Archive for the ‘2010’ Category

Açò s’acaba…

Desembre 31, 2010

Sembla que el dia 31 de desembre està fet per valorar el que hem viscut durant un any, el que hem après en aquests 365 dies i fer balanç de les coses positives i negatives que han passat.

Doncs bé, no ho faré. I no ho faré perquè la nostra memòria és selectiva i retén sobretot aquelles coses més properes en el temps, i també les més impactants, tant positives com negatives. I què passa amb aquelles petites coses que van tenir una especial importància en el seu moment i que ja hem oblidat? I on han anat a parar aquells moments neguitosos dels quals vam aconseguir sortir-ne sense problemes? I on han quedat els minuts del dia a dia que ens han fet millors persones i millors professionals?

També serveix el dia 31 de desembre per parlar de les prediccions de l’any que en poques hores comença. I tenim per a tots els gustos:

– Sobre comunicació d’ESCACC
– Sobre la cultura a El País

Només són alguns exemples, la xarxa en va plena avui!

No en faré cap predicció concreta per l’any 2011. Només felicitar-vos a tots l’any nou des d’aquest petit racó. Tenim 365 dies per endavant per fer de nou balanç, així que gaudiu cada minut i hora al màxim, aprofiteu el temps i lluiteu cada dia per aconseguir allò que voleu i amb el que creieu!

“L’assalt tecnològic ja està aquí”, Ferran Ferrer

Desembre 21, 2010

El passat 1 de desembre, el Ferran Ferrer, director general de l’agència de màrqueting online Ulises Interactive, va sorprendre als assistents del Tast de Comunicació amb una xerrada a la qual va donar nombrosos exemples de com les TIC estan canviant, a un ritme vertiginós, les estratégies i accions de comunicació i màrqueting online.

Tast A Portada Ferran Ferrer

I és que el Ferran està al dia de tots aquests canvis. Es considera un freak, dins d’un equip de treball que també ho és. Un exemple d’això és que a la seva presentació va mostrar exemples des de dispositius tan diferents com un ordinador, un iPad, una BlackBerry o un iPhone 4G. El desplegament de mitjans tecnològics va servir per a il·lustrar els canvis que es produeixen en un sector cada vegada més important per a enfortir la relació entre consumidors i empreses.

Com a eixos del canvi, va assenyalar les reflexions d’alguns del gurús del màrqueting i la comunicació:

  • Segons Nicolás Negroponte, tot aquell que produeix productes tangibles, hauria de passar-se als intangibles.
  • Jimmy Wales demostra la importància del potencial col·lectiu a través de la Viquipèdia.
  • Manuel Castells posa l’èmfasi en allò glocal.
  • Philip Kotler parla ja de màrqueting 3.0, de com s’ha d’intentar crear productes orientats al consumidor, que s’han de comunicar tal i com l’usuari els vol rebre, i se’ls hi ha de donar un valor de per vida, un valor final. Això implica no pensar en el producte, sinó en el seu valor final.
  • John Elkington introdueix les visions econòmica, social i mediambiental als plantejaments de negoci.

http://static.slidesharecdn.com/swf/ssplayer2.swf?doc=assalttecnolgic-101211124529-phpapp01&rel=0&stripped_title=assalt-tecnolgic&userName=Fanferrer

Està clar que hi ha empreses i productes que no s’immuten davant dels canvis. Un exemple que va posar el Ferran és el dels cotxes: “Com és possible que encara tinguin rodes que es punxen? Per què encara no trobem propostes sòlides de cotxes que no funcionin amb benzina?”

El centre de la comunicació i el màrqueting és ara el consumidor. Fins fa poc, aquest era tancat en quant a la seva intimitat, en quant a parlar de si mateix. Ara, amb l’ús de les xarxes socials, per exemple, el consumidor es torna no només obert, sinó també global i creador de continguts. Està més disposat a acceptar la recepció de publicitat, a utilitzar serveis de geolocalització, etc. I si bé l’usuari està adaptant el seu comportament a les noves eines TIC, no ho fan així totes les empreses. I la tecnologia no les esperarà… Ho passaran encara molt pitjor amb aquesta crisi.

Sense dubte, ni les millors previsions de tendències van encertar un futur amb canvis tan ràpids en aspectes tecnològics, de comunicació i de màrqueting. Potser serà al final en menys de dos anys quan el nombre de connexions a Internet des de dispositius mòbils superi a la dels ordinadors. Google ja diu que és mòbil, que no és web. Existeixen dades que demostren aquesta evolució en el consum d’Internet. Per exemple, en els darrers quatre mesos s’han disparat les cerques a Google des de mòbils.

