Posts Tagged ‘teatre’

Presentacions amb personalitat

Octubre 27, 2011

És important que la presentació pública d’un projecte, una entitat, una institució, etc. s’adeqüi a la seva filosofia, posicionament, manera de ser i valors. L’acte de presentació, al igual que tota la comunicació, no deixarà de ser un mirall del què presentem.

Sovint hi ha la tendència de presentar iniciatives que es fan al territori a Barcelona, ja que és on la majoria de mitjans de comunicació tenen la seu central i a on hi ha gran part de les institucions del país, oblidant que al territori hi ha els mitjans de comunicació de proximitat, que són els que probablement parlaran de nosaltres diàriament, que són potser els més llegits pel nostre públic potencial i que són amb qui habitual establim sinèrgies i complicitats.

Sense anar més lluny la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya (CTIC) es presentava ahir en societat i ho feia d’una manera peculiar, però encertada amb el seu posicionament i valors. La Coordinadora neix amb quatre sales associades d’arreu de Catalunya: La Planeta (de Girona), Ponent (de Granollers), La Trono (de Tarragona) i el Teatre de l’Aurora (d’Igualada); i la presentació en roda de premsa es va fer simultàniament a les quatres sales del territori i amb un cinquè punt de connexió a Barcelona pensat per facilitar la feina als professionals dels mitjans de la capital catalana.

L’streaming –que per cert va ser accidentat per culpa de les males jugades que encara a hores d’ara et juguen els operadors de telefonia- va fer possible aquesta connexió simultània i va permetre que els mitjans de comunicació locals dels quatre municipis que tenen teatre a la CTIC coneguessin de primera mà i al mateix temps que la resta els objectius de la nova coordinadora.

Roda de premsa de la CTIC

Roda de premsa de la CTIC

És una coordinadora amb sales del territori i com no podia ser de cap altra manera es va presentar al territori, amb una roda de premsa, que per si, transmetia una part molt important de la personalitat de la CTIC.

Anuncis

Teatre de primera fila

Mai 11, 2010

Òscar Balcells, gerent de La Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil d’Igualada.

Jugava el Barça i tornàvem de Setmana Santa, però això no va fer enrere als assistents al darrer Tast de Cultura d’A Portada que va anar a càrrec d’Òscar Balcells, gerent de La Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil d’Igualada.

Òscar Balcells ha ofert als seus oients una visió de la història del teatre infantil a Catalunya, dels grans reptes que té el sector pel davant i del paper de la Mostra d’Igualada en tot aquest context.

Segons Balcells, en els darrers anys hi ha hagut un gran esforç de professionalització en l’àmbit de la producció, format per companyies estables que s’han anat convertint cada vegada més en petites indústries culturals sense perdre el seu caràcter artesanal, un dels seus trets distintius. Però les principals mancances del sector probablement es concentren en els àmbits de la distribució i l’exhibició.

Si en el sector de teatre per a adults, amb l’entrada de les grans productores que formen equips artístics temporals per a produccions concretes, el nombre de companyies estables s’ha reduït, en el sector de teatre per a tots els públics, continuen existint companyies de llarg recorregut que mantenen els seus propis equips artístics. Això es deu gràcies a que aquest sector està caracteritzat per un procés marcadament més artesanal i continu de producció.

El teatre infantil generalment treballa amb pressupostos molt més reduïts que el teatre d’adults però amb el mateix rigor de producció, el que per a Òscar Balcells ho posiciona com a “Teatre de primera fila”, títol que el gerent de La Mostra va donar al Tast de Cultura que va protagonitzar.

Les mancances

La distribució al sector del teatre infantil és un punt feble, probablement per la seva falta de professionalització, quan la clau perquè un sector sigui competitiu passa per la distribució. En molts casos, la distribució l’assumeixen les pròpies companyies, fet que suposa una càrrega estructural que pot acabar determinant la pròpia capacitat de la companyia en el moment d’afrontar nous projectes de producció.

Els circuits d’exhibició, malgrat els esforços i el treball de llarg recorregut realitzats per Fundació Xarxa i l’Agrupació d’Entitats Rialles i la creació del programa Cultura en Gira, continuen tenint mancances que van des de la infraestructura fins al sistema d’elecció de les companyies que configuraran la programació.

Pel que es fa a la venda de localitats, el seu preu tampoc és just. Mentre que per al teatre infantil es paga una entrada de 7 o 8 euros, en un espectacle de teatre per a adults aquest preu puja fàcilment als 20 euros en amunt.

La Mostra

En aquest context, La Mostra d’Igualada actua com un mercat amb l’objectiu de ser aparador de les millors propostes escèniques per a tots els públics i de proveir de bons espectacles les programacions familiars d’arreu del territori. Per tant, La Mostra actua dins l’àmbit de la distribució.

“La idea és tenir una eina de servei al sector que sigui alhora un punt de distribució i exhibició i que serveixi d’altaveu del sector, estimulant la professionalitat”, diu Balcells.

