Archive for the ‘Uncategorized’ Category

Rosalía de Castro celebra 175 anys

febrer 24, 2012

En aquests dies que tot va tan ràpid, que les setmanes passen volant, ens passem el dia treballant i les notícies només parlen de xifres macroeconòmiques, crisi, atur i retallades sempre és positiu prendre’s un moment per seure, relaxar-se i llegir. Últimament em trobo llegint i retrobant clàssics, ja siguin de la literatura universal o espanyola i avui és un bon dia per recomanar poesia.

Avui 24 de febrer celebrem el 175 aniversari de Rosalía de Castro, una figura indispensable de la literatura del segle XIX. Per això, volem fer un petit homenatge a una dona que va tenir una vida especialment difícil però que ho va transformar en art i es va convertir en la figura més representativa de la renaixença de la literatura gallega.

Us volem desitjar un bon cap de setmana amb un poema d’aquesta escriptora excepcional en el que ens transmet el dolor de l’emigració que avui molta gent torna patir la partir cap a altres països en busca d’un futur millor.

Cantares Gallegos

Adiós, ríos; adios, fontes;

adios, regatos pequenos;

adios, vista dos meus ollos:

non sei cando nos veremos.

Miña terra, miña terra,

terra donde me eu criei,

hortiña que quero tanto,

figueiriñas que prantei,

prados, ríos, arboredas,

pinares que move o vento,

paxariños piadores,

casiña do meu contento,

muíño dos castañares,

noites craras de luar,

campaniñas trimbadoras,

da igrexiña do lugar,

 amoriñas das silveiras

 que eu lle daba ó meu amor,

 camiñiños antre o millo,

 ¡adios, para sempre adios!

 ¡Adios groria! ¡Adios contento!

 ¡Deixo a casa onde nacín,

 deixo a aldea que conozo

 por un mundo que non vin!

 Deixo amigos por estraños,

deixo a veiga polo mar,

 deixo, en fin, canto ben quero…

 ¡Quen pudera non deixar!…

– Rosalía de Castro

Anuncis

L’art ja no té grau superior

febrer 20, 2012

Fa uns dies ens arribava la noticia que els ensenyaments artístics es queden sense grau superior.
El Tribunal Suprem, després de rebre una demanda de la Universitat de Granada, retira la denominació de grau als ensenyaments artístics superiors anul•lant part del decret que es va aprovar fa dos anys. A partir d’ara els estudis d’Arts Plàstiques, Disseny, Música, Dansa o Art Dramàtic queden fora d’aquesta categoria allunyant-nos de les normatives de la Unió Europea que sí reconeix els estudis superiors d’art . Aquesta sentencia afecta uns 17.000 alumnes a tot l’Estat.
Segons paraules de Joan Font, director de l’Institut del Teatre el Consell Superior d’Ensenyaments Artístics de l’Estat, l’ACESEA (associació d’abast estatal de les escoles superiors d’ensenyaments artístics), la Conselleria d’Ensenyaments i el Ministeri d’Educació ja hi treballen i citant-lo textualment “no hi ha lloc per a cap alarmisme. Hem activat tots els mecanismes necessaris, específics de l’Institut i mancomunats (amb la resta d’escoles artístiques superiors de tot l’Estat) per resoldre favorablement aquest darrer episodi dins d’un trajecte que ja n’ha ofert de tots els colors per compte d’alguns sectors universitaris que estan com gat panxa enlaire davant del ple reconeixement oficial i europeu dels nostres ensenyaments”.

També s’han convocat assemblees en les prop d’un centenar d’escoles d’ensenyaments artístics a l’Estat, i els sindicats han demanat una reunió urgent amb el ministeri d’Educació per buscar possibles solucions.
Comunicat de l’Institut del Teatre del 15 de febrer fent referència a la sentència http://www.teatral.net/ca/noticies/fitxa_noticies/12491
Hi ha diverses iniciatives i fins i tot recollida de signatures per la plena integració dels Ensenyaments Artístics Superiors a la Universitat. En els següents enllaços teniu més informació.

http://sialgrado.blogspot.com/
http://www.eeaassuniversidad.guidoblogs.org/?page_id=10
http://profesoresindignados.wordpress.com/
Seguirem atentes la seva evolució.

