Posts Tagged ‘política’

Debats a la sala de plens o al timelime del Twitter?

febrer 7, 2012

Fa un parell de setmanes la majoria de municipis de Catalunya va celebrar el seu ple municipal coincidint amb la darrera setmana de mes. Aquells dies, al vespre, seguies el timeline al Twitter i no era difícil trobar algú comentant l’ordre del dia, els pressupostos aprovats o qualsevol altre tema del plenari. Hi ha un parell de perfils que segueixen i twittegen els plens municipals: els ciutadans implicats en la vida de la ciutat i els polítics –no són dos perfils excloents entre sí!-.

Tot fent bullir la xarxa en un d’aquests plens municipals, sorgia un debat: els regidors i regidores electes han de poder twittejar durant els plens municipals?

Per un costat és ben cert, que les xarxes socials poden ser una bona plataforma de debat, de democratització de la vida política i de participació. Són un gran espai socialitzat de creació i d’opinió ; però per l’altre, és igual de cert que un càrrec electe ha estat escollit per estar pendent del ple municipal, per debatre les propostes que es presenten a la sala i per escoltar amb respecte les opinions que presenten els adversaris polítics d’altres grups municipals.

Aprofitant, justament el Twitter, des d’@aportadacat volem obrir un debat per parlar d’aquesta qüestió. Ho podeu fer amb el hashtag: #plensitwitter, us hi animeu?

Twitter

Twitter

Anuncis

Els Ajuntaments 2.0

Juliol 4, 2011

S’ha constituït els Ajuntaments i ja es coneixen la majoria de cartipassos municipals. Molts d’aquests consistoris han previst als seus organigrames les xarxes socials. Fa quatre anys, amb la constitució dels darrers ajuntaments, el boom de les xarxes socials era incipient, i és ara quan els governs municipals poden posar-se al dia en aquesta matèria pendent.

Llegíem dies enrere, per exemple, que Sant Just Desvern ha creat la regidoria de Participació i Xarxes Socials que encapçalarà Sergi Seguí. Potser no es necessari arribar a crear una regidoria però si que cal que els municipis pensin com integrar les xarxes socials a la gestió del dia a dia.

La majoria de decàlegs que aposten per una governabilitat menys tancada i arcaica i més participació ciutadana a través de les noves tecnologies i les xarxes socials, marquen aquest ABC bàsic:

A) Aconseguir webs municipals més socials (amb integració de les xarxes socials que permeten la bidireccionalitat de la comunicació).

B) Escolta activa de les xarxes socials (cal escoltar el que diuen els ciutadans. Si es crea una xarxa social per a l’Ajuntament s’ha de mantenir i escoltar el que diuen els ciutadans).

C) Aprofitar aquestes xarxes socials per crear plataformes de col·laboració i participació.

Per tot plegat cal un canvi de mentalitat, que a poc a poc s’està fent i escoltar més als ciutadans, preguntant-los, convidant-los a opinar i deixant que facin propostes.

Ara, amb el boom de les xarxes socials, és el moment que tots aquells governs que van apel·lar al foment de la participació ciutadana fa quatre o vuit anys, aprofitin les xarxes socials per fer realitat aquesta participació. Això si, sense oblidar col·lectius com la gent gran o el més menuts que encara (cal treballar per a que sigui així) no són públic potencial de xarxes socials, però també tenen dret a opinar i a participar activament dels seus ajuntaments.

Sarkozy vs Villepin: la venjança és un plat que se serveix fred

Març 31, 2010

Un home poderós porta el seu enemic polític número 1 als tribunals. L’acusa d’haver-lo difamat per perjudicar la seva imatge, però més enllà de l’acusació hi ha un objectiu: enfonsar-lo i extingir d’una vegada per totes la seva carrera política. L’acusat, però, aconsegueix girar la situació com un mitjó. Presentant-se ell mateix com a víctima d’una manipulació orquestrada en contra seva, guanya el judici, recupera la popularitat perduda i, al final del procés, amenaça el futur polític d’aquell home poderós que un dia el va voler enfonsar.

Aquesta història no és la trama de cap pel·lícula ni de cap novel·la de ficció, és una història que ha ocupat les portades dels diaris i dels telenotícies francesos durant els darrers mesos. Presentem els protagonistes: l’home poderós es diu Nicolas Sarkozy i és el president de França, i l’antic enemic reconvertit en amenaça és Dominique de Villepin, ex primer ministre, extitular de diverses carteres del govern i famós per la seva oposició a la guerra de l’Iraq. Tots dos eren, fins fa poc, destacats líders del partit francès de centredreta, la Unió per un Moviment Popular (UMP).

Villepin i Sarkozy

El cas Clearstream, que els va enfrontar als jutjats, va ser un dels episodis més destacats de la seva rivalitat històrica. En un principi, Sarkozy es va presentar com la víctima de tota la història, acusant Villepin de joc brut contra ell. Sembla que hauria fet gestions per aconseguir que Villepin hagués d’anar al judici i seure al banc dels acusats com un delinqüent. Però aquest va saber rentabilitzar la seva aparença diària davant de les càmeres:

El político de porte noble y atractivo, de ademanes aristocráticos, tuvo días memorables en el juicio, en el que hizo recordar al convincente orador y al astuto comunicador de otras épocas: el primer día, cuando toda Francia miraba hacia la sala del tribunal donde se iba a desarrollar el juicio, Villepin se arrimó a la muralla de cámaras de televisión para denunciar el “encarnizamiento” de Sarkozy (“yo estoy aquí por él”, dijo), reservarse la primera plana de todos los periódicos del día siguiente y ganar así en un minuto el primer asalto de un combate que aún no había comenzado y que iba a durar un mes. (El País, 25-10-09)

Al final, el tribunal va absoldre Villepin:

El tribunal no ha encontrado pruebas de que el dirigente político intentara desacreditar en 2004 con documentos falsos a su compañero de Gobierno durante años y enemigo declarado en su propio terreno electoral, Nicolas Sarkozy, actual presidente de la República. De este modo, el elegante, carismático y culto ex diplomático Villepin, amante de la poesía, de la historia y de sí mismo, no sólo no tendrá que ir a la cárcel ni pagar una humillante multa de 45.000 euros, sino que pasa, en un solo día, de ser un aspirante al olvido a convertirse de nuevo en un adversario potente de su rival de siempre, Sarkozy, en las elecciones presidenciales de 2012. (El País, 29-01-10)

El Fiscal de París va decidir recórrer la sentència, cosa que, segons Villepin, era una maniobra de Sarkozy per sortir-se amb la seva:

“Un hombre, Nicolas Sarkozy, ha decidido perseverar en el ensañamiento y en el odio”, aseguró Villepin (El País, 30-01-10)

El darrer capítol de la història –però no pas l’últim- va tenir lloc fa pocs dies, en plena ressaca de les eleccions regionals que han suposat una sonada derrota de la UMP i el qüestionament del lideratge de Sarkozy dins del seu propi partit. En aquest context, Villepin va anunciar la creació d’un nou “moviment polític independent” i “obert a tots” amb el qual recorrerà a les eleccions presidencials de 2012. Referint-se a l’acció de govern de Sarkozy com a “fracàs d’una estratègia i d’una política”, Villepin amenaça ara amb fer ombra a qui el va voler enfonsar.