Posts Tagged ‘aniversari’

20 anys de “Foc camina amb mi”

Març 29, 2010

L’altre dia al metro, de camí cap a casa, un home es va asseure al meu costat llegint un diari gratuït. De sobte, mirant per la cua de l’ull vaig veure un vermell intens a doble pàgina i no vaig poder resistir mirar-m’ho. La cortina de vellut vermell del fons ho delatava: Twin Peaks feia 20 anys.

Fa 20 anys que van assassinar Laura Palmer, 20 anys que l’agent Cooper del FBI va arribar a aquell poblet de Washington, 20 anys que David Lynch va entrar a les petites pantalles de les llars de tot el món amb la seva sèrie de culte.

I és que la magnífica caracterització dels personatges de Twin Peaks s’ho mereixia, tan autèntics i a la vegada tan irreals. Aquell submón que només Lynch és capaç de crear amb cortines de vellut vermell en el món oníric, nans que parlen al revés, gegants que apareixen i desapareixen, l’esperit de l’assassí Bob voltant pel poble i posseint als vilatans…

La seva estètica, característica principal de la sèrie, va fer canviar la manera en què es veien les series. Per primera vegada es podia explicar una història a televisió superant les pel·lícules de cine tant en argument com en qualitat visual. La música, un altre dels elements claus de les creacions de Lynch, creada per Angelo Badalamenti acompanya harmoniosament totes les escenes.

Per tot això: Felicitats Twin Peaks!

Jamboree: 50 anys i “mas i mas”

gener 14, 2010
Jamboree all stars

Les Jamboree all stars en plena actuació (Foto: Baruc F.)

Corxeres, bemolls, sostinguts, negres i blanques van sonar divendres de la setmana passada a Jamboree i, com cada dia de la setmana, en dues sessions (21 i 23 hores). El de divendres passat però era un concert especial i així fou l’ambient que s’hi respirava.

Per un costat les Jamboree All Stars – Llibert Fortuny i Perico Sambeat als saxos, Albert Bover al piano, Masa Kamaguchi al contrabaix i Marc Miralta a la bateria-, per l’altre el públic format per nombrosos periodistes i amics de tota la vida de Jamboree, persones vinculades amb la cava barcelonina, i l’últim ingredient que evidenciava que la de divendres era una nit especial: el somriure orgullós i satisfet –com d’aquells padrins que veuen que el fillol es fa gran- que no podien amagar ni el Pierre Bechet, actual responsable de la programació de Jamboree, ni el Joan Mas, director de Mas i Mas, propietària de la sala.

I és que divendres es celebrava el 50è aniversari d’aquesta emblemàtica sala de la plaça Reial de Barcelona, una sala a on habitualment ja es respira un ambient especial; però el de divendres era diferent. Potser fou la confluència de grans músics com Francesc Burrull, Laura Simó o les Jamboree All Stars, entre d’altres; potser fou la presència, discreta darrera d’una columna, del que fou el primer encarregat de Jamboree –Àngel Gómez- que de ben segur que recordava tot el que havia viscut en aquella cava, a on per cert ens confessava, que havia conegut a la seva dona; potser fou per la vinculació sentimental i emocional dels assistents amb la sala que ara celebra el seu mig segle de vida, o potser, simplement, era per l’admiració i el respecte al jazz, una música que, amb les seves corxeres, bemolls, sostinguts, negres i blanques, parla per si sola.

Sigui com sigui, la de divendres fou una gran nit que, per als que vam tenir la sort de viure-la, va ser d’aquelles per recordar com tantes i tants que s’han viscut en aquesta emblemàtica sala i que han impregnat les parets d’aquest espai. Parets que si poguessin parlar, segur que ens cantarien mil i una anècdotes.

Són 50 anys de bona música, però en volem més i més i, si em permeteu l’evident joc de paraules, en volem “mas i mas”.

Feliços 50 Jamboree!