Reflexions d’un sector estratègic per a la recuperació de l’economia

gener 31, 2012

El sector de la comunicació i les relacions públiques juga un paper fonamental en la recuperació de l’economia i del benestar dels ciutadans. Actualment, malgrat la crisi, hi ha més de 1.000 empreses a Espanya, algunes d’elles amb una facturació per sobre dels 7 milions d’euros. Trobem tres tipus d’empresa: les multinacionals internacionals que van aterrar ja a unes dècades, les empreses de constitució estatal que s’han expandit sobretot cap al mercat sud-americà (les més importants entre el 2008 i el 2012) i les mitjanes empreses, que, des de la passió i vocació del seu equip han anat creant una xarxa de relacions i donant valor a una marca pròpia fins que, per propis mèrits, s’han fet un lloc al mercat.
En aquests moments  en què les preguntes i respostes sempre es plantegen des del plànol de la macroeconomia i les mesures polítiques basades en el consum i l’estalvi centre el debat, els diferents sectors ens hem de preguntar què pot fer créixer el nostre negoci en el mercat espanyol.
–    En primer lloc, l’equip. Si l’equip adquireix un compromís amb l’empresa aquest serà sempre el millor ambaixador , que, a més, serà el principal implicat en la venda del servei  ja que és qui està en contacte amb la realitat del dia a dia.
–    Segon, donant valor a la comunicació. Per a que ens comprin el nostre servei la comunicació s’ha d’entendre com un element indispensable i, per tant, s’ha cal fer pedagogia. Els polítics han de tenir en compte que per dinamitzar el sector de la comunicació han de professionalitzar la seva pròpia estratègia i prendre’s seriosament les seves habilitats com a comunicadors.
–    Tercer, dialogant. Creant ponts amb altres empreses, per crear projectes conjunts, per crear productes comuns. Els polítics han de facilitar aquest tipus d’associacions empresarials amb noves fórmules més flexibles.
Les petites- mitjanes empreses que es dediquen a la comunicació sovint compten amb professionals de gran vàlua que han apostat per un model d’empresa que per la seva pròpia idiosincràsia els permet:
–    Desenvolupar les seves habilitats competencials lliurament, aportant la seva creativitat en qualsevol procés de treball
–    Conciliar la seva vida professional amb la seva vida personal sense les pressions pròpies de les grans multinacionals i els seus mètodes per tarifar.
–    Treballar de tu a tu amb el client, amb el projecte, recuperant la relació humana Interactuar amb companys i professionals, així com amb els directius que són més propers, i, per tant, tenen més capacitat de transmetre el seu coneixement pel contacte diari.
I, aquesta és la clau per un bon servei, un equip preparat, cohesionat i amb vocació. Darrera de cada persona motivada hi ha una llista de projectes amb èxit. Allò de in mente sana corpore sano és ara en un equip content resultats excel•lents.

Un balanç 2011 (o no)

Desembre 30, 2011

El propòsit era fer balanç d’aquest 2011 pel que fa a la comunicació i la importància de les xarxes socials. Quines han estat les novetats d’enguany i les conseqüències d’aquestes en les nostres vides.

Un any on hem vist nàixer i créixer una nova xarxa social, Google+, amb pretensions de convertir-se en competència directa de Facebook i Twitter. A primers d’estiu apareixia Google+ i ara ja són més de 43 milions els usuaris d’aquesta xarxa.

Un any on hem vist com una xarxa social com el Twitter pot posar, gràcies a les persones que formen part, a una cadena de televisió com Telecinco en el punt de mira, i fer que tots els anunciants retiren els seus anuncis d’un programa com La Noria.

Volia parlar de moltes coses, i recomanar-vos també algunes entrades molt útils amb recursos per analítica web que s’han publicat aquest 2011, 25 posts sobre analítica web, Google Analytics, i optimització i usabilitat web.

