#tendencies2012 en comunicació 2.0

Desembre 30, 2011 by

Vols saber què passarà en l’àmbit de la comunicació 2.0 durant el 2012? No, no tinc una bola de vidre. Tampoc sóc el guru que estaves buscant (per cert, ja n’estic tip de gurus). He fet una cosa més senzilla. He entrat a Twitter, he anat al buscador i he clicat #2012trends i #tendencias2012. Resultat? Coneixement compartit per la vena!

Hi trobareu de tot. Des de profetes que vaticinen que tornaran les ulleres de sol rodones a l’estil John Lennon a estilistes que dibuixen un hivern marcat per l’ocre. Però més enllà d’això, darrera aquests dos hashtags hi ha infinitat d’articles sobre 2.0, e-commerce, tecnologia digital, etc. Vaja, un pou de ciència. Jo m’he fixat en els tuits sobre comunicació 2.0. i n’he tret 5 conclusions de cara al 2012.

Integració on i off: la geolocalització com a paradigma

La maduresa tecnològica de les societats avançades determina que la línia que separa el “món on” del “món off” és cada cop més difusa. D’aquí a 4 dies parlarem de “món” sense necessitat d’afegir cap adjectiu perquè on i off seran un únic conjunt. Al 2012, aquesta integració es notarà especialment en els mòbils i específicament en la geolocalització. El seu ús serà un gran al·licient per al consum, sobretot pels negoci locals, que han trobat la manera d’obrir nous canals de comunicació amb el seu públic objectiu. La geolocalització deixarà de ser un joc per passar a ser una eina de vendes.

Twitter, l’eina perfecta d’atenció al client

Twitter encara ens ha de sorprendre molt. El que ja està clar és que és una eina essencial per a les empreses que volen tenir una comunicació eficaç, senzilla i ràpida amb els seus clients. I, a més, amb uns costos molt baixos. La necessitat d’atenció en temps real l’ha consolidada com a una eina d’atenció al client idònia. Ara bé, estic convençut que el que hem vist fins ara només és la punta de l’iceberg. El 2012 propulsarà encara més les potencialitats de Twitter.

Xarxes socials corporatives

Yammer és la xarxa social interna més popular, però n’hi ha d’altres i, de fet, ja hi ha empreses que estan desenvolupant xarxes internes a mida. Objectiu? Compartir coneixement, potenciar el treball col·laboratiu i augmentar el sentit de pertinença i engagement dels treballadors.

Lideratge obert

En un món obert i mica en mica més transparent el lideratge obert deixarà de ser una opció per ser un requisit. A dia d’avui, segons un estudi de Voltier Digital, més d’un 35% dels CEO no tenen un compte a les xarxes socials. Aquesta realitat, però, ha de deixar pas a uns líders que sàpiguen treballar de manera col·laborativa, amb autenticitat en els seus comportaments. Les empreses amb una comunicació interna pionera seran aquelles en què els líders siguin els principals animadors i comunicadors.

Empresa 2.0

Encara hi ha grapats i grapats d’empreses –especialment petites i mitjanes- que no han fet el pas decidit cap al 2.0. El 2012 un gran número d’organitzacions faran el pas i apostaran per la nova tecnologia. Això, dit així, pot sonar com una obvietat, però de tant obvi és essencial. Pujar al carro del 2.0 és el camí per obrir-se als clients, per captar-ne de nous, per ser més flexibles i per guanyar protagonisme

I si encara penses que el 2.0 pot esperar i que no necessites ni una estratègia digital ni un community manager de qualitat, potser titulars com aquest et fan canviar d’opinió: “Una compañía estadounidense reclama 260.000 euros al exempleado que gestionaba una cuenta corporativa con 17.000 seguidores en la red social Twitter”.

La política 2.0 més enllà de les eleccions

Desembre 27, 2011 by

Perfils a Twitter com el de Mariano Rajoy o el de l’Alfredo Pérez Rubalcaba que van començar a funcionar amb un clar objectiu electoral han seguit funcionant i s’han reconvertit després dels comicis per tal de crear un canal directe entre el polític i la ciutadania. Aquest és un exemple del què són bones pràctiques en el món de la política 2.0. D’aquest tema se’n feia ressò el programa Polièdric de Catalunya Informació dies enrere en un interessant reportage.

D’altra banda, el reportatge també fa referència a la Guia d’Usos i Estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, un interessant document que pot servir de punt de partida per a d’altres institucions com per exemple, els ajuntaments.

