Posts Tagged ‘2.0’

Debats a la sala de plens o al timelime del Twitter?

febrer 7, 2012

Fa un parell de setmanes la majoria de municipis de Catalunya va celebrar el seu ple municipal coincidint amb la darrera setmana de mes. Aquells dies, al vespre, seguies el timeline al Twitter i no era difícil trobar algú comentant l’ordre del dia, els pressupostos aprovats o qualsevol altre tema del plenari. Hi ha un parell de perfils que segueixen i twittegen els plens municipals: els ciutadans implicats en la vida de la ciutat i els polítics –no són dos perfils excloents entre sí!-.

Tot fent bullir la xarxa en un d’aquests plens municipals, sorgia un debat: els regidors i regidores electes han de poder twittejar durant els plens municipals?

Per un costat és ben cert, que les xarxes socials poden ser una bona plataforma de debat, de democratització de la vida política i de participació. Són un gran espai socialitzat de creació i d’opinió ; però per l’altre, és igual de cert que un càrrec electe ha estat escollit per estar pendent del ple municipal, per debatre les propostes que es presenten a la sala i per escoltar amb respecte les opinions que presenten els adversaris polítics d’altres grups municipals.

Aprofitant, justament el Twitter, des d’@aportadacat volem obrir un debat per parlar d’aquesta qüestió. Ho podeu fer amb el hashtag: #plensitwitter, us hi animeu?

Twitter

Twitter

#tendencies2012 en comunicació 2.0

Desembre 30, 2011

Vols saber què passarà en l’àmbit de la comunicació 2.0 durant el 2012? No, no tinc una bola de vidre. Tampoc sóc el guru que estaves buscant (per cert, ja n’estic tip de gurus). He fet una cosa més senzilla. He entrat a Twitter, he anat al buscador i he clicat #2012trends i #tendencias2012. Resultat? Coneixement compartit per la vena!

Hi trobareu de tot. Des de profetes que vaticinen que tornaran les ulleres de sol rodones a l’estil John Lennon a estilistes que dibuixen un hivern marcat per l’ocre. Però més enllà d’això, darrera aquests dos hashtags hi ha infinitat d’articles sobre 2.0, e-commerce, tecnologia digital, etc. Vaja, un pou de ciència. Jo m’he fixat en els tuits sobre comunicació 2.0. i n’he tret 5 conclusions de cara al 2012.

Integració on i off: la geolocalització com a paradigma

La maduresa tecnològica de les societats avançades determina que la línia que separa el “món on” del “món off” és cada cop més difusa. D’aquí a 4 dies parlarem de “món” sense necessitat d’afegir cap adjectiu perquè on i off seran un únic conjunt. Al 2012, aquesta integració es notarà especialment en els mòbils i específicament en la geolocalització. El seu ús serà un gran al·licient per al consum, sobretot pels negoci locals, que han trobat la manera d’obrir nous canals de comunicació amb el seu públic objectiu. La geolocalització deixarà de ser un joc per passar a ser una eina de vendes.

Twitter, l’eina perfecta d’atenció al client

Twitter encara ens ha de sorprendre molt. El que ja està clar és que és una eina essencial per a les empreses que volen tenir una comunicació eficaç, senzilla i ràpida amb els seus clients. I, a més, amb uns costos molt baixos. La necessitat d’atenció en temps real l’ha consolidada com a una eina d’atenció al client idònia. Ara bé, estic convençut que el que hem vist fins ara només és la punta de l’iceberg. El 2012 propulsarà encara més les potencialitats de Twitter.

Xarxes socials corporatives

Yammer és la xarxa social interna més popular, però n’hi ha d’altres i, de fet, ja hi ha empreses que estan desenvolupant xarxes internes a mida. Objectiu? Compartir coneixement, potenciar el treball col·laboratiu i augmentar el sentit de pertinença i engagement dels treballadors.

