Archive for the ‘Cultura’ Category

L’art ja no té grau superior

febrer 20, 2012

Fa uns dies ens arribava la noticia que els ensenyaments artístics es queden sense grau superior.
El Tribunal Suprem, després de rebre una demanda de la Universitat de Granada, retira la denominació de grau als ensenyaments artístics superiors anul•lant part del decret que es va aprovar fa dos anys. A partir d’ara els estudis d’Arts Plàstiques, Disseny, Música, Dansa o Art Dramàtic queden fora d’aquesta categoria allunyant-nos de les normatives de la Unió Europea que sí reconeix els estudis superiors d’art . Aquesta sentencia afecta uns 17.000 alumnes a tot l’Estat.
Segons paraules de Joan Font, director de l’Institut del Teatre el Consell Superior d’Ensenyaments Artístics de l’Estat, l’ACESEA (associació d’abast estatal de les escoles superiors d’ensenyaments artístics), la Conselleria d’Ensenyaments i el Ministeri d’Educació ja hi treballen i citant-lo textualment “no hi ha lloc per a cap alarmisme. Hem activat tots els mecanismes necessaris, específics de l’Institut i mancomunats (amb la resta d’escoles artístiques superiors de tot l’Estat) per resoldre favorablement aquest darrer episodi dins d’un trajecte que ja n’ha ofert de tots els colors per compte d’alguns sectors universitaris que estan com gat panxa enlaire davant del ple reconeixement oficial i europeu dels nostres ensenyaments”.

També s’han convocat assemblees en les prop d’un centenar d’escoles d’ensenyaments artístics a l’Estat, i els sindicats han demanat una reunió urgent amb el ministeri d’Educació per buscar possibles solucions.
Comunicat de l’Institut del Teatre del 15 de febrer fent referència a la sentència http://www.teatral.net/ca/noticies/fitxa_noticies/12491
Hi ha diverses iniciatives i fins i tot recollida de signatures per la plena integració dels Ensenyaments Artístics Superiors a la Universitat. En els següents enllaços teniu més informació.

http://sialgrado.blogspot.com/
http://www.eeaassuniversidad.guidoblogs.org/?page_id=10
http://profesoresindignados.wordpress.com/
Seguirem atentes la seva evolució.

De dona a dona: Roig versus Terribas

Novembre 15, 2011


Aquest cap de setmana, recuperant lectures de la Monserrat Roig, amb motiu del 20è aniversari de la seva mort, m’ha vingut al cap un paral·lelisme que volia compartir. Recordant qui era i què movia Montserrat Roig (m’he deixat a tauleta de nit per rellegir l’Hora violeta i em compraré el recull d’articles de l’Avui – que havia llegit molt sovint de petita) m’ha vingut al cap la Mònica Terribas. Dos exemples de dones lluitadores, perseverants, pencaires i sense pèls a la llengua que han lluitat pel que s’estimen amb coherència i convicció.

En temps de focs d’encenalls, de retorns immediats i de tàctiques de curt recorregut, exemples com ho va ser Roig o podria ser avui Terribas ens ajuden a recentrar-nos.

Sé que són temps complicats – de tempesta – en què és difícil mantenir un rumb estable i els valors intactes, però també penso que justament ara és quan es fa més necessari tenir-los ben presents.

Montserrat Roig va haver de superar en la seva vessant de periodista els prejudicis de la transició, el seu programa Personatges (retirat d’antena pel govern d’UCD) en van ser un exemple. Avui dia, vint anys més tard, queda encara feina per fer.

Mònica Terribas, al capdavant de TV3, va defensar fa pocs dies al Cercle de Cultura un model de televisió pública de país. Explicava Terribas que els 40 euros que cada català inverteix a TV3 han de servir perquè sigui líder d’audiència. Explica, però, que això cada dia és més difícil perquè “a la nostra lliga juguem contra canals que paguen a gent per dir barbaritats. Estem orgullosos de ser com som. Al món del periodisme l’estirabot s’està imposant. Si tens un bon titular t’has convertit – com a mitjà – en protagonista, però TV3 respon a una escala de valors que no és aquesta”.

S’ha de valorar la rendibilitat econòmica i social. TV3 ha de ser motor cultural del país – diu Terribas – perquè “si nosaltres no ho fem no ho farà ningú. No trobarem un altre coixí per reposar el cap de la cultura. Cap operador privat s’oferirà a fer-ho”.

