La setmana passada vaig assistir a un curs de màrqueting aplicat a les indústries culturals. Els formadors van insistir en que el nou màrqueting, orientat al consumidor, es basa en casar les noves tendències de la societat, amb la voluntat creativa dels artistes (o dels empresaris, en el cas d’una empresa no cultural). És a dir, l’artista ha d’anar un pas per endavant de la societat, però ha de saber veure què és el que demana el públic, quines són les noves tendències, i adaptar-ho a les seves inquietuds creatives.
En aquest sentit, els formadors van posar com a referent el Cirque du Soleil, una companyia que va saber veure allò que demanava el públic, va vaticinar que la societat ja no volia veure elefants (i animals en general) al circ, i va unir aquests desitjos amb la seva proposta artística.
El mateix dia, en una conferència al Col·legi de Periodistes, un important consultor de mitjans animava als presents a “carregar-se els elefants” dels seus productes. Amb aquesta metàfora feia referència un cop més al Cirque du Soleil. El consultor es referia aquesta vegada als diaris, i animava a periodistes i editors a renovar les estructures tradicionals i arcaiques dels actuals mitjans. Per a ell, els “elefants” eren les divisions rígides en seccions (societat, cultura, esports…), els dissenys clàssics i tradicionals (plantilla estàtica amb idèntica tipografia i caixes dia rere dia) i la separació dels periodistes segons la seva funció (digitals, redactors, fotògrafs, grafistes…).
Que en un sol dia t’esmentin dues vegades el Cirque du Soleil vol dir que la companyia ha fet molt bé la seva feina (descartem l’opció que el circ es dediqui a pagar comissió a tots els formadors del país).
Així que des d’A Portada us animem a carregar-vos els vostres “elefants”!
Etiquetes: creativitat, elefants, innovacio, màrqueting, periodisme
contraportada 
febrer 3, 2010 a les 14:40 |
“els dissenys clàssics i tradicionals (plantilla estàtica amb idèntica tipografia i caixes dia rere dia)”
Estic d’acord amb els que es transmet en el text excepte en aquesta frase. En disseny, tipografia i en la compaginació de publicacions, tant en paper com per pantalla, hi ha un corpus de coneixement i una dinàmica de renovació de la tradició totalment orientada a l’usuari i a les seves capacitats cognitives.
Per tant, em sap greu dir –carinyosament– que, en aquest aspecte, el/s conferenciants en el Col·legi de Periodistes van patinar.
febrer 3, 2010 a les 14:48 |
Hola Xavi, no crec que en termes de disseny es pugui dir “que es patina” o no, perquè és un tema totalment subjectiu.
D’altra banda, jo no crec que hi hagi una dinàmica de renovació en els diaris catalans, com comentes. Potser alguns diaris s’han renovat, però un cop “redissenyats” mantenen aquesta plantilla fixe durant una dècada més.
En aquest sentit, crec que el ponent parlava de modificar tipografies i plantilles en funció del que es vulgui exposar aquell dia, és a dir canviar d’un dia per l’altre. I va ensenyar alguns exemples.
Gràcies pel comentari!
febrer 5, 2010 a les 14:24 |
Navegant per la xarxa m’he topat amb un diari francès “Liberation” que des de fa anys, en motiu de Angouleme (el saló del Còmic més important de França) encarrega caricatures i dibuixos per il·lustrar totes les seves fotografies del dia.
Aquí podreu veure les pàgines del diari: http://labuenaprensa.blogspot.com/2010/02/liberation-homenajea-al-comic.html
Em sembla una idea genial!