Archive for the ‘2011’ Category

El management persuasiu al Tast de Comunicació

Desembre 15, 2011

Artur Massana i Vander Lemes, de Lead Learning Lab, van ser els encarregats de dinamitzar un dels Tast de Comunicació més participatius que hem tingut fins ara. La sessió sobre l’art de persuadir va estar caracteritzada per una revisió dels clàssics (Aristòtil) i un taller pràctic de debat on tots els assistents van haver de participar d’alguna manera.

I és que recordar el Logos, Pathos i Ethos, encara que sembli antic està completament vigent, perquè el management persuasiu consisteix en saber usar la paraula, i per fer-ho la retòrica d’Aristòtil és l’eina fonamental que podem fer servir: convèncer racionalment, connectar emocionalment i construir credibilitat i reputació.

Per convèncer racionalment és necessari aportar dades, xifres, històries, llocs comuns i màximes. A més, hem de saber quines emocions volem generar i com generar-les. I sempre des de la credibilitat i la reputació de cadascú, bé perquè comptem amb ella (Ethos situat) bé perquè l’hem de construir (Ethos construït).

El més interessant de la sessió va ser la posada en escena dels conceptes explicats a través d’un debat amb dos equips (posicions enfrontades) i un jurat que donaria el veredicte final. Un debat moderat per Artur Massana i Vander Lemes, amb presentació del tema, refutació, debat obert i conclusions finals per part dels dos equips.

El debat va ser la manera de comprendre com col·locar el Logos, Pathos i Ethos en el nostre discurs, i d’aquesta manera aconseguir la persuasió.

Anuncis

De dona a dona: Roig versus Terribas

Novembre 15, 2011


Aquest cap de setmana, recuperant lectures de la Monserrat Roig, amb motiu del 20è aniversari de la seva mort, m’ha vingut al cap un paral·lelisme que volia compartir. Recordant qui era i què movia Montserrat Roig (m’he deixat a tauleta de nit per rellegir l’Hora violeta i em compraré el recull d’articles de l’Avui – que havia llegit molt sovint de petita) m’ha vingut al cap la Mònica Terribas. Dos exemples de dones lluitadores, perseverants, pencaires i sense pèls a la llengua que han lluitat pel que s’estimen amb coherència i convicció.

En temps de focs d’encenalls, de retorns immediats i de tàctiques de curt recorregut, exemples com ho va ser Roig o podria ser avui Terribas ens ajuden a recentrar-nos.

Sé que són temps complicats – de tempesta – en què és difícil mantenir un rumb estable i els valors intactes, però també penso que justament ara és quan es fa més necessari tenir-los ben presents.

Montserrat Roig va haver de superar en la seva vessant de periodista els prejudicis de la transició, el seu programa Personatges (retirat d’antena pel govern d’UCD) en van ser un exemple. Avui dia, vint anys més tard, queda encara feina per fer.

Mònica Terribas, al capdavant de TV3, va defensar fa pocs dies al Cercle de Cultura un model de televisió pública de país. Explicava Terribas que els 40 euros que cada català inverteix a TV3 han de servir perquè sigui líder d’audiència. Explica, però, que això cada dia és més difícil perquè “a la nostra lliga juguem contra canals que paguen a gent per dir barbaritats. Estem orgullosos de ser com som. Al món del periodisme l’estirabot s’està imposant. Si tens un bon titular t’has convertit – com a mitjà – en protagonista, però TV3 respon a una escala de valors que no és aquesta”.

S’ha de valorar la rendibilitat econòmica i social. TV3 ha de ser motor cultural del país – diu Terribas – perquè “si nosaltres no ho fem no ho farà ningú. No trobarem un altre coixí per reposar el cap de la cultura. Cap operador privat s’oferirà a fer-ho”.

Terribas comentava que cal tenir en compte que és complicat que els artistes es dediquin a la cultura catalana perquè la pressió d’una projecció més forta és molt gran. I que és per això que cal – des de TV3 – donar una finestra de projecció important a la cultura catalana.

La Cultura a la televisió, comentava Terribas, és sens dubte una assignatura difícil, costa casar un mitjà destinat a les grans masses amb les expressions artístiques, però TV3 sempre ha pensat que la televisió és una eina de cohesió. Esperem que sàpiga mantenir aquests valors.