Terribas comentava que cal tenir en compte que és complicat que els artistes es dediquin a la cultura catalana perquè la pressió d’una projecció més forta és molt gran. I que és per això que cal – des de TV3 – donar una finestra de projecció important a la cultura catalana.

La Cultura a la televisió, comentava Terribas, és sens dubte una assignatura difícil, costa casar un mitjà destinat a les grans masses amb les expressions artístiques, però TV3 sempre ha pensat que la televisió és una eina de cohesió. Esperem que sàpiga mantenir aquests valors.

10 qüestions a tenir en compte per a finançar el teu projecte cultural

Octubre 31, 2011

El passat 19 d’octubre ens vam trobar unes 150 persones a una jornada impulsada per l’SDE: “Finançament per a empreses culturals”. Una jornada molt densa, amb molts números, tant poc atractius moltes vegades per la “gent de la cultura”. Tot i així, molt interessant  com a catàleg d’opcions, i, sobretot com a recordatori de la importància de prendre’s seriosament la gestió econòmica de l’empresa i la revisió de les necessitats financeres. Apunto 10 aportacions interessants:

  1. El pressupost anual que tots hem d’afrontar properament ha d’anar acompanyat de la revisió de les necessitats financeres de la teva empresa. Hi han espais institucionals com www.accio10.cat que donen suport a les persones que plantegen el seu model de negoci i les seves necessitats financeres.
  2. Al iniciar un projecte que depèn de suport institucional, cal tenir en compte la línia ideològica del govern, que, evidentment, marca el caràcter de les ajudes publiques: actualment desenvolupament tecnològic i internacionalització (exportació) són dos factors claus que han d’acompanyar la teva idea.
  3. Malgrat l’estat actual de la banca i la poca concessió de crédit hi han altres vies per obtenir finançament a través d’entitats publiques, com són, el Instituto de Crédito Oficial i l’ Institut de Finances de Catalunya.
  4. En cas que el problema sigui la necessitat d’un aval, existeixen les agències d’aval. Exemple n’és Avalis SGR
  5. Els business angels són una bona opció. A l’hora de presentar un projecte a un grup de business angels, és molt important el feeling amb el projecte.
  6. Al presentar-nos a un business angels hem de treballar un bon pla de negoci, ara bé, clar i sintètic a la primera pressa de contacte.
  7. Per a un business angel és molt important qui està darrera de la proposta: currículums dels implicats i  – sobretot – dedicació exclusiva al projecte proposat.
  8. A banda de les fórmules habituals de finançament, sorgeixen noves iniciatives de crowdfunding molt interessants, com, www.verkami.com. El crowdfunding permet finançar projectes de creació a través de mecenes que aporten un import econòmic per a que es pugui desenvolupar l’obra.
  9. La difusió del projecte que cerca finançament a través de crowdfunding és a càrrec de l’artista. L’artista ha de crear comunitat amb les seves eines de difusió i a través de la seva agència de comunicació.
  10. La crisi econòmica ha reduït les possibilitats de finançament a tots els nivells. I, evidentment, a les empreses culturals. Això ens ha de portar a ser capaços de generar nous espais de relació – com han començat a treballar la gent de http://www.verkami  – . Hem de ser creatius.

La cultura ha d’estar atenta als canvis del món, i aprofitar el seu valor per incidir en altres àmbits històricament més estàtics. Quina ha de ser la relació entre les expressions culturals i les famílies, els governs, i fins i tot, les empreses? Què pot aportar la cultura a l’àmbit de l’empresa? Seguim pensant….

Presentacions amb personalitat

Octubre 27, 2011

És important que la presentació pública d’un projecte, una entitat, una institució, etc. s’adeqüi a la seva filosofia, posicionament, manera de ser i valors. L’acte de presentació, al igual que tota la comunicació, no deixarà de ser un mirall del què presentem.

Sovint hi ha la tendència de presentar iniciatives que es fan al territori a Barcelona, ja que és on la majoria de mitjans de comunicació tenen la seu central i a on hi ha gran part de les institucions del país, oblidant que al territori hi ha els mitjans de comunicació de proximitat, que són els que probablement parlaran de nosaltres diàriament, que són potser els més llegits pel nostre públic potencial i que són amb qui habitual establim sinèrgies i complicitats.

