Fa un parell de setmanes la majoria de municipis de Catalunya va celebrar el seu ple municipal coincidint amb la darrera setmana de mes. Aquells dies, al vespre, seguies el timeline al Twitter i no era difícil trobar algú comentant l’ordre del dia, els pressupostos aprovats o qualsevol altre tema del plenari. Hi ha un parell de perfils que segueixen i twittegen els plens municipals: els ciutadans implicats en la vida de la ciutat i els polítics –no són dos perfils excloents entre sí!-.
Tot fent bullir la xarxa en un d’aquests plens municipals, sorgia un debat: els regidors i regidores electes han de poder twittejar durant els plens municipals?
Per un costat és ben cert, que les xarxes socials poden ser una bona plataforma de debat, de democratització de la vida política i de participació. Són un gran espai socialitzat de creació i d’opinió ; però per l’altre, és igual de cert que un càrrec electe ha estat escollit per estar pendent del ple municipal, per debatre les propostes que es presenten a la sala i per escoltar amb respecte les opinions que presenten els adversaris polítics d’altres grups municipals.
Aprofitant, justament el Twitter, des d’@aportadacat volem obrir un debat per parlar d’aquesta qüestió. Ho podeu fer amb el hashtag: #plensitwitter, us hi animeu?
contraportada 
febrer 7, 2012 a les 18:42 |
Interessant debat Gemma.
Seré la primera a intervenir ;P
M’agrada que els (i les) polítics que em representen em donin les seves impressions sobre els temes que es tracten al ple. M’enriqueix i m’aporta tant que fins i tot em condiciona el vot, acabo fent judici de les seves impressions, els conec més.
Si ho fan durant el ple, és per mi una dada complementària, que també m’aporta informació sobre la seva personalitat, és una comunicació no verbal, oi? com ho seria la manera d’expressar-se o l’avatar…
Si ho hagués de fer jo, crec que ho faria abans i/o després del ple, de la mateixa manera que quan tinc una reunió a la feina, no comento als que estan fora com m’està anant ni què en penso de les posicions dels altres, per una qüestió d’escolta activa (que no puc practicar mentre escric i per una qüestió de processament de les idees… o seria millor que les impressions dels (i les) polítics no fossin processades?
Les tecnologies també ens permeten ser diacrònics, és una de les “gràcies” que tenen, podem triar el moment en què participem.
febrer 7, 2012 a les 20:37 |
Salutacions,
d’acord amb la Montse que el més important és saber què pensem les i els polítics que ens representen. Escoltar-los als plens, a les xarxes socials, llegir-los si escriuen, quan participen en algun acte .. És una manera de compilar informació per conèixer-los millor en aquelles qüestions que fan ciutat. Que són ciutat.
Dit això, crec que és bo emprar tots els canals de comunicació entre la classes política i al ciutadania. Establint un diàleg fluid en les dues direccions. Socialitzant i creant col·lectivament. Millorant el que és de totes i tots.
febrer 7, 2012 a les 21:10 |
Bona tarda,
Molt bon debat que ens permet reflexionar sobre l’ús de les noves tecnologies i les xarxes socials i l’aplicació de les mateixes en diferents àmbits, en aquest cas la política.
Jo també estic totalment d’acord amb la Montse i en la seva posició. Crec que un representant polític ha d’estar atent al que passa durant el ple municipal i abans o després que digui i opini el que vulgui. Una opció vàlida seria que s’afegeixin al twitter durant el “plenillo” (que a vegades duren res i més), però durant el ple ho considero una falta de respecte envers els altres representants municipals i del públic assistent al mateix.
L’avantatge que dóna l’ús del twitter és la sintetització de les opinions, que a vegades en els plens municipals són molt feixugues de seguir i fan autèntics monòlegs impossibles de seguir i totalment “guionitzats”. Per això, vaig trobar tot un encert la retransimissió “tuitellaire”que es va fer del ple municipal de Cerdanyola del passat mes de gener per part del Community Manager (Jordi Jorba) amb l’usuari municipal @Cerdanyola i que va sintetitzar molt bé les opinions de cada tema tractat aquell dia.
La tecnologia actual avança molt ràpid i no hem de perdre el tren en aquests aspecte.
febrer 7, 2012 a les 22:51 |
Quin debat més interessant
Està clar que la comunicació 2.0 és bidireccional, és a dir , sabem que pensen els polítics i els polítics saben què pensa la opinió publica, és així com s’estableix un diàleg ( si tothom escolta a tothom , i no a uns mateixos) però no oblidem que comunicar és llençar un missatge per aconseguir quelcom i un d’aquests objectius és crear una imatge.
Quina imatge està llençant un polític de si mateix en un Ple, si , mentres els altres parlen ell està tecleixant en el seu mòbil ?
Potser, en el Ple, el polític hauria de centrar-se en la seva feina, i el responsable de comunicació de cada partit fos l’encarregat de seguir el que diu la gent en el twitter, i recollir la informació que cregui valuosa. Ja tindrà temps el polític de donar la seva opinió després del Ple.
febrer 10, 2012 a les 21:23 |
Per un cantó està bé, doncs és una comunicació directe per als que saben de que va el s’està discutint…
En tot cas, seria molt important (i així es podria quadrar el cercle) que qualsevol projecte, canvi o edicte estès ben explicat i que des del seu twiter, facebook o altes eines socials es poses l’enllaç al document!
Que s’aconseguiria? Doncs interactuar d’una forma més efectiva amb el ciutadans que ja saben o poden saber que s’està discutint!
Març 19, 2012 a les 13:29 |
[…] veure més opinions als comentaris del primer post sobre el tema: https://aportada.wordpress.com/2012/02/07/debats-a-la-sala-de-plens-o-al-timelime-del-twitter/#commen… Aquesta entrada s'ha publicat dins de Comunicació digital i Social Media, Periodisme i […]