Les bones idees (també 2.0)

Novembre 2, 2011

Van arribar les noves tecnologies, va arribar el 2.0, ben aviat aterrarà el 3.0 i després vindrà alguna cosa que ara mateix no podem ni imaginar. Som molts els que tenim la por de quedar-nos enrere, de no poder seguir el ritme, però és just aleshores quan t’adones que tot canvia per seguir igual. I què és el que segueix igual? Doncs la vigència de les bones idees. Canvien els canals, canvien les plataformes, canvia la tecnologia… però, per sort, les bones idees continuen sent imprescindibles. També en comunicació. Us en deixo 3 exemples en forma de vídeo:

Primer exemple: el típic vídeo que aconsegueix una barbaritat de visites a la xarxa. En aquest cas, gairebé 8 milions de visites a Youtube. És una campanya que la cervesa Carlsberg només ha fet a través de la xarxa i que té un cost realment baix. Un exemple perfecte de viralitat i engagement.

Segon exemple: aquest té un pressupost al darrera molt més elevat, però en essència es tracta d’una idea genial que captiva i motiva. Utilitzant Google Maps i Google Street View, Volkswagen Noruega va aconseguir fixar en la ment dels noruecs que el nou Volkswagen Golf consumeix molt poca benzina.

Tercer exemple: Facebook com a eina per salvar vides. A Israel, un centre de traumatologia ha creat una plataforma social vinculada a Facebook per aconseguir donants de sang amb rapidesa en casos d’emergència. Consisteix en 8 grups a Facebook, un per a cadascun dels 8 grups sanguinis.

Què seria de nosaltres si no creguéssim en les bones idees, si no hi hagués professionals valents i empresaris sense por que apostessin per les bones idees? Us deixo un vídeo que demostra que les bones idees i també la por a les bones idees daten de la prehistòria.

TOT EN UN MÒBIL?

Octubre 31, 2011

La setmana passada vaig poder col·laborar amb l’Oficina de premsa de la UOC en la presentació del nou campus per a dispositius mòbils, la UOC adapta d’aquesta manera el seu web perquè els estudiants puguin continuar aprenent a través del mòbil. Perquè un mòbil ja no és aquell aparell que només servia per parlar i enviar sms; el mòbil s’ha convertit en alguna cosa més.

@singafapasta m’ha recomanat la lectura avui d’aquest blog sobre les potencialitats dels dispositius mòbils i el futur del pagament a través del mòbil (Google Wallet, PayPal o Foursquare). Si la UOC té clar que el mòbil pot servir per aprendre, d’altres empreses estan estudiant altres possibilitats d’aquests petits aparells que portem a la butxaca o a la bossa.

Nous dispositius, nous sistemes operatius, tot més petit però també més potent. Ara tot ha de ser ràpid i breu, ha de ser accessible des de qualsevol dispositiu, ha de ser fàcil de llegir, i si pot tenir 140 caràcters molt millor. El microblogging està de moda, tant com a xarxa social, com a eina d’aprenentatge i com a element de cohesió d’equips en entorns professionals. I els dispositius mòbils han estat la causa d’aquest creixement del microblogging i les xarxes socials en general.

Les preguntes que llanço avui són: si tot va tant ràpid, si 140 caràcters són millor que 1.000, si els dispositius mòbils amb connexió a Internet estan canviant la manera de fer i veure les coses, per què ara els ha donat a les agències i les marques per fer spots publicitaris extremadament llargs a la televisió? El llenguatge televisiu està canviant? És tan barat posar un anunci a la televisió que pel mateix preu millor fer-lo de 100 segons? D’exemples hi ha molts: Casa Tarradellas, Banc Sabadell o fins i tot Calzedonia. L’anunci llarg no era propietat de Freixenet? Què farà ara Freixenet com a element diferenciador si ja l’han igualat en durada altres marques? Si tot va tan ràpid perquè les marques creuen que ens estarem més d’un minut mirant un anunci?

El màrqueting personal per Laura Soler Soler

Octubre 7, 2011

Uns continguts de molta actualitat i una ponència feta amb passió van ser les claus de l’èxit del darrer Tast de Comunicació, amb Laura Soler Soler (@LauraSolerSoler).

Durant la seva conferència vam poder veure en 4 passos com posar en pràctica una campanya de màrqueting personal:

  1.  Definició d’objectius
  2. Analitzar la situació actual
  3. Cercar alternatives
  4. Llançament: és el moment de l’acció

Aquest 4 passos van ser desgranats per Laura Soler Soler a partir d’exemples, experiències professionals i històries viscudes, així com d’eines que actualment s’usen en el coaching i en altres disciplines que tenen com a objectiu la millora de les habilitats personals i professionals.

Cadascú gestionem el nostre propi organigrama com si d’una empresa es tractés, tenint clar que la suma dels coneixements, les habilitats i la nostra actitud donarà lloc a les nostres competències.