Sense anar més lluny la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya (CTIC) es presentava ahir en societat i ho feia d’una manera peculiar, però encertada amb el seu posicionament i valors. La Coordinadora neix amb quatre sales associades d’arreu de Catalunya: La Planeta (de Girona), Ponent (de Granollers), La Trono (de Tarragona) i el Teatre de l’Aurora (d’Igualada); i la presentació en roda de premsa es va fer simultàniament a les quatres sales del territori i amb un cinquè punt de connexió a Barcelona pensat per facilitar la feina als professionals dels mitjans de la capital catalana.

L’streaming –que per cert va ser accidentat per culpa de les males jugades que encara a hores d’ara et juguen els operadors de telefonia- va fer possible aquesta connexió simultània i va permetre que els mitjans de comunicació locals dels quatre municipis que tenen teatre a la CTIC coneguessin de primera mà i al mateix temps que la resta els objectius de la nova coordinadora.

Roda de premsa de la CTIC

Roda de premsa de la CTIC

És una coordinadora amb sales del territori i com no podia ser de cap altra manera es va presentar al territori, amb una roda de premsa, que per si, transmetia una part molt important de la personalitat de la CTIC.

Un record per a en Jordi Dauder

Setembre 16, 2011

Sense cap mena de dubte una de les veus d’aquest país era la seva: potent, dolça i contundent. Una veu plena de contingut, d’experiència i d’amabilitat. Ahir a la nit es va apagar.

Vaig tenir la sort de coincidir amb Jordi Dauder fa un grapat d’anys a RAC 1, més tard en alguna entrevista a COM Ràdio, conversant amb ell per al Cerdanyola al dia i darrerament, en alguna trucada telefònica per gestionar la comunicació del concert que l’Orquestra de Cadaqués feia amb l’Estrella Morente i amb Jordi Dauder recitant Poèmes d’Amour d’Isaac Albéniz, al Festival Grec de l’any passat.

Conversar amb el Jordi sempre era un plaer. La seva amabilitat infinita facilitava sempre qualsevol gestió i la seva excel·lent memòria m’al·lucinava cada vegada que em preguntava pel meu poble: Cerdanyola del Vallès.

Jordi Dauder

Jordi Dauder

A RAC 1, la primera vegada que vam coincidir, em va “renyar” perquè no coneixia la part més autèntica de la ciutat de Madrid –on hi vivia- i em va emplaçar a revisitar-la de nou i a trucar-lo quan hi anés. I així va ser. Vam quedar per esmorzar un diumenge, a sota de casa seva –presidida durant molts mesos pel símbol del No a la Guerra-. Els dos ens vam presentar a la cita sense dormir –ell havia celebrat una estrena el dia abans, jo el meu comiat de la ciutat-, estàvem fets pols, però cap dels dos ho va reconèixer i vam aguantar el tipus, fins que jo vaig demanar un paracetamol i li vaig confessar que estava de ressaca i tenia un mal de cap horrorós. Va començar a riure, va demanar un Vicky Catalan i va explicar-me que ell també estava igual… a partir d’aquí i ja sense pensar en “el què pensarà” la conversa va fluir per entre la seva història, les seves reivindicacions, la feina, el fet de viure a Madrid i enyorar Catalunya… una conversa divertida, amena, captivadora i plena de bombolles, les del Vichy que ajuden a veure les coses més clares després de nits llargues.

Al llevar-me avui i sentir la notícia (precisament a RAC 1) he recordat tot això i he pensat que avui enlloc de prendre un got de llet per esmorzar, obriria una aigua amb gas: brindo amb bombolles per tu, Jordi!

La rEVOLUCIÓ dels codis de barres

Agost 25, 2011

Coneixeu els codis QR? Des de fa cert temps, ens estem trobant aquests quadradets tant curiosos, que ens recorden un codi de barres però modernitzat, per tot arreu. Segur que n’heu vist algun. Si sou una mica observadors veureu que cada vegada son més presents a la nostra vida quotidiana: en un museu, darrera un llibre, en un cartell, en un lloc web, en una tassa de cafè, en una samarreta… Però, què son exactament? Per què serveixen? Són una evolució del codi de barres de tota la vida? O potser una revolució? Analitzem una mica el tema…

El Codi QR (Quick Response), o codi de resposta ràpida, és un sistema d’informació fruit de l’evolució del codi de barres. El codi QR és una imatge que emmagatzema continguts en una matriu de punts, els quals contenen informació en dues direccions, vertical i horitzontal.

