebrada a Barcelona, un grapat de viquipedistes, amb el suport de l’equip de la Fundació, van fer articles col·laboratius a la Viquipèdia que expliquen la història d’una vintena d’obres destacades de l’exposició. Després van crear uns codis QR que enllacen a aquests articles i els van col·locar al costat de les obres d’art exposades a la Fundació. Quan passes el teu telèfon mòbil per sobre seu t’apareix l’article en el teu idioma. Projectes com aquest estan posicionant la Fundació Joan Miró en un entorn jove i de coneixement lliure.
Segon exemple: va parlar de Verkami, la plataforma de crowdfounding per amants de la creació. I ho va fer per deixar-nos una reflexió d’una evidència aplastant: el crowdfunding et permet testar l’acceptació del teu projecte sense la necessitat d’un expert o d’un estudi de mercat. Si la comunitat que participa en el món del crowdfounding dóna fons a un determinat projecte aquest és el millor indicador que aquest projecte tindrà mercat.
Com no podia ser d’una altra manera en un cas com aquest, aquí deixem la presentació que va fer en Kippelboy. Veureu que inclou cites de diverses persones, algunes de les quals són de membres d’aPortada. En Kippelboy les va extreure del nostre bloc, ContraPortada, i ens va demostrar que no es tracta de robar coneixement, es tracta de compartir-lo, reelaborar-lo i fer-lo créixer per treure’n més rendiment. I és que el coneixement compartit és econòmicament rendible.

Les bones idees (també 2.0)

Novembre 2, 2011

Van arribar les noves tecnologies, va arribar el 2.0, ben aviat aterrarà el 3.0 i després vindrà alguna cosa que ara mateix no podem ni imaginar. Som molts els que tenim la por de quedar-nos enrere, de no poder seguir el ritme, però és just aleshores quan t’adones que tot canvia per seguir igual. I què és el que segueix igual? Doncs la vigència de les bones idees. Canvien els canals, canvien les plataformes, canvia la tecnologia… però, per sort, les bones idees continuen sent imprescindibles. També en comunicació. Us en deixo 3 exemples en forma de vídeo:

Primer exemple: el típic vídeo que aconsegueix una barbaritat de visites a la xarxa. En aquest cas, gairebé 8 milions de visites a Youtube. És una campanya que la cervesa Carlsberg només ha fet a través de la xarxa i que té un cost realment baix. Un exemple perfecte de viralitat i engagement.

Segon exemple: aquest té un pressupost al darrera molt més elevat, però en essència es tracta d’una idea genial que captiva i motiva. Utilitzant Google Maps i Google Street View, Volkswagen Noruega va aconseguir fixar en la ment dels noruecs que el nou Volkswagen Golf consumeix molt poca benzina.

Tercer exemple: Facebook com a eina per salvar vides. A Israel, un centre de traumatologia ha creat una plataforma social vinculada a Facebook per aconseguir donants de sang amb rapidesa en casos d’emergència. Consisteix en 8 grups a Facebook, un per a cadascun dels 8 grups sanguinis.

Què seria de nosaltres si no creguéssim en les bones idees, si no hi hagués professionals valents i empresaris sense por que apostessin per les bones idees? Us deixo un vídeo que demostra que les bones idees i també la por a les bones idees daten de la prehistòria.