El management persuasiu al Tast de Comunicació

Desembre 15, 2011 by

Artur Massana i Vander Lemes, de Lead Learning Lab, van ser els encarregats de dinamitzar un dels Tast de Comunicació més participatius que hem tingut fins ara. La sessió sobre l’art de persuadir va estar caracteritzada per una revisió dels clàssics (Aristòtil) i un taller pràctic de debat on tots els assistents van haver de participar d’alguna manera.

I és que recordar el Logos, Pathos i Ethos, encara que sembli antic està completament vigent, perquè el management persuasiu consisteix en saber usar la paraula, i per fer-ho la retòrica d’Aristòtil és l’eina fonamental que podem fer servir: convèncer racionalment, connectar emocionalment i construir credibilitat i reputació.

Per convèncer racionalment és necessari aportar dades, xifres, històries, llocs comuns i màximes. A més, hem de saber quines emocions volem generar i com generar-les. I sempre des de la credibilitat i la reputació de cadascú, bé perquè comptem amb ella (Ethos situat) bé perquè l’hem de construir (Ethos construït).

El més interessant de la sessió va ser la posada en escena dels conceptes explicats a través d’un debat amb dos equips (posicions enfrontades) i un jurat que donaria el veredicte final. Un debat moderat per Artur Massana i Vander Lemes, amb presentació del tema, refutació, debat obert i conclusions finals per part dels dos equips.

El debat va ser la manera de comprendre com col·locar el Logos, Pathos i Ethos en el nostre discurs, i d’aquesta manera aconseguir la persuasió.

Quina acció cultural li proposaries a la teva empresa per a l’any vinent? #ideaculturalxempresa

Desembre 7, 2011 by

Quina iniciativa cultural t’agradaria que fes la teva empresa l’any 2012?

L’equip d’aPortada fa temps que reflexiona sobre els reptes de futur de les empreses. La crisi que estem vivint ens està portant a canvis importants. I aquests canvis se centren, sobretot, en la gestió de les persones i la humanització de les marques.

Les empreses han passat els últims anys fent centenars d’estudis de consumidors, focus groups, tests a cegues… Coneixen perfectament el seu públic extern, però els treballadors són encara uns grans desconeguts.

Com pot una marca saber quina és la seva cultura corporativa real si no coneix la identitat social i cultural dels seus treballadors? Com es pot treballar l’alineament i motivació interna sense saber quin és l’ADN intern?

Les empreses han d’establir diàlegs amb els seus públics, interns i externs, i aquests han de ser coherents. Per gestionar el nostre relat corporatiu i parlar de manera eficaç hem de saber amb qui ho fem. Cal, per tant, disposar d’una anàlisi dels estils de vida i identitats sòcio-culturals dels treballadors de l’empresa.

 

Pensem que la cultura – entesa com a l’estil de vida de les persones, la seva identitat social – és l’eina cabdal que ens permetrà aquest alineament intern a les empreses. És per això que volem llançar una campanya. Volem demanar idees culturals per aplicar a les empreses que puguin suposar un avenç en diferenciació, participació o motivació interna. Quina iniciativa cultural t’agradaria que fes la teva empresa l’any 2012?

 

Ens ajudes a fer una llista de bons propòsits culturals? El 2012 aPortada té el bon propòsit d’intentar que les empreses s’apropin a la cultura.  Ens hi ajudes amb una bona idea?

A través de les xarxes socials i amb l’etiqueta #ideaculturalxempresa comparteix bons propòsits culturals. Amb les millors propostes us desitjarem un 2012 ple de cultura i marca interna. Teniu temps fins el dilluns 12 de desembre per a enviar-nos propostes.

 Quina és la teva #ideaculturalxempresa ?

¿Social Media killed a Blog Star? Raons per tenir un blog al 2012

Novembre 30, 2011 by

Els comunicadors tenim la tendència de matar els mitjans predecessors quan n’apareix un de nou: som així. Quan es va inventar la ràdio, vam pensar que la premsa desapareixeria. Quan va arribar la televisió, a la ràdio li quedaven dos dies. I quan va aparèixer Internet… vam creure que tots els mitjans anteriors s’esfumarien.