Aquests codis emmagatzemen informació textual, que pot anar des d’un simple text a geolocalitzadors geogràfics, adreces web, dades de contacte, enllaços a descàrregues d’àudio o vídeo, etc. Així doncs ofereixen un gran nombre d’opcions ja que són un sistema molt versàtil i fàcil d’adaptar a les necessitats dels diferents projectes, institucions o empreses.

La facilitat del seu ús, els avenços tecnològics, la difusió de la telefonia mòbil i el baix cost que suposa la seva utilització, fa d’aquest sistema una eina de gran d’utilitat per aportar informació i interactuar amb els usuaris.

Com fer-los servir?

Teniu dues opcions, o bé ser-ne usuaris, és a dir, poder descarregar-vos la informació emmagatzemada darrera el codi QR; o bé, crear el vostre  propi codi de resposta ràpida a través d’un generador.

Anem per passos. Si voleu tenir la opció de descarregar-vos la informació, en primer lloc heu d’instal·lar l’aplicació necessària al vostre mòbil. A Espanya els mòbils encara no acostumen a portar integrat de sèrie el lector de QR, com ja passa en altres països, però només cal afegir un programari gratuït, que es pot descarregar directament des d’Internet, per poder llegir aquests codis. Tot i que hi ha terminals específics, com son els smartphones i mòbils d’última generació, per poder desxifrar un codi QR només cal un mòbil amb càmera de fotos per descodificar.

En aquest cas, Google continua sent el teu amic, si busques “lector de qrcode” i escrius el tipus de mòbil que tens, Google t’ofereix totes les possibilitats de descàrrega gratuïta de les aplicacions disponibles. Una vegada tinguis l’aplicació instal·lada al teu mòbil, ja podràs llegir i descarregar tots els codis QR que desitgis. Únicament hauràs d’enfocar al codi amb la càmera de fotos del teu mòbil i clicar per tal que t’enllaci amb la informació que hi ha carregada.

Si pel contrari, el que vols és crear un codi QR, existeixen múltiples generadors també gratuïts. Com en el cas anterior, Google et seguirà oferint un gran ventall de possibilitats, però un bon generador de codis podria ser el que facilito en el següent enllaç. Clicar aquí

És ben fàcil, únicament heu d’escriure un text, un web, un enllaç ftp on tingueu penjada la informació o un link a una xarxa social, clicar generar codi QR, i ja el teniu creat.

El fet que sigui tant fàcil d’utilitzar i el fet que sigui un servei gratuït converteix l’ús dels codis QR en un mètode amb múltiples avantatges. No podem arribar imaginar les aplicacions d’aquesta eina de difusió en camps com la publicitat, el màrqueting, el turisme, els llocs webs, la senyalètica,… entre d’altres.

Actualment, els codis de resposta ràpida, ja s’estan utilitzant a alguns museus per ampliar informació sobre la descripció de les peces, en  publicitat, en periodisme, en jocs de pistes,  en concursos,…. és un món infinit per explorar.

Alguns exemples:

Aplicació a museus: clicar aquí | Jocs de pistes: clicar aquí | Periodisme: clicar aquí | Publicitat: clicar aquí | Concursos: clicar aquí

Innovadora columna Jaime Serra @ja_serra  a La Vanguardia

Programa BFN |Les tasses en qüestió portaven impreses un QR code que enllaçava amb els Twitters dels tertulians del programa BFN@berto_romero i @ana_morgade

Comença a pensar en quins elements del teu projecte cultural pots aplicar els Codis QR. Apunta’t a la rEVOLUCIÓ dels codis de barres!

Úrsula Barri

Nous reptes per als nous responsables de cultura dels nous ajuntaments

Juny 17, 2011

El passat dia 22 de maig passàvem per les urnes i l’11 de juny es constituïen la gran majoria dels ajuntaments de Catalunya. Ara, comencem a conèixer els cartipassos i, per tant, els responsables al capdavant de les diferents regidories o àrees. Tots ells tindran un gran repte per davant: gestionar les malmeses finances municipals.

 

Fins ara els consistoris havien posposat les grans retallades fins després de les eleccions municipals i n’hi ha que fins hi tot han aprofitat les festes majors de primavera per acabar de tirar la casa per la finestra i muntar una festa sonada pensant en els resultats de les urnes. El problema arriba ara quan, o bé els responsables polítics revalidats o els nous, han de buscar la manera de sobreviure a les malmeses finances.