El Ferran va mostrar moltíssims exemples de com estan evolucionant els continguts i la relació entre l’usuari i les empreses a través de la tecnologia. A continuació trobareu enllaços per a poder ampliar la informació sobre alguns d’ells:

Si voleu documentar-vos per a poder seguir aquest “Assalt tecnològic”, podeu emprar fonts com Docuteria, Slideshare, grups d’emagister o Mashable.

De l’encofrat al color de les parets

Desembre 3, 2010

Construir una casa no és feina fàcil, i decorar-la tampoc, va en funció dels diners que vulguem gastar i el gust propi de cadascú. Tots estarem d’acord que si volem tenir casa nostra ben arreglada, és imprescindible tenir abans casa. Això que sembla una obvietat moltes vegades no es té en compte en comunicació.

El posicionament o fet diferencial, els objectius i l’estratègia comunicativa, els missatges i el discurs, la identificació de públics i les seves percepcions són els fonaments parets, sostres, terres, portes i finestres de qualsevol casa. Sense això, decorar és molt difícil. Per tant, és essencial aquesta construcció estratègica abans de pensar en actes de relacions públiques, notes de premsa o accions comunicatives en general.

La bombolla immobiliària ha esclatat i han quedat molts edificis a mig construir. La crisi ha afectat a l’hora d’escollir els materials i els acabats i també les promotores i constructores que havien de finalitzar l’obra. El paper o la pintura s’han de renovar, però els pilars i les parets mestres sempre seguiran on sempre.

No ens hem de deixar enlluernar per cadires lacades, aranyes barroques, fustes negres i dormitoris minimalistes que és el que últimament trobem al mercat. És bàsic una bona empresa constructora que realitzi una obra impecable i després hi posi la decoració que més s’adeqüi als nostres gustos i necessitats perquè la nostra vivenda sigui realment com nosaltres vulguem i per sempre.

Els nostres carrers, concretament els de Barcelona, ahir van engegar la il·luminació nadalenca com a part de la decoració, això sí, aquí hi ha una estratègia molt clara que no cal explicar.

La teoria del 95%

Novembre 19, 2010

Segons la teoria del professor Glassler aprenem un 95% d’allò que ensenyem, percentatge elevadíssim comparat amb l’aprenentatge que suposa la lectura, només el 10%. Aquesta setmana per tant puc afirmar que he après molt de dos temes: la comunicació cultural, nous públics i patrocini, i el lobby i la realitat a casa nostra.

La primera formació va tenir lloc dimecres a Tarragona, davant un auditori de tècnics de cultura d’ajuntaments de la demarcació de Tarragona. Va ser enriquidor poder tractar un tema com la comunicació cultural que fan els municipis i que moltes vegades es limita, segons les dimensions del municipi i de l’ajuntament, a l’agenda d’activitats culturals. Durant la sessió vam poder reflexionar sobre l’estat de la cultura a casa nostra i com aquesta realitat ha provocat un salt enorme entre la comunicació que realitzen empreses d’altres sectors i la comunicació que es realitza des del món cultural.

La segona sessió de formació va ser el dijous durant la Caixa d’Eines, on teoria i pràctica es van barrejar per construir un taller atractiu per als assistents, raó de ser de les caixes d’eines des del seu inici. Aquesta iniciativa d’A Portada, petits tallers de tres hores per a un públic reduït on practicar diferents temes relacionats amb la comunicació, ha tingut una magnífica rebuda per part dels assistents. Aquest mes de novembre hem obert la 9a caixa d’eines, última d’aquest 2010. Tornarem l’any vinent amb energies renovades i noves caixes d’eines que oferir-vos.

La setmana que ve, però, seré jo qui anirà de formació, concretament les Jornades Online organitzades per DirCom Catalunya el dimecres i dijous. Així doncs, escoltaré i veuré atentament per aprendre el 50%, discutiré algun tema per aprendre el 70%, tractaré de posar en pràctica algun consell per aprendre el 80% i sobretot us ensenyaré el que he après per arribar al 95%.

De la conciliació cap a l’harmonització

Novembre 12, 2010

Aquest dimecres al vespre Josep Ginesta, director de l’àrea de persones de la UOC, ens va oferir un interessant Tast de Comunicació sobre el treball flexible, no presencial i la seva implantació en qualsevol organització.

“Cal un canvi de paradigma” va apuntar Ginesta com a primera reflexió. Les persones ja no vivim per treballar sinó que treballem per viure, i per tant 4 són els grans reptes que han de provocar aquest canvi de paradigma de la conciliació cap a l’harmonització en el treball (flexibilitat):

1.      Diversitat

2.      Sostenibilitat

3.      Responsabilitat

4.      Felicitat

Les organitzacions que puguin respondre a aquests reptes començaran un camí orientat a la transformació del treball. Aquesta transformació de l’entorn de treball s’ha d’enfocar a les necessitats individuals i vitals de les persones que formen l’organització. Cal tenir present les particularitats i característiques de cadascuna de les persones que treballen amb nosaltres, no contemplar el públic intern com una massa única i homogènia.