Aquesta lògica, l’hem traspassada al món digital i a vegades pensem que si no estem a l’última xarxa social no som ningú – quan segurament el nostre públic no està allà o encara no hi està-. Per aquesta raó en els últims mesos, han estat molts aquells que han predit la mort del blog a causa de les eines socials. Però han oblidat que el blog és una eina que complementa la feina en xarxes socials i que ens permet:

  • Publicar reflexions, anàlisis i novetats de manera àmplia. A diferència de Twitter i Facebook et permet explicar en profunditat allò que passa en la teva organització (empresa, institució, etc.) i que creus que el teu públic li pot interessar.
  • Canal menys formal que el web (i més formal que Facebook). Pot aconseguir que els teus públics s’apropin a l’organització de manera més àmplia. La web seria una targeta de visita i el blog com una entrevista cara a cara.
  • Permet posicionar-nos com a expert en un sector. Aquesta és una de les raons claus per no deixar perdre un blog. Sé que molts de vosaltres pensareu: ara aquesta funció la fa Twitter. Potser sí, però els experts que estan a Twitter enllacen els seus articles que estan penjats a… un Blog!
  • Creació d’un espai de debat. Les eines socials ens permeten un espai d’intercanvi, això no ho pot negar ningú, però aquest acostuma a ser més irreflexiu que en blog.
  • Actualització freqüent, però no constant. El blog ens obliga a actualitzar sovint (mínim una actualització setmanal) però no ens encadena a l’actualització constant de Facebook i Twitter.

Per últim, us vull donar sis consells per si us voleu tirar al món dels blogs:

  1. Tingues un públic ideal al teu cap
  2. Un article, una idea
  3. Redacció informal, amb estil personal
  4. El titular és molt important
  5. Utilitza paràgrafs curts i clars
  6. Ajuda’t de les xarxes socials. Són la millor manera de donar a conèixer el teu bloc

El nostre petit granet de sorra al Gran recapte dels aliments i a la campanya Blogs contra la fam

Novembre 24, 2011 by

A aPortada no estem darrere dels fogons i tampoc tenim un blog de cuina, però com que tot sovint tenim la sensació de ser cuiners de la comunicació i tenim al davant una excel·lent i necessària iniciativa solidària, no ens en podem estar de participar a la proposta que llença la blogosfera culinària de la qual el diari Ara se’n feia ressò.

Tot sovint, a l’hora de dinar, amb els companys i companyes que dinem de tupper, compartim receptes i trucs gastronòmics. La recepta que proposem des d’aPortada per a la campanya Blogs contra la Fam és una d’aquestes que han sortit tot dinant: es tracta d’una recepta elaborada amb un aliment nutritiu de llarga durada, facilitada per la mare d’un dels companys d’aPortada i que és un gran recurs per al tupper: ràpid, fàcil i nutritiu.

Llenties de la mare del Carlos

Ingredients:

Ceba

All

Tomàquet

Pastanaga i porro (opcional)

Patates trencades (no tallades, sinó mig tallades i acabades de trencar perquè deixin anar el midó).

Llenties cuites

Aigua

Xistorra (opcional)

Fulla de llorer

Elaboració:

En una olla hi posem una mica d’oli per sofregir l’all, la ceba, les patates i el tomàquet. Si tenim porro o pastanaga, també li posem. Quan estigui mig enrossit, li afegim aigua fins a cobrir-ho i la fulla de llorer i ho deixem uns 15-20 minuts fins que s’acabi de coure la patata.

Li afegim les llenties cuites (com que estan cuites només s’han d’escalfar), ho deixem 5 minuts més i ja estarà llest.

Si hi afegim la xistorra, l’hem de fregir amb les verdures al principi de tot.

Com col·laborarGran recapte d'aliments amb al Gran recapte dels aliments?

La Fundació Banc dels Aliments organitza demà divendres i  dissabte el Gran Recapte dels aliments, una campanya de sensibilització i recollida d’aliments d’alt valor nutritiu. Podeu fer la vostra donació a diferents supermercats de tot Catalunya. Els aliments més adients per la donació són aquells que tenen alt valor nutritiu i són de llarga durada com les llegums, oli, llet, llaunes de conserva de peix i tomàquet natural, entre d’altres.

Poseu-hi vosaltres també el vostre granet de sorra per lluitar contra la fam; i si teniu un blog també podeu sumar-vos a aquesta iniciativa.