Un dels punts més interessants de la sessió va estar la part d’anàlisi personal que s’ha de fer per crear l’estratègia de la nostra pròpia marca. És important saber com ens veuen els altres per fer màrqueting personal, i va explicar un exercici molt senzill i fàcil d’aplicar: demanar al teu entorn, 3 aspectes que els hi agrada de tu i 3 aspectes a millorar, sempre posant exemples d’aquests aspectes, per entendre bé com et veuen.

“Has de saber qui ets, buscar la teva identitat de marca. Hem de ser capaços de visualitzar els nostres objectius, i sempre fer-ho amb passió”, van ser alguns dels consells que Laura Soler Soler va donar als assistents al Tast de Comunicació, número 28.

Per acabar la conferència, un exercici ben senzill per a tots els assistents, després de veure l’escena del trampolí de l’espectacle La Nouba del Cirque du Soleil, observar què agrada de com treballen a la següent escena: creativitat, disciplina, il·lusió, precisió, excel·lència,… i triar-ne el que ja tenim i el  que voldríem millorar. Aquí teniu les imatges, animeu-vos a provar-ho!

La rEVOLUCIÓ dels codis de barres

Agost 25, 2011

Coneixeu els codis QR? Des de fa cert temps, ens estem trobant aquests quadradets tant curiosos, que ens recorden un codi de barres però modernitzat, per tot arreu. Segur que n’heu vist algun. Si sou una mica observadors veureu que cada vegada son més presents a la nostra vida quotidiana: en un museu, darrera un llibre, en un cartell, en un lloc web, en una tassa de cafè, en una samarreta… Però, què son exactament? Per què serveixen? Són una evolució del codi de barres de tota la vida? O potser una revolució? Analitzem una mica el tema…

El Codi QR (Quick Response), o codi de resposta ràpida, és un sistema d’informació fruit de l’evolució del codi de barres. El codi QR és una imatge que emmagatzema continguts en una matriu de punts, els quals contenen informació en dues direccions, vertical i horitzontal.

Aquests codis emmagatzemen informació textual, que pot anar des d’un simple text a geolocalitzadors geogràfics, adreces web, dades de contacte, enllaços a descàrregues d’àudio o vídeo, etc. Així doncs ofereixen un gran nombre d’opcions ja que són un sistema molt versàtil i fàcil d’adaptar a les necessitats dels diferents projectes, institucions o empreses.

La facilitat del seu ús, els avenços tecnològics, la difusió de la telefonia mòbil i el baix cost que suposa la seva utilització, fa d’aquest sistema una eina de gran d’utilitat per aportar informació i interactuar amb els usuaris.

Com fer-los servir?

Teniu dues opcions, o bé ser-ne usuaris, és a dir, poder descarregar-vos la informació emmagatzemada darrera el codi QR; o bé, crear el vostre  propi codi de resposta ràpida a través d’un generador.

Anem per passos. Si voleu tenir la opció de descarregar-vos la informació, en primer lloc heu d’instal·lar l’aplicació necessària al vostre mòbil. A Espanya els mòbils encara no acostumen a portar integrat de sèrie el lector de QR, com ja passa en altres països, però només cal afegir un programari gratuït, que es pot descarregar directament des d’Internet, per poder llegir aquests codis. Tot i que hi ha terminals específics, com son els smartphones i mòbils d’última generació, per poder desxifrar un codi QR només cal un mòbil amb càmera de fotos per descodificar.

En aquest cas, Google continua sent el teu amic, si busques “lector de qrcode” i escrius el tipus de mòbil que tens, Google t’ofereix totes les possibilitats de descàrrega gratuïta de les aplicacions disponibles. Una vegada tinguis l’aplicació instal·lada al teu mòbil, ja podràs llegir i descarregar tots els codis QR que desitgis. Únicament hauràs d’enfocar al codi amb la càmera de fotos del teu mòbil i clicar per tal que t’enllaci amb la informació que hi ha carregada.

Si pel contrari, el que vols és crear un codi QR, existeixen múltiples generadors també gratuïts. Com en el cas anterior, Google et seguirà oferint un gran ventall de possibilitats, però un bon generador de codis podria ser el que facilito en el següent enllaç. Clicar aquí

És ben fàcil, únicament heu d’escriure un text, un web, un enllaç ftp on tingueu penjada la informació o un link a una xarxa social, clicar generar codi QR, i ja el teniu creat.