A més, aquest canvi ve donat per la transformació de les noves generacions que s’incorporen al mercat laboral, deixem la generació X o Y, i trobem la generació Z. Nadius digitals que són joves, ràpids, socials, empàtics i multitasca.

Durant la seva intervenció vam poder  escoltar diversos exemples de com fer la nostra organització flexible, amb resultats que la UOC ha vist durant aquest temps d’implementació, xifres que transmeten una manera d’encarar el futur.

Aquí teniu la presentació que Josep Ginesta ens va fer durant el Tast de Comunicació.

Ens veiem al Tast de Comunicació de desembre!

Una setmana virtual

Octubre 29, 2010

Hi ha moments de presencialitat obligada com els de la setmana passada que t’enriqueixen com a professional. Espais d’intercanvi de coneixements i idees que resulten alhora interessants per a l’esfera més personal.

No obstant, aquesta setmana la virtualitat ha estat present gairebé cada dia. És curiós com poden canviar les coses i com han canviat gràcies a la tecnologia. També és cert que aquesta tecnologia ens farà parar bojos i està creant conductes realment estranyes. Us vull posar un exemple que tothom pot veure pel carrer constantment. Amb la creació del telèfon mòbil hem vist com anar pel carrer i parlar era possible, això sí requeria tenir sempre una mà ocupada. Totes les empreses van llançar al mercat el producte que anava a revolucionar el comportament de les persones en aquest sentit: el mans lliures (un sistema d’auriculars i micro que mitjançant un petit cable es connecten directament al dispositiu mòbil). I és aquí on les persones construïm el camí com volem. La pretensió de les empreses era que poguéssim parlar amb les dues mans completament lliures. Però que estem veient constantment pel carrer? Persones que amb els auriculars a les orelles, subjecten amb la mà dreta el mòbil i amb l’esquerra el petit micròfon acostant-se’l a la boca. Sense comentaris.

Anècdotes a banda, cal felicitar a la Fundació ESCACC aquesta setmana per usar la tecnologia d’una manera útil. El nou cicle 10 en comunicació va començar el dijous 28 amb Paul Bradshaw, i amb twitter i streaming en directe al mateix temps. Enhorabona per la iniciativa, que duri.

Si podem seguir una conferència per web des de l’altra punta de món, podem també treballar sense estar presents a l’oficina de l’empresa? Aquest dubte ens el resoldrà Josep Ginesta, cap de l’àrea de persones de la UOC el proper 10 de novembre al Tast de Comunicació, al qual us convido des d’aquest blog.

Però la virtualitat s’acaba, i no es pot fer servir en tots els casos, som persones i ens agrada el contacte humà, per això aquest diumenge estaré en la inauguració del Passeig del Vall de Tremp, remodelat gràcies al Pla de Barris de l’Ajuntament de Tremp. A Portada organitza, juntament amb l’Ajuntament, aquesta inauguració amb animació infantil i berenar popular dins del marc del pla de comunicació que hem realitzat per la Pla de Barris municipal.

Bona castanyada!

Com afecta el canvi climàtic a la salut dels més petits?

Octubre 28, 2010

L’11 i 12 de novembre se celebraran a l’auditori de Cosmocaixa de Barcelona les II Jornades de la Fundació Roger Torné. Amb la celebració d’aquestes jornades, la Fundació Roger Torné vol aportar una mirada pluridisciplinar basada en una actitud reflexiva i recolzada en els resultats de múltiples investigacions portades a terme a tot el món, sobre l’efecte del canvi climàtic en la salut de les persones, en especial en la de la infància.

Estan adreçades al col•lectiu dels professionals sanitaris, pel lloc que ocupen a la societat. Aquest lloc és decisiu a l’hora de què les famílies prenguin consciència sobre la necessitat de protegir la salut infantil de la incidència dels factors mediambientals.

La direcció científica de les jornades ha recaigut en el Dr. Jordi Sunyer, codirector i investigador del CREAL (Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental) i director del Projecte INMA, amb qui col•labora la Fundació Roger Torné. A més, aquestes jornades també comptaran amb altres professionals de gran prestigi internacional i experts en els temes a tractar.

Petita feina per a pallasso vell

Setembre 30, 2010

Tres pallassos es retroben en una petita sala d’espera per realitzar una audició. Amb aquesta escena comença l’obra “Petita feina per a pallasso vell”, on es pot veure com els tres pallassos, reflex del que eren abans, veuen aquesta audició com la seva última oportunitat.