Compartir coneixement: alguns tips sobre twitter

Novembre 17, 2011 by

Una companya, la @gemmamoncho, ens ha passat aquest matí un link que m’ha semblat de molta utilitat per a periodistes, i crec que també ho és per a qualsevol usuari de Twitter. Agraeixo molt certes recomanacions, perquè si alguna cosa s’ha tornat realment difícil en el món de la comunicació globalitzada és “aprendre a filtrar”, diferenciar allò que val d’allò que no. El més difícil és, a més, disposar del temps que implica realitzar una bona selecció en un moment en què estem sobresaturats d’informació i, per tant, més que mai estem “desinformats”. Per tot això, he decidit compartir també al nostre blog alguns links útils. A una de les últimes conferències a aPortada, vaig detectar que l’usuari comú  encara té molts dubtes sobre algunes de les eines 2.0 que més s’han normalitzat. Com utilitzar-les, saber-ne les regles, canviar de codi, tenir clar l’objectiu de la comunicació i per què escollir-ne una en detriment d’una altra, etc… són preguntes que hem de fer-nos per començar.
Avui comparteixo alguns links sobre Twitter que crec que són útils i aprofito per dir que qualsevol aportació també serà benvinguda en aquest camí de coneixement compartit…!

Abel Bueno exposa uns deu consells a l’hora d’utilitzar Twitter: http://onsoftware.softonic.com/meter-la-pata-en-twitter

Consells tècnics de Twitter per a periodistes (Escacc) a l’hora d’investigar un tema:

http://www.escacc.cat/ca/contingut/consells-tecnics-de-twitter-per-a-periodistes-3098.html

4 models d’ús de Twitter corporatiu (Ticbeat):

http://www.ticbeat.com/analisis/uso-twitter-corporativo-empresa/

Quin és el millor moment per postejar a Twitter i a Facebook? (Cindy Villegas):

http://www.clasesdeperiodismo.com/2011/11/07/cual-es-el-mejor-momento-para-postear-en-twitter-y-facebook/

En aquest últim link trobareu una eina molt útil que us pot ajudar a saber quan postejar, es diu Whentotweet.com

 

Veure la televisió en companyia (del twitter)

Novembre 15, 2011 by

La irrupció de les xarxes socials a la nostra vida ho ha fet en molts aspectes. Fins no fa gaire es deia que veure la televisió era un acte solitari, en el qual, com a molt, comparties opinions amb qui comparties sofà. D’un temps ençà, veure la televisió és sinònim de compartir opinions a les xarxes, especialment al twitter.

Fins fa relativament poc, només grans esdeveniments com partits de futbol, inauguracions olímpiques o (segons el grau de frikisme) Eurovisión o Operación Triunfo feien congregar a gent a casa per veure la televisió i comentar la jugada. Ara ja no cal preparar cerveses per a tothom i pa amb tomàquet per als convidats. La jugada es comenta en directe, a través del twitter arreu del món.

I a l’endemà la notícia no és el share i l’audiència, sinó el trending topic. Sense anar més lluny, tenim l’exemple del Debat a TV3 de divendres passat: el hashtag #debatTV3 va arribar a generar més de 14.200 tweets i es va col·locar al podi dels trending topics de Catalunya i d’Espanya.

Però el twitter també genera polèmica i sinó que li ho preguntin a Gerard Quintana amb El Convidat, també de TV3. I és que una cosa era comentar la jugada amb els col·legues al sofà de casa i una altra, ben diferent, és fer safareig públic.

El que està clar és que, en segons quins casos, i vist el què fan a segons quins canals, és molt millor mirar la televisió a través del Twitter.

De dona a dona: Roig versus Terribas

Novembre 15, 2011 by


Aquest cap de setmana, recuperant lectures de la Monserrat Roig, amb motiu del 20è aniversari de la seva mort, m’ha vingut al cap un paral·lelisme que volia compartir. Recordant qui era i què movia Montserrat Roig (m’he deixat a tauleta de nit per rellegir l’Hora violeta i em compraré el recull d’articles de l’Avui – que havia llegit molt sovint de petita) m’ha vingut al cap la Mònica Terribas. Dos exemples de dones lluitadores, perseverants, pencaires i sense pèls a la llengua que han lluitat pel que s’estimen amb coherència i convicció.

En temps de focs d’encenalls, de retorns immediats i de tàctiques de curt recorregut, exemples com ho va ser Roig o podria ser avui Terribas ens ajuden a recentrar-nos.

Sé que són temps complicats – de tempesta – en què és difícil mantenir un rumb estable i els valors intactes, però també penso que justament ara és quan es fa més necessari tenir-los ben presents.

