Archive for the ‘Noves tecnologies’ Category

Debats a la sala de plens o al timelime del Twitter?

febrer 7, 2012

Fa un parell de setmanes la majoria de municipis de Catalunya va celebrar el seu ple municipal coincidint amb la darrera setmana de mes. Aquells dies, al vespre, seguies el timeline al Twitter i no era difícil trobar algú comentant l’ordre del dia, els pressupostos aprovats o qualsevol altre tema del plenari. Hi ha un parell de perfils que segueixen i twittegen els plens municipals: els ciutadans implicats en la vida de la ciutat i els polítics –no són dos perfils excloents entre sí!-.

Tot fent bullir la xarxa en un d’aquests plens municipals, sorgia un debat: els regidors i regidores electes han de poder twittejar durant els plens municipals?

Per un costat és ben cert, que les xarxes socials poden ser una bona plataforma de debat, de democratització de la vida política i de participació. Són un gran espai socialitzat de creació i d’opinió ; però per l’altre, és igual de cert que un càrrec electe ha estat escollit per estar pendent del ple municipal, per debatre les propostes que es presenten a la sala i per escoltar amb respecte les opinions que presenten els adversaris polítics d’altres grups municipals.

Aprofitant, justament el Twitter, des d’@aportadacat volem obrir un debat per parlar d’aquesta qüestió. Ho podeu fer amb el hashtag: #plensitwitter, us hi animeu?

Twitter

Twitter

Anuncis

“…el nostre horari d’atenció al públic és de…”

febrer 3, 2012

Tradicionalment el servei d’atenció al públic o al client s’ha tingut sempre en compte en comunicació de crisi, ja que està considerat un punt d’entrada de possibles queixes o situacions susceptibles de convertir-se en crisis comunicatives.

Un dels processos habituals en els fluxos comunicatius comença amb la recepció d’una trucada per part del servei d’atenció al client: escenari molt comú. Una alerta que s’ha de controlar des del seu inici i que s’ha de vigilar per prevenir i estar preparats en el cas que se’n derivi un possible escenari de crisi.

Ara bé, les xarxes socials també han arribat al servei d’atenció al client, i empreses com Banc Sabadell (@BancoSabadell), MRW (@MRW_clientes) o Vueling (@VuelingClients) ofereixen el seu servei a través de Twitter.

La xarxa no s’atura, la informació no descansa, la crisi pot esclatar en qualsevol moment. Per tant les empreses també hi volen ser, una: per donar servei als seus clients i usuaris, dues: per poder donar la seva opinió i monitoritzar allò que pot provocar una crisi.

Per tant, la comunicació de crisi ha de tenir present un nou canal i plantejar un nou escenari, un escenari 24/7, d’abast internacional i amb infinitat d’emissors i receptors de missatges. Eines de monitorització són essencials per estar a l’aguait del que succeeix a la xarxa, per ser els primers a donar resposta, i per evitar l’efecte bola de neu que els usuaris de Twitter poden provocar ràpidament.

Una manual de comunicació de crisi ha de preveure tots els possibles escenaris i els fluxos de comunicació, plantejar els riscos i sobretot definir les alertes. Cal un replantejament dels fluxos de comunicació si la nostra crisi comença a la xarxa, i cal tenir ben preparats els missatges i argumentaris, però sobretot ben formats als nostres community managers.

@carlosaportada

 

#tendencies2012 en comunicació 2.0

Desembre 30, 2011

Vols saber què passarà en l’àmbit de la comunicació 2.0 durant el 2012? No, no tinc una bola de vidre. Tampoc sóc el guru que estaves buscant (per cert, ja n’estic tip de gurus). He fet una cosa més senzilla. He entrat a Twitter, he anat al buscador i he clicat #2012trends i #tendencias2012. Resultat? Coneixement compartit per la vena!

Hi trobareu de tot. Des de profetes que vaticinen que tornaran les ulleres de sol rodones a l’estil John Lennon a estilistes que dibuixen un hivern marcat per l’ocre. Però més enllà d’això, darrera aquests dos hashtags hi ha infinitat d’articles sobre 2.0, e-commerce, tecnologia digital, etc. Vaja, un pou de ciència. Jo m’he fixat en els tuits sobre comunicació 2.0. i n’he tret 5 conclusions de cara al 2012.