 

Fins ara, els ajuntaments que tenen un sistema de finançament que no s’ha reformat des de fa tres dècades, s’han pogut aprofitar del boom immobiliari i dels impostos que aquest ha generat per tenir ingressos (totalment conjunturals) i els han aprofitat per oferir serveis que, per llei, no estan obligats a donar: finançament de museus, teatres, auditoris, festes majors, associacions culturals, escoles de música o festivals, i si la població és de menys de 5.000 habitants, ni tan sols tenen l’obligació de finançar biblioteques.

 

La unió fa la força

La unió fa la força

En temps passats els consistoris han construït equipaments que potser ara queden infrautilitzats i buits de continguts, han dissenyat festivals i programes culturals ambiciosos, han dotat de recursos entitats de voluntaris que formen teixit social i que, sovint, fan de catalitzadors culturals i de pols d’integració, etc. Ara no val aplicar allò de tot això no és obligació nostra i començar a retallar per la cultura. No val deixar de fer les programacions estables de teatre, dansa i espectacles per a tots els públics, no val tancar museus i equipaments deixant que s’omplin de pols perquè no hi ha diners per mantenir-los, no val reduir els festivals i programes culturals a les mínimes expressions i tampoc val escanyar a les entitats culturals que tan bona feina fan. Justament, amb el teixit social de bracet, és hora de plantejar propostes arriscades, innovadores, creatives i que diferenciïn i posicionin al municipi. I això, necessàriament no vol dir més diners, ni grans inversions. Tal i com passa al món dels castells, la unió fa la força. Ara més que mai.

Joan Sala, cofundador de Verkami

Març 10, 2011

“Micromecenatge o crowdfunding, una alternativa real a la producció i el consum culturals”

Fa només uns dies se celebrava a Barcelona el 1r Festival de Crowdfunding d’Espanya organitzat per Compartir dóna gustet. L’expectació que aquest nou model de finançament ha generat ens va animar a convidar al TAST de CULTURA  als fundadors de Verkami, una plataforma on-line de crowdfunfing.

La traducció literal de crowdfunding seria crowd = multitud, i funding = finançament. Per tant, la conclusió directa seria que crowdfunfing = finançament col·lectiu. En aquesta línia, en Joan Sala defineix el crowdfunding com un nou model en què  els creadors financen les

seves obres amb les aportacions directes del seu públic, a canvi de recompenses i conservant el 100% dels drets.

Un sistema que, segons va explicar en Joan Sala, ja ha estat experimentat amb èxit a plataformes com Kickstarter, IndieGoGo, Queremos.br o Flattr, i que recentment s’ha instaurat a casa nostra amb exemples com Verkami, Lánzanos, o la plataforma Goteo.

En el nou model, el consumidor del producte cultural es converteix en un mecenes que deixa de ser passiu, té capacitat de decisió i obté productes exclusius a canvi de la seva aportació . Per tant, en aquest nou model és la ciutadania, fins ara espectadora o consumidora passiva, qui aporta valor a la proposta cultural i qui decideix quins projectes desitja recolzar perquè tirin endavant. Des d’aquest punt de vista, el crowdfunding no és només una resposta a la necessitat econòmica, sinó a un canvi de model de producció i consum cultural.

En el cas del creador, va destacar Sala, el crowdfunding suposa una bona eina no només per aconseguir fons sinó també per mesurar l’èxit de les propostes artístiques sense dependre de l’opinió de tercers. A més, el sistema li permet conservar el 100% dels drets sobre la seva obra.

Malgrat aquests avantatges, el crowdfunding no és la solució a tots els problemes de finançament de projectes artístics. Plataformes com Verkami, explicava Sala, són una eina i com a tal cal saber-ne fer ús. Saber difondre, comunicar i involucrar els mecenes al projecte i tenir-hi o crear-hi comunitat és imprescindible i no depèn de la plataforma de crowdfunding sinó dels impulsors del projecte.

Aiximateix, un dels dubtes que ens va plantejar Sala és la possibilitat d’una fórmula mixta, compatible amb altres fonts privades i públiques o, fins i tot, la possibilitat que l’administració pública assumeixi mecanismes similars que permetin a la ciutadania accedir a la presa de decisions sobre els ajuts públics. Crowdfunding com a alternativa o complement de finançament?