Són moltes coses les que pots dir en un balanç d’any, però tot ha quedat amb un propòsit quan aquest matí he llegit que Samoa avui no tenia divendres! Com comuniques, expliques i fas entendre a una població de més de 180.000 persones, que ja no tindran divendres, i que el seu calendari passarà de 29 a 31 de desembre en un tres i no res? Quins són els canals de comunicació institucional més ràpids: la televisió? Les xarxes socials? La ràdio? Quina campanya has de fer per arribar a tota la població?

Font: Reuters

Clar, la resposta és senzilla, la mateixa que fem nosaltres quan canviem l’hora. La diferència és que avui alguna persona de Samoa s’haurà quedat sense poder celebrar el seu aniversari… i això quina campanya de comunicació ho soluciona?

Us deixe una frase per a aquest 2012 que està a punt de començar, treta d’una pel·lícula d’animació: “L’ahir és història, el demà és un misteri, però l’avui és un regal, per això se li diu present”. Encara que avui siga 30 o 31 a Samoa!

Quina acció cultural li proposaries a la teva empresa per a l’any vinent? #ideaculturalxempresa

Desembre 7, 2011

Quina iniciativa cultural t’agradaria que fes la teva empresa l’any 2012?

L’equip d’aPortada fa temps que reflexiona sobre els reptes de futur de les empreses. La crisi que estem vivint ens està portant a canvis importants. I aquests canvis se centren, sobretot, en la gestió de les persones i la humanització de les marques.

Les empreses han passat els últims anys fent centenars d’estudis de consumidors, focus groups, tests a cegues… Coneixen perfectament el seu públic extern, però els treballadors són encara uns grans desconeguts.

Com pot una marca saber quina és la seva cultura corporativa real si no coneix la identitat social i cultural dels seus treballadors? Com es pot treballar l’alineament i motivació interna sense saber quin és l’ADN intern?

Les empreses han d’establir diàlegs amb els seus públics, interns i externs, i aquests han de ser coherents. Per gestionar el nostre relat corporatiu i parlar de manera eficaç hem de saber amb qui ho fem. Cal, per tant, disposar d’una anàlisi dels estils de vida i identitats sòcio-culturals dels treballadors de l’empresa.

 

Pensem que la cultura – entesa com a l’estil de vida de les persones, la seva identitat social – és l’eina cabdal que ens permetrà aquest alineament intern a les empreses. És per això que volem llançar una campanya. Volem demanar idees culturals per aplicar a les empreses que puguin suposar un avenç en diferenciació, participació o motivació interna. Quina iniciativa cultural t’agradaria que fes la teva empresa l’any 2012?

 

Ens ajudes a fer una llista de bons propòsits culturals? El 2012 aPortada té el bon propòsit d’intentar que les empreses s’apropin a la cultura.  Ens hi ajudes amb una bona idea?

A través de les xarxes socials i amb l’etiqueta #ideaculturalxempresa comparteix bons propòsits culturals. Amb les millors propostes us desitjarem un 2012 ple de cultura i marca interna. Teniu temps fins el dilluns 12 de desembre per a enviar-nos propostes.

 Quina és la teva #ideaculturalxempresa ?

¿Social Media killed a Blog Star? Raons per tenir un blog al 2012

Novembre 30, 2011

Els comunicadors tenim la tendència de matar els mitjans predecessors quan n’apareix un de nou: som així. Quan es va inventar la ràdio, vam pensar que la premsa desapareixeria. Quan va arribar la televisió, a la ràdio li quedaven dos dies. I quan va aparèixer Internet… vam creure que tots els mitjans anteriors s’esfumarien.

Aquesta lògica, l’hem traspassada al món digital i a vegades pensem que si no estem a l’última xarxa social no som ningú – quan segurament el nostre públic no està allà o encara no hi està-. Per aquesta raó en els últims mesos, han estat molts aquells que han predit la mort del blog a causa de les eines socials. Però han oblidat que el blog és una eina que complementa la feina en xarxes socials i que ens permet:

  • Publicar reflexions, anàlisis i novetats de manera àmplia. A diferència de Twitter i Facebook et permet explicar en profunditat allò que passa en la teva organització (empresa, institució, etc.) i que creus que el teu públic li pot interessar.
  • Canal menys formal que el web (i més formal que Facebook). Pot aconseguir que els teus públics s’apropin a l’organització de manera més àmplia. La web seria una targeta de visita i el blog com una entrevista cara a cara.
  • Permet posicionar-nos com a expert en un sector. Aquesta és una de les raons claus per no deixar perdre un blog. Sé que molts de vosaltres pensareu: ara aquesta funció la fa Twitter. Potser sí, però els experts que estan a Twitter enllacen els seus articles que estan penjats a… un Blog!
  • Creació d’un espai de debat. Les eines socials ens permeten un espai d’intercanvi, això no ho pot negar ningú, però aquest acostuma a ser més irreflexiu que en blog.
  • Actualització freqüent, però no constant. El blog ens obliga a actualitzar sovint (mínim una actualització setmanal) però no ens encadena a l’actualització constant de Facebook i Twitter.

Per últim, us vull donar sis consells per si us voleu tirar al món dels blogs:

  1. Tingues un públic ideal al teu cap
  2. Un article, una idea
  3. Redacció informal, amb estil personal
  4. El titular és molt important
  5. Utilitza paràgrafs curts i clars
  6. Ajuda’t de les xarxes socials. Són la millor manera de donar a conèixer el teu bloc

De dona a dona: Roig versus Terribas

Novembre 15, 2011


Aquest cap de setmana, recuperant lectures de la Monserrat Roig, amb motiu del 20è aniversari de la seva mort, m’ha vingut al cap un paral·lelisme que volia compartir. Recordant qui era i què movia Montserrat Roig (m’he deixat a tauleta de nit per rellegir l’Hora violeta i em compraré el recull d’articles de l’Avui – que havia llegit molt sovint de petita) m’ha vingut al cap la Mònica Terribas. Dos exemples de dones lluitadores, perseverants, pencaires i sense pèls a la llengua que han lluitat pel que s’estimen amb coherència i convicció.

En temps de focs d’encenalls, de retorns immediats i de tàctiques de curt recorregut, exemples com ho va ser Roig o podria ser avui Terribas ens ajuden a recentrar-nos.

Sé que són temps complicats – de tempesta – en què és difícil mantenir un rumb estable i els valors intactes, però també penso que justament ara és quan es fa més necessari tenir-los ben presents.

Montserrat Roig va haver de superar en la seva vessant de periodista els prejudicis de la transició, el seu programa Personatges (retirat d’antena pel govern d’UCD) en van ser un exemple. Avui dia, vint anys més tard, queda encara feina per fer.

Mònica Terribas, al capdavant de TV3, va defensar fa pocs dies al Cercle de Cultura un model de televisió pública de país. Explicava Terribas que els 40 euros que cada català inverteix a TV3 han de servir perquè sigui líder d’audiència. Explica, però, que això cada dia és més difícil perquè “a la nostra lliga juguem contra canals que paguen a gent per dir barbaritats. Estem orgullosos de ser com som. Al món del periodisme l’estirabot s’està imposant. Si tens un bon titular t’has convertit – com a mitjà – en protagonista, però TV3 respon a una escala de valors que no és aquesta”.

S’ha de valorar la rendibilitat econòmica i social. TV3 ha de ser motor cultural del país – diu Terribas – perquè “si nosaltres no ho fem no ho farà ningú. No trobarem un altre coixí per reposar el cap de la cultura. Cap operador privat s’oferirà a fer-ho”.

Terribas comentava que cal tenir en compte que és complicat que els artistes es dediquin a la cultura catalana perquè la pressió d’una projecció més forta és molt gran. I que és per això que cal – des de TV3 – donar una finestra de projecció important a la cultura catalana.

La Cultura a la televisió, comentava Terribas, és sens dubte una assignatura difícil, costa casar un mitjà destinat a les grans masses amb les expressions artístiques, però TV3 sempre ha pensat que la televisió és una eina de cohesió. Esperem que sàpiga mantenir aquests valors.

kippelboy, sinònim de coneixement compartit

Novembre 7, 2011

Si esteu llegint aquest post, el millor que podeu fer d’immediat són dues accions. Primera: començar a seguir @kippelboy a Twitter. I segona: començar a seguir el bloc de kippelboy. En totes dues plataformes hi trobareu un grapat de contingut que està clamant al cel per ser compartit. I és que, en essència, el que hi trobareu és això: coneixement compartit.