Lideratge obert

En un món obert i mica en mica més transparent el lideratge obert deixarà de ser una opció per ser un requisit. A dia d’avui, segons un estudi de Voltier Digital, més d’un 35% dels CEO no tenen un compte a les xarxes socials. Aquesta realitat, però, ha de deixar pas a uns líders que sàpiguen treballar de manera col·laborativa, amb autenticitat en els seus comportaments. Les empreses amb una comunicació interna pionera seran aquelles en què els líders siguin els principals animadors i comunicadors.

Empresa 2.0

Encara hi ha grapats i grapats d’empreses –especialment petites i mitjanes- que no han fet el pas decidit cap al 2.0. El 2012 un gran número d’organitzacions faran el pas i apostaran per la nova tecnologia. Això, dit així, pot sonar com una obvietat, però de tant obvi és essencial. Pujar al carro del 2.0 és el camí per obrir-se als clients, per captar-ne de nous, per ser més flexibles i per guanyar protagonisme

I si encara penses que el 2.0 pot esperar i que no necessites ni una estratègia digital ni un community manager de qualitat, potser titulars com aquest et fan canviar d’opinió: “Una compañía estadounidense reclama 260.000 euros al exempleado que gestionaba una cuenta corporativa con 17.000 seguidores en la red social Twitter”.

La política 2.0 més enllà de les eleccions

Desembre 27, 2011

Perfils a Twitter com el de Mariano Rajoy o el de l’Alfredo Pérez Rubalcaba que van començar a funcionar amb un clar objectiu electoral han seguit funcionant i s’han reconvertit després dels comicis per tal de crear un canal directe entre el polític i la ciutadania. Aquest és un exemple del què són bones pràctiques en el món de la política 2.0. D’aquest tema se’n feia ressò el programa Polièdric de Catalunya Informació dies enrere en un interessant reportage.

D’altra banda, el reportatge també fa referència a la Guia d’Usos i Estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, un interessant document que pot servir de punt de partida per a d’altres institucions com per exemple, els ajuntaments.

Veure la televisió en companyia (del twitter)

Novembre 15, 2011

La irrupció de les xarxes socials a la nostra vida ho ha fet en molts aspectes. Fins no fa gaire es deia que veure la televisió era un acte solitari, en el qual, com a molt, comparties opinions amb qui comparties sofà. D’un temps ençà, veure la televisió és sinònim de compartir opinions a les xarxes, especialment al twitter.

Fins fa relativament poc, només grans esdeveniments com partits de futbol, inauguracions olímpiques o (segons el grau de frikisme) Eurovisión o Operación Triunfo feien congregar a gent a casa per veure la televisió i comentar la jugada. Ara ja no cal preparar cerveses per a tothom i pa amb tomàquet per als convidats. La jugada es comenta en directe, a través del twitter arreu del món.

I a l’endemà la notícia no és el share i l’audiència, sinó el trending topic. Sense anar més lluny, tenim l’exemple del Debat a TV3 de divendres passat: el hashtag #debatTV3 va arribar a generar més de 14.200 tweets i es va col·locar al podi dels trending topics de Catalunya i d’Espanya.

Però el twitter també genera polèmica i sinó que li ho preguntin a Gerard Quintana amb El Convidat, també de TV3. I és que una cosa era comentar la jugada amb els col·legues al sofà de casa i una altra, ben diferent, és fer safareig públic.

El que està clar és que, en segons quins casos, i vist el què fan a segons quins canals, és molt millor mirar la televisió a través del Twitter.

Els Ajuntaments 2.0

Juliol 4, 2011

S’ha constituït els Ajuntaments i ja es coneixen la majoria de cartipassos municipals. Molts d’aquests consistoris han previst als seus organigrames les xarxes socials. Fa quatre anys, amb la constitució dels darrers ajuntaments, el boom de les xarxes socials era incipient, i és ara quan els governs municipals poden posar-se al dia en aquesta matèria pendent.