 

La propietat intel•lectual a Internet: “N’hem de parlar”

febrer 28, 2011

Dijous passat l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya va organitzar un interessant dinar amb l’advocat Abel Garriga. Vam debatre sobre la propietat intel•lectual i com aquesta s’ha d’adaptar als nous temps i eines tecnològiques. I és que en l’era de la hiperinformació, hiperconnectivitat, en els temps que fins i tot les revolucions socials es produeixen a la xarxa, cal repensar el model de negoci dels creadors d’intangibles.

La trobada es produeix just després de l’aprovació de la “Llei Sinde”. Segons Abel Garriga una llei que pot ser bastant inoperativa, ja que cal comptar amb els terminis judicials, i que d’aquí a poc ningú no recordarà més enllà de les anècdotes com la dimissió d’Alex de la Iglesia de l’Acadèmia de Cinema.

Per a Garriga la gran pregunta és “Com aconseguir que els creadors puguin viure de la seva feina?”. Estem davant d’un conflicte d’interessos: la necessitat col•lectiva de consumir cultura i els drets dels creadors. Els béns intangibles són naturalment apropiables i, per això, són més difícils de protegir. I la societat necessita que hi hagi creació, la cultura és d’interès públic, i els ciutadans reclamen el dret d’accés. Cal donar valor als béns culturals, però no es poden tractar com si fossin mercaderies.

Jordi Pascual comenta que els béns culturals tenen una naturalesa econòmica i també simbòlica. La cultura fa més lliures a les persones. Per tant, cal que el seu tractament en comerç internacional sigui diferent, i així ho va manifestar l’UNESCO l’any 2005.

Internet ha canviat el paper de l’intermediador – que avui dia són sovint les empreses de telefonia (convertides en un nou actor de les indústries culturals) – i els creadors ha de canviar necessàriament el model de negoci. Un informe recent, “Toward a New Era of Intellectual Property: from Confrontation to Negotiation“, emfasitza la necessitat de repensar la propietat intel•lectual perquè s’adapti als temps que estem vivint. Cal donar valor a la cultura, amb les eines del present. No acceptar l’evidència no és la solució. La gran lliçó d’Alex de la Iglesia és la seva frase: “N’hem de parlar”.

La força d’una ciutat

febrer 17, 2011

 

A Portada ha gestionat el servei de premsa de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, unes festes singulars i úniques que es fan un cop cada deu anys a la capital de l’Alt Camp i que han revolucionat a tota la ciutat. Durant aquest dies, Valls ha estat un bullici de gent passejant per sota de les lluminàries festives, participant massivament a actes de tot tipus, omplint recintes fins a penjar el cartell d’entrades esgotades, recorrent bars i restaurants i fent la ruta de les tapes… en definitiva, Valls ha estat una ciutat completament viva que ha acollit a tothom (i m’incloc) amb els braços oberts.

Lluminàries festives

Les espectaculars lluminàries festives seran un dels elements que es recordaran de les Festes Decennals del 2011

La ciutadania ha fet seus els carrers i places i la participació arreu ha estat massiva, la força de la gent s’ha evidenciat en diferents moments que han fet posar la pell de gallina a més d’un: des del primer intent (plovia a bots i barrals i es va haver de traslladar a l’endemà) de l’espectacle inaugural amb la plaça del Pati plena de paraigües, a l’espectacle inaugural que va congregar a més de 8.000 persones al centre de Valls o a la macro-trobada castellera amb més de 10.000 castellers o la multitud de persones que s’han fet fotos a les lluminàries que guarnien les places del Pati i del Blat i el carrer de la Cort, en són només alguns exemples. I això ha estat possible gràcies a diversos factors: les festes han estat organitzades des de la ciutadania amb comissions participatives i sota una direcció artística professional; les xarxes socials (Facebook i Twitter) han permès obrir una finestra al món del què estava passant a Valls i han esdevingut un gran aparador de les Decennals; el boca-orella ha funcionat molt i molt bé i la projecció mediàtica de les Festes arreu del territori ha estat més que espectacular.

Ara Valls té un repte important i que, a més, algunes persones reclamen: mantenir viu aquest esperit, aconseguir que la ciutadania prengui els carrers més sovint, que la vida que hi ha hagut aquests dies a la capital de l’Alt Camp es reediti cada setmana i no cada deu anys. Des d’A Portada que hem viscut les nostres primeres Decennals des de dins, apostem per mantenir l’esperit candeler a través d’una aposta decidida de l’Ajuntament per la cultura participativa.