El fet que sigui tant fàcil d’utilitzar i el fet que sigui un servei gratuït converteix l’ús dels codis QR en un mètode amb múltiples avantatges. No podem arribar imaginar les aplicacions d’aquesta eina de difusió en camps com la publicitat, el màrqueting, el turisme, els llocs webs, la senyalètica,… entre d’altres.

Actualment, els codis de resposta ràpida, ja s’estan utilitzant a alguns museus per ampliar informació sobre la descripció de les peces, en  publicitat, en periodisme, en jocs de pistes,  en concursos,…. és un món infinit per explorar.

Alguns exemples:

Aplicació a museus: clicar aquí | Jocs de pistes: clicar aquí | Periodisme: clicar aquí | Publicitat: clicar aquí | Concursos: clicar aquí

Innovadora columna Jaime Serra @ja_serra  a La Vanguardia

Programa BFN |Les tasses en qüestió portaven impreses un QR code que enllaçava amb els Twitters dels tertulians del programa BFN@berto_romero i @ana_morgade

Comença a pensar en quins elements del teu projecte cultural pots aplicar els Codis QR. Apunta’t a la rEVOLUCIÓ dels codis de barres!

Úrsula Barri

Geolocalització a l’entorn laboral?

Juliol 21, 2011

La setmana passada vaig tenir el plaer de tornar a escoltar la Montse Peñarroya, aquesta vegada parlant del Mobile Marketing 3.0 en una trobada organitzada per Agima. Aquí podeu consultar la seva presentació:

De la xerrada em quede amb la seva definició de 3.0. Per a ella el 2.0 és aquell entorn col·laboratiu i de relacions personals que ens ofereixen les xarxes socials, ara bé, el 3.0 és alguna cosa més: dotar de context i contingut l’entorn immediat dels usuaris, una experiència adaptada a l’usuari, la geolocalització.

Els smartsphones i la realitat augmentada han fet possible experiències a casa nostra com les que ha fet TMB o el Bus Turístic.

Si aquesta comunicació directa sobre l’entorn real que envolta a l’usuari ja és possible, com podem traslladar aquesta experiència a un entorn de treball? Quines experiències en comunicació interna amb realitat augmentada coneixeu? Creieu que la feina és un bon lloc per la realitat augmentada?

Twitter, la revolució de l’atenció al client

Juliol 6, 2011

Twitter ha revolucionat -i més que ho farà- el servei d’atenció al client de les grans empreses. A l’estat espanyol, el primer gran exemple que vam tenir del potencial de Twitter en aquest camp va ser arran de la crisi dels controladors aeris del desembre de 2010. Enmig del caos i de més de 2.000 vols cancel·lats, Twitter es va convertir en la millor manera -sovint l’única- d’estar informats pels 600.000 passatgers afectats. Els teléfons d’atenció al client i els mostradors d’informació estaven col·lapsats. Resultat: en poques hores, Iberia, moltes altres companyies aèries i Aena van obrir compte a Twitter. Amb un sol tweet es podia informar a milers de persones a la vegada.

Des d’aleshores no ha passat ni un any, però les companyies aèries han fet passos de gegant en els seus comptes de Twitter. Per exemple, Vueling ja té dos canals a Twitter i un d’ells específicament dedicat a l’atenció al client. Es diu Vueling Clients. De fet, a dia d’avui, el 60% de les grans empreses espanyoles ja utilitza Twitter per fer atenció al client.

La UOC té diversos canals de Twitter i un d’ells, com Vueling, també està dedicat exclusivament a l’atenció als seus usuaris. En aquest cas als seus estudiants. Es diu UOC Estudiant. Un altre sector que està impulsant l’atenció al client via Twitter és el bancari. El Banc Sabadell fins i tot inclou els noms i una foto dels community managers que responen les preguntes dels clients. De fet, moltes d’aquestes grans empreses ja indiquen quin és l’horari d’atenció al client via Twitter.

En definitiva, Twitter permet més rapidesa en l’atenció al client, permet arribar a molts més clients i a més -i això és clau per a les empreses- permet reduir costos. Twitter ha arribat per quedar-se. I és que les grans empreses ja han descobert que és una eina fantàstica per a la seva comunicació corporativa. Ara caldrà veure si les petites i mitjanes empreses també saben treure-li suc.

VISIBILITAT O CLIPPING?

Juny 28, 2011

Internet continua modificant la manera d’entendre la comunicació i en aquest cas el ROI dels intangibles. I és que la comunicació, o més concretament, les accions de premsa es mesuraven amb el valor publicitari i informatiu de l’espai que ocupaven als mitjans de comunicació. D’aquesta manera el ROI era la suma del valor informatiu de totes les aparicions en mitjans de comunicació de la nostra nota de premsa o tema. D’això sempre se n’ha dit el press-clipping.