Kippelboy durant la seva presentació

Kippelboy és l’alies darrera el qual s’amaga l’Àlex Hinojo, profeta pioner de la saviesa col·lectiva. Dimecres passat va venir a regalar-nos un grapat de coneixement al Tast de Comunicació d’aPortada que podeu recuperar a #tastcom. En Kippelboy és Viquipedista i un dels pocs ambaixadors mundials de la Vikipèdia, actualment coordina projectes de col·laboració entre la Viquipèdia i diversos museus de Barcelona, com el CCCB, MACBA, etc. Però millor que el seu currículum, un parell d’exemple per entendre quin és el model pel que aposta.

Primer exemple: Kippelboy ha liderat un projecte de QRpedia a la Fundació Miró. Arran de l’exposició “Joan Miró. L’escala de l’evasió“, una de les més importants dels últims 20 anys celebrada a Barcelona, un grapat de viquipedistes, amb el suport de l’equip de la Fundació, van fer articles col·laboratius a la Viquipèdia que expliquen la història d’una vintena d’obres destacades de l’exposició. Després van crear uns codis QR que enllacen a aquests articles i els van col·locar al costat de les obres d’art exposades a la Fundació. Quan passes el teu telèfon mòbil per sobre seu t’apareix l’article en el teu idioma. Projectes com aquest estan posicionant la Fundació Joan Miró en un entorn jove i de coneixement lliure.
Segon exemple: va parlar de Verkami, la plataforma de crowdfounding per amants de la creació. I ho va fer per deixar-nos una reflexió d’una evidència aplastant: el crowdfunding et permet testar l’acceptació del teu projecte sense la necessitat d’un expert o d’un estudi de mercat. Si la comunitat que participa en el món del crowdfounding dóna fons a un determinat projecte aquest és el millor indicador que aquest projecte tindrà mercat.
Com no podia ser d’una altra manera en un cas com aquest, aquí deixem la presentació que va fer en Kippelboy. Veureu que inclou cites de diverses persones, algunes de les quals són de membres d’aPortada. En Kippelboy les va extreure del nostre bloc, ContraPortada, i ens va demostrar que no es tracta de robar coneixement, es tracta de compartir-lo, reelaborar-lo i fer-lo créixer per treure’n més rendiment. I és que el coneixement compartit és econòmicament rendible.

De les marques territorials als territoris creatius

Octubre 30, 2011

Reflexions entorn a a la conferència “Places, reputations and brands: Metting the Digital Challange” de Nigel MorganAtlas de Peters

Les ciutats, regions i estats conformen el nostre dia a dia, però cada vegada més els podem analitzar com un mercat hipercompetitiu. Actualment es calcula que aquest mercat està conformat per 2,7 milions de ciutats petites o pobles, 3000 de grans ciutats i 455 metròpolis – sense contar que els països i regions també participen en aquesta guerra pel visitant-.

Davant d’aquest entorn el place branding adquireix una importància rellevant i a més es veu subjecte a un moment de definició i reformulació, empès per dos canvis importants:

  • Un context cada vegada més interconnectat, incert i accelerat, on les eines digitals tenen una forta implantació. Aquestes eines converteixen els nostres públics en elements actius en el procés comunicatiu.
  • El canvi de paradigma en els públics a qui dirigeix la seva atenció el place brandig: ara ja no només es busquen turistes si no que les ciutats pugnen per aconseguir esdevenir pols de negoci, acadèmics o de macroesdeveniments…

Aquestes dos moviments empenyen als territoris a crear una sòlida estratègia on la diferenciació i l’estudi dels públics siguin grans pilars. A més a l’hora de materialitzar l’estratègia cal tenir en compte el món digital i la creació de relats que ens permeten crear relacions emocionals amb els territoris. Cal tenir present, però, com es treballen les eines digitals donant als públics allò que necessiten combinant diferents plataformes i evaluant els recursos per per convertir el buzz digital en resultats.