A partir de l’edició 2009, La Mostra ha encarregat un estudi sobre el seu impacte al sector on s’han vist xifres que donen una idea de la importància de la fira:
– 1500 contractacions d’espectacles
– Un volum de negoci de 1,8 milions d’euros

Malgrat aquestes dades, Balcells comenta que el valor de La Mostra va més enllà dels números. El teatre en família és també un estímul, que té un valor educatiu, cultural i social important. “És una de les úniques oportunitats de gaudir un espectacle en viu i viure-ho en família.”

Panorama històric

Òscar Balcells ha fet un recorregut sobre la història del sector. El teatre infantil a Catalunya neix al carrer, on petits grups feien actuacions en festes i en actes familiars. La Mostra va néixer als anys 90, com a punt de trobada i de festa per als programadors de teatre familiar.

La programació estable en teatres vindrà posteriorment, estimulant també la professionalització i creació de companyies. Des d’aquí comença la configuració d’un petit sector d’indústria cultural, amb les seves fases de producció, distribució i exhibició.

La possibilitat de formació a l’Institut del Teatre serà un punt de suport per a aquesta professionalització i per enfortir el sector. Tot aquest panorama conflueix, segons Balcells, en una millora de la representativitat i visibilitat del sector.

D’ Electra al Teatre Lliure passant per Shakespeare : què més podem fer per a que vinguis al teatre?

Març 1, 2010

Al TNC es representa Electra de Sòfocles així com un Shakespeare, la resta de teatres programen teatre de tots els segles fins arribar al més contemporani; el Teatre Lliure tot just avui em pregunta a través d’una enquesta de qualitat sobre els meus hàbits d’oci i d’assistència al teatre. I tothom – sense cap excepció – amb una preocupació gran: què puc fer per a que vinguis al teatre? Aquesta és l’eterna pregunta.  La majoria d’estudis i llibres publicats recentment realitzen una mirada a la qüestió des d’una òptica pràctica i mercantilista. Incideixen en la importància de l’estudi dels públics sobretot per poder conèixer-los millor i així adreçar-nos a ells de la manera més adequada. Així mateix, és igual d’interessant com es fa una mirada a alguns exemples de bones pràctiques que, sovint, sorprenen amb estratègies de màrqueting que poc a poc incideixen en els hàbits dels espectadors– veure per exemple “Marketing de las Artes Escénicas. Creación y desarrollo de públicos” d’en Jaume Colomer i d’en Jordi Sellas. Darrerament el concepte de moda és el màrqueting d’emocions. Els que ens dediquem al màrqueting i la comunicació volem travessar el cor i/o les visceres de l’espectador que ha de veure’s arrossegat per la novetat de l’espectacle. Quan una persona experimenta això s’obre el canal més ben valorat: el boca-orella. Aquests dies he estat llegint sobre l’apassionant món de la literatura comparada i concretament m’he retrobat amb alguns autors que han tingut la valentia de preguntar-se sobre l’art i sobre la força que aquest impregna en les ànimes de les persones. Curiosament me n’adono que la qüestió de la definició de l’art sempre s’ha preocupat, en el fons, de la creació de públics, parlant d’una manera més romàntica, de la funció de l’art i el desvetllament de l’ interès en la persona. Horaci a Epistola ad Pisones diu “Els poetes volen o ser útils o agradar o dir al mateix temps coses no només agradables, sinó útils per a la vida” i d’aquí els teòrics de la teoria literària han parlat sempre sobre la funció del teatre que dóna plaer i la funció doctrinal. El teòric literari R. Wellek afirma que la funció que dóna plaer és la funció alliberadora de sentiments, catàrtica – terme aristotèlic – o d’evasió. Amb la funció d’utilitat relaciona la funció doctrinal o cognoscitiva. De fet la dramatúrgia com a forma de coneixement ja està present a Aristòtil i a Plató, que relacionen aquest contacte amb el coneixement com un dels motius d’empatia del receptor amb l’obra artística. Alguns altres autors com Sartre inicien una corrent de pràctica compromesa que Wellek relaciona també amb la funció doctrinal de l’art. És molt interessant veure com Aristòtil en referir-se a la catarsis destaca la importància de la connaturalitat de la imitació i la importància que té per a l’home “imitar” ja que és la manera d’adquirir coneixement. Tanmateix destaca la gran font de plaer que és qualsevol acte d’imitació, doncs sempre agrada repetir l’experiència del que és conegut. Gorgias a Elogi a Helena destaca el poder de la paraula. “La paraula pot infondre temor, compassió plena de llàgrimes, pot apropar als dolors, de manera que l’ànima experimenta mitjançant la paraula una passió pròpia amb motiu de la felicitat i de l’adversitat en assumptes i persones alienes”. D’això ja es va adonar també Plató que va propugnar la vigilància de la poesia per part de l’Estat per la influència que aquesta té sobre les ànimes. Posteriorment tota la història de la filosofia està plena de pensaments sobre les funcions de l’art. Tots aquests pensaments ens remeten a l’actualitat i ens permeten entendre millor que el més íntim de la humanitat és universal i una mirada històrica permet indagar fins a aquest microscòpic botó que guarda el gran secret que ens mobilitza a ser consumidors d’art.