Ara bé, què passa quan per tenir visibilitat ja no és necessari aparèixer als mitjans de comunicació (tradicionals o virtuals)? Com podem mesurar el ROI si ja no apareixem al diari de referència sinó al blog de referència? Quin realment té avui dia més valor informatiu? Ens interessa aconseguir clipping o visilibitat?

D’algunes encara podem saber l’audiència gracies a l’OJD Interactiva, però d’altres no ni tan sols podem conèixer quina audiència tenen, ja que no estan considerats mitjans de comunicació com a tal. Això dificulta calcular el valor informatiu del clipping.

No obstant això, si el que volem és aconseguir visibilitat, més enllà de conèixer el ROI, ho podem fer a través de totes les eines i canals que ens ofereix la xarxa. Des dels agregadors de notícies (hem de vigilar de no enviar la notícia exactament igual) als grups de periodistes de Facebook com Periodistas Reunidos. I no descuidar els blogs de gent anònima que escriu sobre els temes que estem treballant.

A més la xarxa cada vegada posa les coses més fàcils, com anuncia avui PuroMarketing, Twitter ha presentat una guia titulada “Twitter for newsrooms”, on facilita consells sobre com informar, interactuar amb altres usuaris i seguidors, i com usar els tweets en els procés de presentació de notícies.

Amb això Twitter, com ja va fer Facebook, demostra que el que apareix a les xarxes socials també pot esdevenir notícia als mitjans tradicionals.

Per tant, ja no és únicament important el clipping, sinó també la visibilitat que podem aconseguir a través de la xarxa, ara bé, el nou repte serà aconseguir mesurar el ROI d’espais com blogs, tweets o comentaris a Facebook.

Potenciar les Relacions Públiques

Juny 27, 2011

El Fòrum Marketing va oferir el passat 16 de juny una trobada amb alguns experts sobre relacions públiques a la què vaig tenir el plaer d’assistir. La proposta va ser “El poder multiplicador de les relacions públiques”. Sota aquest títol, els experts van reflexionar sobre una sèrie de conceptes que m’agradaria esmentar aquí. Com a persona dedicada a les RRPP des de fa anys, crec que la professió sempre s’ha de repensar. I encara molt més, en moments com aquests, immersos en el 2.0 i davant una necessitat d’actualització dels rols, funcionament i sistemes de mesura de disciplines com la publicitat, el marketing i les relacions públiques.
Totes aquestes són disciplines que avui en dia han de combinar-se i, sobretot, coordinar-se ja que en moltes empreses continuem trobant “regnes de Taifa” enlloc de polítiques globals de comunicació i de relacions públiques. L’objectiu és comú: augmentar les ventes, imatge de marca, posicionar-nos segons els nostres valors diferencials, etc.
Raúl Peralba, un dels ponents convidats al Fòrum Marketing, assegura que allò més important és “Vendre més…, controlant els costos”, per tant, la batalla la guanyem atraient i mantenint els nostres clients, que són “els qui paguen els costos”. Recupero aquesta reflexió perquè realment considero que les relacions públiques han de contribuir als objectius de negoci d’una empresa per tal de ser realment efectives. I han de plantejar-se des del principi d’aquesta manera, establint objectius clars i mesurant els resultats al llarg del temps, sobre tot en relació a l’evolució i tendències, ja que es tracta d’intangibles.
Hem afirmat que la batalla que s’ha de guanyar amb els clients…, però, com? La clau és “Posicionament estratègic”, afirma Peralba, i el cito perquè coincideixo absolutament en què la guerra, en un mercat cada vegada més competitiu, es guanya a la ment del client.
Es tracta de conquerir un lloc en el mercat diferencial, però amb la clara consciència de que quan parlem de “mercats” estem parlant de persones i és en la ment del nostre target on hem de guanyar un lloc. A diferència de les tècniques que empra la publicitat, les relacions públiques generen molta més credibilitat i confiança en el nostre públic i són menys costoses. La clau és construir relacions i, com en qualsevol relació, es construeixen a llarg termini. El gran problema de les RR.PP. és la falta de control, pel què sempre comporten un risc, però fent balanç a l’hora de construir la nostra imatge de marca y posicionament tenen molt per aportar. Podreu trobar un cas molt clar d’aplicació de les RR.PP., del Grup Damm, presentat també en el marc de l’acte, a la web del Fòrum Marketing i també més informació.