Llegíem dies enrere, per exemple, que Sant Just Desvern ha creat la regidoria de Participació i Xarxes Socials que encapçalarà Sergi Seguí. Potser no es necessari arribar a crear una regidoria però si que cal que els municipis pensin com integrar les xarxes socials a la gestió del dia a dia.

La majoria de decàlegs que aposten per una governabilitat menys tancada i arcaica i més participació ciutadana a través de les noves tecnologies i les xarxes socials, marquen aquest ABC bàsic:

A) Aconseguir webs municipals més socials (amb integració de les xarxes socials que permeten la bidireccionalitat de la comunicació).

B) Escolta activa de les xarxes socials (cal escoltar el que diuen els ciutadans. Si es crea una xarxa social per a l’Ajuntament s’ha de mantenir i escoltar el que diuen els ciutadans).

C) Aprofitar aquestes xarxes socials per crear plataformes de col·laboració i participació.

Per tot plegat cal un canvi de mentalitat, que a poc a poc s’està fent i escoltar més als ciutadans, preguntant-los, convidant-los a opinar i deixant que facin propostes.

Ara, amb el boom de les xarxes socials, és el moment que tots aquells governs que van apel·lar al foment de la participació ciutadana fa quatre o vuit anys, aprofitin les xarxes socials per fer realitat aquesta participació. Això si, sense oblidar col·lectius com la gent gran o el més menuts que encara (cal treballar per a que sigui així) no són públic potencial de xarxes socials, però també tenen dret a opinar i a participar activament dels seus ajuntaments.

La força d’una ciutat

febrer 17, 2011

 

A Portada ha gestionat el servei de premsa de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, unes festes singulars i úniques que es fan un cop cada deu anys a la capital de l’Alt Camp i que han revolucionat a tota la ciutat. Durant aquest dies, Valls ha estat un bullici de gent passejant per sota de les lluminàries festives, participant massivament a actes de tot tipus, omplint recintes fins a penjar el cartell d’entrades esgotades, recorrent bars i restaurants i fent la ruta de les tapes… en definitiva, Valls ha estat una ciutat completament viva que ha acollit a tothom (i m’incloc) amb els braços oberts.

Lluminàries festives

Les espectaculars lluminàries festives seran un dels elements que es recordaran de les Festes Decennals del 2011

La ciutadania ha fet seus els carrers i places i la participació arreu ha estat massiva, la força de la gent s’ha evidenciat en diferents moments que han fet posar la pell de gallina a més d’un: des del primer intent (plovia a bots i barrals i es va haver de traslladar a l’endemà) de l’espectacle inaugural amb la plaça del Pati plena de paraigües, a l’espectacle inaugural que va congregar a més de 8.000 persones al centre de Valls o a la macro-trobada castellera amb més de 10.000 castellers o la multitud de persones que s’han fet fotos a les lluminàries que guarnien les places del Pati i del Blat i el carrer de la Cort, en són només alguns exemples. I això ha estat possible gràcies a diversos factors: les festes han estat organitzades des de la ciutadania amb comissions participatives i sota una direcció artística professional; les xarxes socials (Facebook i Twitter) han permès obrir una finestra al món del què estava passant a Valls i han esdevingut un gran aparador de les Decennals; el boca-orella ha funcionat molt i molt bé i la projecció mediàtica de les Festes arreu del territori ha estat més que espectacular.

Ara Valls té un repte important i que, a més, algunes persones reclamen: mantenir viu aquest esperit, aconseguir que la ciutadania prengui els carrers més sovint, que la vida que hi ha hagut aquests dies a la capital de l’Alt Camp es reediti cada setmana i no cada deu anys. Des d’A Portada que hem viscut les nostres primeres Decennals des de dins, apostem per mantenir l’esperit candeler a través d’una aposta decidida de l’Ajuntament per la cultura participativa.