Integració on i off: la geolocalització com a paradigma

La maduresa tecnològica de les societats avançades determina que la línia que separa el “món on” del “món off” és cada cop més difusa. D’aquí a 4 dies parlarem de “món” sense necessitat d’afegir cap adjectiu perquè on i off seran un únic conjunt. Al 2012, aquesta integració es notarà especialment en els mòbils i específicament en la geolocalització. El seu ús serà un gran al·licient per al consum, sobretot pels negoci locals, que han trobat la manera d’obrir nous canals de comunicació amb el seu públic objectiu. La geolocalització deixarà de ser un joc per passar a ser una eina de vendes.

Twitter, l’eina perfecta d’atenció al client

Twitter encara ens ha de sorprendre molt. El que ja està clar és que és una eina essencial per a les empreses que volen tenir una comunicació eficaç, senzilla i ràpida amb els seus clients. I, a més, amb uns costos molt baixos. La necessitat d’atenció en temps real l’ha consolidada com a una eina d’atenció al client idònia. Ara bé, estic convençut que el que hem vist fins ara només és la punta de l’iceberg. El 2012 propulsarà encara més les potencialitats de Twitter.

Xarxes socials corporatives

Yammer és la xarxa social interna més popular, però n’hi ha d’altres i, de fet, ja hi ha empreses que estan desenvolupant xarxes internes a mida. Objectiu? Compartir coneixement, potenciar el treball col·laboratiu i augmentar el sentit de pertinença i engagement dels treballadors.

Lideratge obert

En un món obert i mica en mica més transparent el lideratge obert deixarà de ser una opció per ser un requisit. A dia d’avui, segons un estudi de Voltier Digital, més d’un 35% dels CEO no tenen un compte a les xarxes socials. Aquesta realitat, però, ha de deixar pas a uns líders que sàpiguen treballar de manera col·laborativa, amb autenticitat en els seus comportaments. Les empreses amb una comunicació interna pionera seran aquelles en què els líders siguin els principals animadors i comunicadors.

Empresa 2.0

Encara hi ha grapats i grapats d’empreses –especialment petites i mitjanes- que no han fet el pas decidit cap al 2.0. El 2012 un gran número d’organitzacions faran el pas i apostaran per la nova tecnologia. Això, dit així, pot sonar com una obvietat, però de tant obvi és essencial. Pujar al carro del 2.0 és el camí per obrir-se als clients, per captar-ne de nous, per ser més flexibles i per guanyar protagonisme

I si encara penses que el 2.0 pot esperar i que no necessites ni una estratègia digital ni un community manager de qualitat, potser titulars com aquest et fan canviar d’opinió: “Una compañía estadounidense reclama 260.000 euros al exempleado que gestionaba una cuenta corporativa con 17.000 seguidores en la red social Twitter”.

La política 2.0 més enllà de les eleccions

Desembre 27, 2011

Perfils a Twitter com el de Mariano Rajoy o el de l’Alfredo Pérez Rubalcaba que van començar a funcionar amb un clar objectiu electoral han seguit funcionant i s’han reconvertit després dels comicis per tal de crear un canal directe entre el polític i la ciutadania. Aquest és un exemple del què són bones pràctiques en el món de la política 2.0. D’aquest tema se’n feia ressò el programa Polièdric de Catalunya Informació dies enrere en un interessant reportage.

D’altra banda, el reportatge també fa referència a la Guia d’Usos i Estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, un interessant document que pot servir de punt de partida per a d’altres institucions com per exemple, els ajuntaments.

Veure la televisió en companyia (del twitter)

Novembre 15, 2011

La irrupció de les xarxes socials a la nostra vida ho ha fet en molts aspectes. Fins no fa gaire es deia que veure la televisió era un acte solitari, en el qual, com a molt, comparties opinions amb qui comparties sofà. D’un temps ençà, veure la televisió és sinònim de compartir opinions a les xarxes, especialment al twitter.

Fins fa relativament poc, només grans esdeveniments com partits de futbol, inauguracions olímpiques o (segons el grau de frikisme) Eurovisión o Operación Triunfo feien congregar a gent a casa per veure la televisió i comentar la jugada. Ara ja no cal preparar cerveses per a tothom i pa amb tomàquet per als convidats. La jugada es comenta en directe, a través del twitter arreu del món.