L’espectacle, dirigit per Ramón Simó, mostra les esperances i il·lusions dels personatges, i a la vegada la frustració de sentir-se oblidats i passats de moda. Entre ells, s’intenten persuadir els uns als altres per demostrar quin pallasso és millor. A l’hora d’aconseguir la feina tot s’hi val: cops baixos, amenaces, adulació, hipocresia… Ben aviat descobrim com la seva amistat no és tan forta com per a suportar les ànsies per aconseguir la que probablement serà la seva darrera feina.

Aquesta és una comèdia que ens fa esclatar de riure i que no ens deixa indiferents amb les seves absurditats i les seves ànsies de reconeixement. Observem i admirem, com nens petits, com els pallassos realitzen els trucs de les actuacions però a la vegada som espectadors privilegiats en l’espectacle del patetisme de les seves vides artístiques ja a les acaballes.


La Mercè 2010

Setembre 28, 2010

La frase que més he escoltat aquests dies és: “No tinc temps per tot!!” i és que enguany a la Mercè teníem propostes per a tots els gustos, el BAM amb la seva oferta que feia de Barcelona un gran escenari, el BAC, amb l’aposta per les arts de carrer al Parc de la Ciutadella, el circ al Castell de Montjuïch, la dansa,… passacarrers, correfocs, castellers, geganters, manifestacions… Barcelona gaudia del carrer i el carrer també gaudia. He vist una ciutat viva i feliç d’estar al carrer. El que em sorprèn és perquè durant la resta de l’any es privatitza tant el carrer, els músics ja no tenen el seu espai (si no és amb el carnet corresponent i al que no tothom hi te fàcil accés), els grups de teatre
tampoc no poden improvisar i en general fins i tot els mendicants tenen prohibit de fer-ho a resultes de la Ordenança Cívica que, com a la resta de ciutats, practica la política de “tolerància zero” contra tot el que no jugui a ser un model de ciutat aparador, més pensada pels turistes que per la gent que hi vivim.
A la Mercè hem tingut de tot, fins i tot manifestacions, com la de dissabte a les 17:00h que era una alternativa per a totes aquelles
persones que no poden fer vaga el 29. A les 20:00h fins tot es va okupar el Banc Espanyol amb el lema “La banca ens asfixia, la patronal
ens explota, els polítics ens menteixen, i CCOO i UGT ens venen”. També hi ha hagut propostes de fer vaga de pagar hipoteques, lloguers, vaga de veure la TV i d’altres.
I és que a Barcelona hi conviuen diferents maneres de pensar i de fer i hauríem de no oblidar tota la gent que no està d’acord amb el model de ciutat que s’està construint.
La ciutat surt al carrer amb ganes de festa, de passar-ho bé, de mostrar la creativitat, de viure i de fer sentir la veu. La Mercè ens en
dona la oportunitat i ens agrada! Però i la resta de l’any?

Troballes increibles al s.XXI

Setembre 23, 2010

Sembla que tothom s’ha posat d’acord per descobrir peces d’art inèdites. Avui mentre feia el cafè he llegit que s’ha descobert un dibuix de Picasso a la Fundació Fabre, després a la tele, he vist que s’ha identificat un quadre de Brueghel al Museu del Prado. Fa uns dies tots vam ser testimonis de la descoberta d’una partitura de Cosi fan tutte de Mozart. I quan menys t’ho esperes els d’Atapuerca han descobert un ós – sempre més vell que l’anterior, és clar. Estem fets així, necessitem trossets de realitat, productes comercials que ens mantinguin desperts, fites, marques, i els mitjans ho saben. I en tot aquest panorama d’impactes mediàtics la realitat és ben diferent. L’altre dia parlava amb un director orquestra jove que treballa des de fa molts anys com a director titular a Ucraïna. M’explicava que cada any acostuma a estrenar un gran nombre de peces de compositors catalans al seu festival. Compositors que formen part del patrimoni cultural català. Durant aquests anys ha estat impossible desplaçar-los a Ucraïna amb algun tipus d’ajuda, ja que les subvenciones només es destinen als intèrprets catalans -que d’altra banda interessa promocionar internacionalment. Quina tasca s’està duent a terme per recopilar i difondre tot el nostre patrimoni musical? Alguns segells com Tritó o editorials com Le Boileau fa molts anys que desenvolupen aquesta tasca. Cal una reflexió de país sobre com protegim la nostra cultura, i la cultura no és únicament una llengua, és tot el pensament creatiu i l’expressió artística d’aquell que és català.