Montserrat Roig va haver de superar en la seva vessant de periodista els prejudicis de la transició, el seu programa Personatges (retirat d’antena pel govern d’UCD) en van ser un exemple. Avui dia, vint anys més tard, queda encara feina per fer.

Mònica Terribas, al capdavant de TV3, va defensar fa pocs dies al Cercle de Cultura un model de televisió pública de país. Explicava Terribas que els 40 euros que cada català inverteix a TV3 han de servir perquè sigui líder d’audiència. Explica, però, que això cada dia és més difícil perquè “a la nostra lliga juguem contra canals que paguen a gent per dir barbaritats. Estem orgullosos de ser com som. Al món del periodisme l’estirabot s’està imposant. Si tens un bon titular t’has convertit – com a mitjà – en protagonista, però TV3 respon a una escala de valors que no és aquesta”.

S’ha de valorar la rendibilitat econòmica i social. TV3 ha de ser motor cultural del país – diu Terribas – perquè “si nosaltres no ho fem no ho farà ningú. No trobarem un altre coixí per reposar el cap de la cultura. Cap operador privat s’oferirà a fer-ho”.

Terribas comentava que cal tenir en compte que és complicat que els artistes es dediquin a la cultura catalana perquè la pressió d’una projecció més forta és molt gran. I que és per això que cal – des de TV3 – donar una finestra de projecció important a la cultura catalana.

La Cultura a la televisió, comentava Terribas, és sens dubte una assignatura difícil, costa casar un mitjà destinat a les grans masses amb les expressions artístiques, però TV3 sempre ha pensat que la televisió és una eina de cohesió. Esperem que sàpiga mantenir aquests valors.

kippelboy, sinònim de coneixement compartit

Novembre 7, 2011 by

Si esteu llegint aquest post, el millor que podeu fer d’immediat són dues accions. Primera: començar a seguir @kippelboy a Twitter. I segona: començar a seguir el bloc de kippelboy. En totes dues plataformes hi trobareu un grapat de contingut que està clamant al cel per ser compartit. I és que, en essència, el que hi trobareu és això: coneixement compartit.

Kippelboy durant la seva presentació

Kippelboy és l’alies darrera el qual s’amaga l’Àlex Hinojo, profeta pioner de la saviesa col·lectiva. Dimecres passat va venir a regalar-nos un grapat de coneixement al Tast de Comunicació d’aPortada que podeu recuperar a #tastcom. En Kippelboy és Viquipedista i un dels pocs ambaixadors mundials de la Vikipèdia, actualment coordina projectes de col·laboració entre la Viquipèdia i diversos museus de Barcelona, com el CCCB, MACBA, etc. Però millor que el seu currículum, un parell d’exemple per entendre quin és el model pel que aposta.

Primer exemple: Kippelboy ha liderat un projecte de QRpedia a la Fundació Miró. Arran de l’exposició “Joan Miró. L’escala de l’evasió“, una de les més importants dels últims 20 anys celebrada a Barcelona, un grapat de viquipedistes, amb el suport de l’equip de la Fundació, van fer articles col·laboratius a la Viquipèdia que expliquen la història d’una vintena d’obres destacades de l’exposició. Després van crear uns codis QR que enllacen a aquests articles i els van col·locar al costat de les obres d’art exposades a la Fundació. Quan passes el teu telèfon mòbil per sobre seu t’apareix l’article en el teu idioma. Projectes com aquest estan posicionant la Fundació Joan Miró en un entorn jove i de coneixement lliure.
Segon exemple: va parlar de Verkami, la plataforma de crowdfounding per amants de la creació. I ho va fer per deixar-nos una reflexió d’una evidència aplastant: el crowdfunding et permet testar l’acceptació del teu projecte sense la necessitat d’un expert o d’un estudi de mercat. Si la comunitat que participa en el món del crowdfounding dóna fons a un determinat projecte aquest és el millor indicador que aquest projecte tindrà mercat.
Com no podia ser d’una altra manera en un cas com aquest, aquí deixem la presentació que va fer en Kippelboy. Veureu que inclou cites de diverses persones, algunes de les quals són de membres d’aPortada. En Kippelboy les va extreure del nostre bloc, ContraPortada, i ens va demostrar que no es tracta de robar coneixement, es tracta de compartir-lo, reelaborar-lo i fer-lo créixer per treure’n més rendiment. I és que el coneixement compartit és econòmicament rendible.