I a l’endemà la notícia no és el share i l’audiència, sinó el trending topic. Sense anar més lluny, tenim l’exemple del Debat a TV3 de divendres passat: el hashtag #debatTV3 va arribar a generar més de 14.200 tweets i es va col·locar al podi dels trending topics de Catalunya i d’Espanya.

Però el twitter també genera polèmica i sinó que li ho preguntin a Gerard Quintana amb El Convidat, també de TV3. I és que una cosa era comentar la jugada amb els col·legues al sofà de casa i una altra, ben diferent, és fer safareig públic.

El que està clar és que, en segons quins casos, i vist el què fan a segons quins canals, és molt millor mirar la televisió a través del Twitter.

Les bones idees (també 2.0)

Novembre 2, 2011

Van arribar les noves tecnologies, va arribar el 2.0, ben aviat aterrarà el 3.0 i després vindrà alguna cosa que ara mateix no podem ni imaginar. Som molts els que tenim la por de quedar-nos enrere, de no poder seguir el ritme, però és just aleshores quan t’adones que tot canvia per seguir igual. I què és el que segueix igual? Doncs la vigència de les bones idees. Canvien els canals, canvien les plataformes, canvia la tecnologia… però, per sort, les bones idees continuen sent imprescindibles. També en comunicació. Us en deixo 3 exemples en forma de vídeo:

Primer exemple: el típic vídeo que aconsegueix una barbaritat de visites a la xarxa. En aquest cas, gairebé 8 milions de visites a Youtube. És una campanya que la cervesa Carlsberg només ha fet a través de la xarxa i que té un cost realment baix. Un exemple perfecte de viralitat i engagement.

Segon exemple: aquest té un pressupost al darrera molt més elevat, però en essència es tracta d’una idea genial que captiva i motiva. Utilitzant Google Maps i Google Street View, Volkswagen Noruega va aconseguir fixar en la ment dels noruecs que el nou Volkswagen Golf consumeix molt poca benzina.

Tercer exemple: Facebook com a eina per salvar vides. A Israel, un centre de traumatologia ha creat una plataforma social vinculada a Facebook per aconseguir donants de sang amb rapidesa en casos d’emergència. Consisteix en 8 grups a Facebook, un per a cadascun dels 8 grups sanguinis.

Què seria de nosaltres si no creguéssim en les bones idees, si no hi hagués professionals valents i empresaris sense por que apostessin per les bones idees? Us deixo un vídeo que demostra que les bones idees i també la por a les bones idees daten de la prehistòria.

10 qüestions a tenir en compte per a finançar el teu projecte cultural

Octubre 31, 2011

El passat 19 d’octubre ens vam trobar unes 150 persones a una jornada impulsada per l’SDE: “Finançament per a empreses culturals”. Una jornada molt densa, amb molts números, tant poc atractius moltes vegades per la “gent de la cultura”. Tot i així, molt interessant  com a catàleg d’opcions, i, sobretot com a recordatori de la importància de prendre’s seriosament la gestió econòmica de l’empresa i la revisió de les necessitats financeres. Apunto 10 aportacions interessants:

  1. El pressupost anual que tots hem d’afrontar properament ha d’anar acompanyat de la revisió de les necessitats financeres de la teva empresa. Hi han espais institucionals com www.accio10.cat que donen suport a les persones que plantegen el seu model de negoci i les seves necessitats financeres.
  2. Al iniciar un projecte que depèn de suport institucional, cal tenir en compte la línia ideològica del govern, que, evidentment, marca el caràcter de les ajudes publiques: actualment desenvolupament tecnològic i internacionalització (exportació) són dos factors claus que han d’acompanyar la teva idea.
  3. Malgrat l’estat actual de la banca i la poca concessió de crédit hi han altres vies per obtenir finançament a través d’entitats publiques, com són, el Instituto de Crédito Oficial i l’ Institut de Finances de Catalunya.
  4. En cas que el problema sigui la necessitat d’un aval, existeixen les agències d’aval. Exemple n’és Avalis SGR
  5. Els business angels són una bona opció. A l’hora de presentar un projecte a un grup de business angels, és molt important el feeling amb el projecte.
  6. Al presentar-nos a un business angels hem de treballar un bon pla de negoci, ara bé, clar i sintètic a la primera pressa de contacte.
  7. Per a un business angel és molt important qui està darrera de la proposta: currículums dels implicats i  – sobretot – dedicació exclusiva al projecte proposat.
  8. A banda de les fórmules habituals de finançament, sorgeixen noves iniciatives de crowdfunding molt interessants, com, www.verkami.com. El crowdfunding permet finançar projectes de creació a través de mecenes que aporten un import econòmic per a que es pugui desenvolupar l’obra.
  9. La difusió del projecte que cerca finançament a través de crowdfunding és a càrrec de l’artista. L’artista ha de crear comunitat amb les seves eines de difusió i a través de la seva agència de comunicació.
  10. La crisi econòmica ha reduït les possibilitats de finançament a tots els nivells. I, evidentment, a les empreses culturals. Això ens ha de portar a ser capaços de generar nous espais de relació – com han començat a treballar la gent de http://www.verkami  – . Hem de ser creatius.