Per Nigel Morgan (The University of Wales Institute, Cardiff) però la competició entre territoris està tenint un clar guanyador: els territoris creatius.  Aquests territoris van més enllà de la configuració d’una marca i incorporent al seu adn aquestes 6 ítems:

  • To: L’ambient i les actituts de la gent, el look de la destinació. El to emergeix del caràcter de dels seus ciutadans (hospitalari, brut, alienant, real…) i a l’hora de comunicar-lo a l’exterior cal ser específic i fugir dels tòpics buscant sempre la particularitat.
  • Tradicions: Les tradicions dels destins son les narratives, el patrimoni i la cultura que han de ser trasmeses amb eficàcia i honestedat per la comunicació off i online.
  • Tolerància: Les destinacions creatives estan obertes a les noves idees i als visitants. Tolerants a la diferència i oberts a les noves inclusions.
  • Talent: Les destinacions creatives atrauen i donen la benvinguda al capital humà, en particular a les classes creatives.
  • Tecnologia: Els territoris creatius atrauen les noves tecnologies i els tecnoemprenedors.
  • Testimonials: La reputació d’una destinació sorgeix dels testimonis, dels ambaixadors del lloc: residents, inversors i visitants.

Per tant, cal anar més enllà de campanyes de publicitat i buscar un moldel integral que inclogui al comunicació exterior, interior – els millors embaixadors d’un territori són els seus ciutadants- i les polítiques actives per atraure noves oportunitats – creació de infrastructures, obertura al món dels centres acadèmics, aposta decidida per la internacionalitció de les empreses…-. I tot això sense oblidar les arrels i tradicions que ens fan únics als ulls del món.

Una Marta Carrasco sorprenent i d’allò més “tenetera”

Octubre 11, 2011

El passat dissabte vàrem poder veure, en estrena, el nou espectacle de la Cia. Marta Carrasco al Festival TNT 2011. Una Marta que ha decidit prendre’s la vida amb humor i ironia. Una Marta diferent, marcada per un fet que li ha canviat la vida: la mort del seu pare.

Tot i que ens intenta convèncer que l’espectacle és d’humor, vital i alegre; té moments foscos, tristos, melancòlics on es percep la pèrdua, la foscor, l’enyorança,… on intuïm un homenatge clar i evident al seu pare.
.
L’espectacle titulat No sé si..ha estat produït pel CAET – Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i Salometa SL. Està protagonitzat per dues germanes bessones, una de 120 quilos i l’altra de 56. La primera, interpretada pel brillant actor Albert Velasco que impressiona pels múltiples registres que pot arribar a portar a terme dalt de l’escenari, i l’altre per Marta Carrasco. Dues bessones que juguen a la vida, que juguen amb la vida. I no entenen perquè la gent i l’entorn les veu diferents, si són bessones! Després d’estrenar al Festival TNT de Terrassa, la podreu veure al Temporada Alta avui 11 d’octubre i tot seguit recorrerà diverses sales com el Centre Cultural de Vilanova del Vallès (CCVV) i Ca l’Estruch de Sabadell. No sé si… és una magnífica mescla d’escenografia innovadora, bonica i coherent; qualitat artística i emoció a la bena.
A part de l’estrena de Marta Carrasco, al Festival Terrassa Noves Tendències s’han pogut veure altres propostes també molt sorprenents com la dansa per ésser sentida de la Cia. Nicole Seiler amb l’espectacle Amauros o el festí gastronòmic Extraprdinario del Colectivo Babazorro. Totes elles propostes d’allò més “teneteres” coproduides pel CAET. Al web www.caet.com trobareu més informació sobre el TNT 2011. Un any més Terrassa ha acollit un TNT excitant, emocionant, al límit de les fronteres d’allò conegut que no ha deixat indiferent a ningú.

Durant l’any el CAET no descansa! Segueix produint i programant espectacles dignes de l’adjectiu “ teneter”. Per exemple, aquest dissabte 15 d’octubre podreu veure La Trilogia del Poeta produïda, de Pablo Rosal i dirigida per Xavier Martínez, una producció de CAET i  Corcada Teatre.