Posts Tagged ‘facebook’

La política 2.0 més enllà de les eleccions

Desembre 27, 2011

Perfils a Twitter com el de Mariano Rajoy o el de l’Alfredo Pérez Rubalcaba que van començar a funcionar amb un clar objectiu electoral han seguit funcionant i s’han reconvertit després dels comicis per tal de crear un canal directe entre el polític i la ciutadania. Aquest és un exemple del què són bones pràctiques en el món de la política 2.0. D’aquest tema se’n feia ressò el programa Polièdric de Catalunya Informació dies enrere en un interessant reportage.

D’altra banda, el reportatge també fa referència a la Guia d’Usos i Estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, un interessant document que pot servir de punt de partida per a d’altres institucions com per exemple, els ajuntaments.

¿Social Media killed a Blog Star? Raons per tenir un blog al 2012

Novembre 30, 2011

Els comunicadors tenim la tendència de matar els mitjans predecessors quan n’apareix un de nou: som així. Quan es va inventar la ràdio, vam pensar que la premsa desapareixeria. Quan va arribar la televisió, a la ràdio li quedaven dos dies. I quan va aparèixer Internet… vam creure que tots els mitjans anteriors s’esfumarien.

Aquesta lògica, l’hem traspassada al món digital i a vegades pensem que si no estem a l’última xarxa social no som ningú – quan segurament el nostre públic no està allà o encara no hi està-. Per aquesta raó en els últims mesos, han estat molts aquells que han predit la mort del blog a causa de les eines socials. Però han oblidat que el blog és una eina que complementa la feina en xarxes socials i que ens permet:

  • Publicar reflexions, anàlisis i novetats de manera àmplia. A diferència de Twitter i Facebook et permet explicar en profunditat allò que passa en la teva organització (empresa, institució, etc.) i que creus que el teu públic li pot interessar.
  • Canal menys formal que el web (i més formal que Facebook). Pot aconseguir que els teus públics s’apropin a l’organització de manera més àmplia. La web seria una targeta de visita i el blog com una entrevista cara a cara.
  • Permet posicionar-nos com a expert en un sector. Aquesta és una de les raons claus per no deixar perdre un blog. Sé que molts de vosaltres pensareu: ara aquesta funció la fa Twitter. Potser sí, però els experts que estan a Twitter enllacen els seus articles que estan penjats a… un Blog!
  • Creació d’un espai de debat. Les eines socials ens permeten un espai d’intercanvi, això no ho pot negar ningú, però aquest acostuma a ser més irreflexiu que en blog.
  • Actualització freqüent, però no constant. El blog ens obliga a actualitzar sovint (mínim una actualització setmanal) però no ens encadena a l’actualització constant de Facebook i Twitter.

Per últim, us vull donar sis consells per si us voleu tirar al món dels blogs:

  1. Tingues un públic ideal al teu cap
  2. Un article, una idea
  3. Redacció informal, amb estil personal
  4. El titular és molt important
  5. Utilitza paràgrafs curts i clars
  6. Ajuda’t de les xarxes socials. Són la millor manera de donar a conèixer el teu bloc

L’orgull i el “bricolatge” 2.0

gener 20, 2010

Les xarxes socials s’estenen com una taca d’oli (a tall d’exemple, només Facebook ja té  7 milions d’usuaris a l’estat espanyol). I les empreses, les ONGs, les institucions culturals, les administracions… han olorat aquest boom  i han volgut pujar al carro.

Sembla que tota organització “com Déu mana” ha de tenir perfils en xarxes socials, però a nivell general sembla que encara costa molt rentabilitzar aquesta presència a les xarxes. Aquest “jo també sóc 2.0” dóna encara pocs beneficis a nivell de notorietat o fidelització del públic, per no parlar ja a nivell econòmic.DIY Halogen to CFL conversion

Per rentabilitzar aquesta presència a la xarxa no n’hi ha prou amb “ser-hi”. Estem tan exposats a milers d’inputs i informacions interessades en “vendre’ns” alguna cosa, que ens hem tornat immunes a la majoria dels missatges que rebem, hem après a activar el mode “ignorar” i a fer cas només d’allò que realment ens interessa.

Per tant: si volem que ens “sentin”, haurem de saber què busca la gent. Què és allò que mou les persones a entrar en una xarxa social o a compartir coses a Internet. Conèixer aquestes raons –psicològiques, emocionals, socials- serà imprescindible per poder treure tot el suc d’aquesta “interacció” que se suposa que és tan útil, però que de vegades costa de creure.

Això no és fàcil de respondre, i no seré jo qui ho faci. Però un article de Mike Laurie a Made By Many presenta una tesi força interessant i divertida, que ens en dóna algunes pistes. Segons ell, la web social té moltes coses en comú amb el bricolatge, que en anglès seria el “fes-ho tu mateix” (DIY, Do It Yourself):

– Allò que movia els pares a construir coses a casa els dissabtes al matí és el mateix que mou a tots els qui creen i comparteixen coses a internet: l’orgull. “L’orgull de veure el que has creat tu mateix, de contemplar-ho. I l’orgull pot ser totalment desproporcionat a l’esforç que hi has posat.”

– La gent té ganes de compartir allò de què està orgullós. “L’orgull és una cosa que es comunica molt bé. (…) I és més, la gent que ni tan sols fa la petita part de construir alguna cosa, vol admirar les coses que han fet els altres, comentar-les i compartir-les.”

– “El bricolatge et dóna poder, et fa sentir que pots aconseguir qualsevol cosa”. Mirat així, té força en comú amb Internet: participació, franquesa i col·laboració. I sobretot, fer, fer i fer.

Aplicar tot això a les marques no és fàcil, però l’article acaba amb una recomanació: “Si esteu pensant en els mitjans socials i en com poden beneficiar el vostre negoci o marca, tingueu en compte què fa que la gent estigui orgullosa de compartir i feu una ullada a allò que els amants del DIY tenen entre mans.”