Posts Tagged ‘valors’

El valor dels valors

febrer 27, 2012

Totes les empreses i institucions tenen els seus valors corporatius. Però, què són aquests valors i com agafen forma? Són conscients o inconscients?

Els valors corporatius són aquells compromisos que identifiquen una organització i la manera com són percebuts – o “socialitzats” pels seus públics. Responen a preguntes del tipus: Qui som com a grup? Amb què ens identifiquem? Com reflectim la nostra identitat i compromís?

Els valors més “sol·licitats” per les empreses històricament han estat: la qualitat, innovació, satisfacció del client, respecte al medi ambient, integritat, treball en equip, èxit, responsabilitat social…

Però, a banda de posar-los a la recepció i a la memòria anual, quin ús se’n fa dels valors? Com s’integren a la cultura corporativa del dia a dia?

El gran repte d’avui a les empreses ve quan la cultura corporativa formal, el discurs de valors proposat per l’organització, no és coherent amb les pràctiques habituals inherents a l’organització per part, sobretot, del client intern, dels treballadors. Quan les respostes a les preguntes abans plantejades són diferents en el discurs formal i en la realitat del dia a dia, podem preveure un repte a nivell d’alineament de la cultura corporativa.

Davant respostes antagòniques o no alineades, què cal fer? Nosaltres recomanem establir processos participatius amb els treballadors de l’organització de validació dels valors formals i dels valors vinculats a pràctiques del dia a dia i trobar camins perquè aquests puguin convergir en un relat comú. Avui, conèixer el teu treballador per conèixer la pròpia empresa resulta imprescindible. Les identitats culturals del capital humà i de l’empresa han de convergir.

Gestionar una organització a partir dels valors és dotar-la d’una cultura corporativa més forta. L’enfoc participatiu en la construcció de valors ens atorga legitimitat i motivació. Hem de ser conscients que aquest canvi requereix d’un compromís i generositat per part de direcció. Cal establir un codi ètic, canals oberts de diàleg i comunicació bottom-up (ascendent) i horitzontal, sistemes de consulta periòdica, programes de formació…

Conciliar els valors corporatius internament i amb la societat és la clau de l’èxit al segle XXI.

Anuncis

Spanair, la de tots?

gener 29, 2012


Es diu que un directiu mostra els seus dots de lideratge en èpoques de turbulències. I no cal dir que la gestió de la comunicació del tancament de la companyia aèria Spanair ha decebut.

Spanair, en la seva darrera etapa, s’havia distingit per una clara aposta per prioritzar una comunicació oberta i participativa. Un exemple clar va ser el “referèndum” entre treballadors i usuaris obert ara fa poc més de dos anys per escollir la nova imatge corporativa. El logotip que havia de ser la icona del lema “La de tots”. Fins i tot, Spanair havia llançat un espai interessant de co-creació i generació d’idees anomenat “Pon a volar tus ideas” i s’havia autoerigit com defensor de la participació i diàleg a les xarxes socials i a través del seu blog.

Però quan venen maldades massa sovint s’obliden els valors corporatius, les declaracions d’intencions i arriba la “realpolitik”. I Ferran Soriano – ja postulant-se de fa uns dies per dirigir un equip de futbol britànic – argumenta que s’ha hagut de fer així perquè “volar amb tants rumors suposava un risc”. És la rumorologia perillosa per la seguretat aèria?

Els directius d’Spanair han perdut una excel·lent oportunitat de ser coherents i de tancar la crisi amb honestedat i una bona comunicació interna. No es pot permetre que més de 2.000 treballadors directes (i un total de gairebé 4.000 indirectes) s’assabentin de la fi de la companyia per la premsa. No hauria de passar que l’única eina d’informació a l’usuari sigui un treballador desinformat i un full de reclamació. Xarxes socials mudes amb un únic missatge de comiat han evitat acompanyar usuaris i treballadors donant servei fins l’últim moment. La manca de diàleg i servei als social media, una comunicació interna nul·la i el silenci com a resposta (o màxim un missatge gravat) als canals habituals de comunicació no és un bon exemple de gestió de comunicació de crisi.

Una altra oportunitat perduda d’un cas de bona pràctica en comunicació de crisi.

De dona a dona: Roig versus Terribas

Novembre 15, 2011


Aquest cap de setmana, recuperant lectures de la Monserrat Roig, amb motiu del 20è aniversari de la seva mort, m’ha vingut al cap un paral·lelisme que volia compartir. Recordant qui era i què movia Montserrat Roig (m’he deixat a tauleta de nit per rellegir l’Hora violeta i em compraré el recull d’articles de l’Avui – que havia llegit molt sovint de petita) m’ha vingut al cap la Mònica Terribas. Dos exemples de dones lluitadores, perseverants, pencaires i sense pèls a la llengua que han lluitat pel que s’estimen amb coherència i convicció.

En temps de focs d’encenalls, de retorns immediats i de tàctiques de curt recorregut, exemples com ho va ser Roig o podria ser avui Terribas ens ajuden a recentrar-nos.

Sé que són temps complicats – de tempesta – en què és difícil mantenir un rumb estable i els valors intactes, però també penso que justament ara és quan es fa més necessari tenir-los ben presents.

Montserrat Roig va haver de superar en la seva vessant de periodista els prejudicis de la transició, el seu programa Personatges (retirat d’antena pel govern d’UCD) en van ser un exemple. Avui dia, vint anys més tard, queda encara feina per fer.

Mònica Terribas, al capdavant de TV3, va defensar fa pocs dies al Cercle de Cultura un model de televisió pública de país. Explicava Terribas que els 40 euros que cada català inverteix a TV3 han de servir perquè sigui líder d’audiència. Explica, però, que això cada dia és més difícil perquè “a la nostra lliga juguem contra canals que paguen a gent per dir barbaritats. Estem orgullosos de ser com som. Al món del periodisme l’estirabot s’està imposant. Si tens un bon titular t’has convertit – com a mitjà – en protagonista, però TV3 respon a una escala de valors que no és aquesta”.

S’ha de valorar la rendibilitat econòmica i social. TV3 ha de ser motor cultural del país – diu Terribas – perquè “si nosaltres no ho fem no ho farà ningú. No trobarem un altre coixí per reposar el cap de la cultura. Cap operador privat s’oferirà a fer-ho”.

Terribas comentava que cal tenir en compte que és complicat que els artistes es dediquin a la cultura catalana perquè la pressió d’una projecció més forta és molt gran. I que és per això que cal – des de TV3 – donar una finestra de projecció important a la cultura catalana.

La Cultura a la televisió, comentava Terribas, és sens dubte una assignatura difícil, costa casar un mitjà destinat a les grans masses amb les expressions artístiques, però TV3 sempre ha pensat que la televisió és una eina de cohesió. Esperem que sàpiga mantenir aquests valors.