La cultura ha d’estar atenta als canvis del món, i aprofitar el seu valor per incidir en altres àmbits històricament més estàtics. Quina ha de ser la relació entre les expressions culturals i les famílies, els governs, i fins i tot, les empreses? Què pot aportar la cultura a l’àmbit de l’empresa? Seguim pensant….

Presentacions amb personalitat

Octubre 27, 2011

És important que la presentació pública d’un projecte, una entitat, una institució, etc. s’adeqüi a la seva filosofia, posicionament, manera de ser i valors. L’acte de presentació, al igual que tota la comunicació, no deixarà de ser un mirall del què presentem.

Sovint hi ha la tendència de presentar iniciatives que es fan al territori a Barcelona, ja que és on la majoria de mitjans de comunicació tenen la seu central i a on hi ha gran part de les institucions del país, oblidant que al territori hi ha els mitjans de comunicació de proximitat, que són els que probablement parlaran de nosaltres diàriament, que són potser els més llegits pel nostre públic potencial i que són amb qui habitual establim sinèrgies i complicitats.

Sense anar més lluny la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya (CTIC) es presentava ahir en societat i ho feia d’una manera peculiar, però encertada amb el seu posicionament i valors. La Coordinadora neix amb quatre sales associades d’arreu de Catalunya: La Planeta (de Girona), Ponent (de Granollers), La Trono (de Tarragona) i el Teatre de l’Aurora (d’Igualada); i la presentació en roda de premsa es va fer simultàniament a les quatres sales del territori i amb un cinquè punt de connexió a Barcelona pensat per facilitar la feina als professionals dels mitjans de la capital catalana.

L’streaming –que per cert va ser accidentat per culpa de les males jugades que encara a hores d’ara et juguen els operadors de telefonia- va fer possible aquesta connexió simultània i va permetre que els mitjans de comunicació locals dels quatre municipis que tenen teatre a la CTIC coneguessin de primera mà i al mateix temps que la resta els objectius de la nova coordinadora.

Roda de premsa de la CTIC

Roda de premsa de la CTIC

És una coordinadora amb sales del territori i com no podia ser de cap altra manera es va presentar al territori, amb una roda de premsa, que per si, transmetia una part molt important de la personalitat de la CTIC.

La rEVOLUCIÓ dels codis de barres

Agost 25, 2011

Coneixeu els codis QR? Des de fa cert temps, ens estem trobant aquests quadradets tant curiosos, que ens recorden un codi de barres però modernitzat, per tot arreu. Segur que n’heu vist algun. Si sou una mica observadors veureu que cada vegada son més presents a la nostra vida quotidiana: en un museu, darrera un llibre, en un cartell, en un lloc web, en una tassa de cafè, en una samarreta… Però, què son exactament? Per què serveixen? Són una evolució del codi de barres de tota la vida? O potser una revolució? Analitzem una mica el tema…

El Codi QR (Quick Response), o codi de resposta ràpida, és un sistema d’informació fruit de l’evolució del codi de barres. El codi QR és una imatge que emmagatzema continguts en una matriu de punts, els quals contenen informació en dues direccions, vertical i horitzontal.

Aquests codis emmagatzemen informació textual, que pot anar des d’un simple text a geolocalitzadors geogràfics, adreces web, dades de contacte, enllaços a descàrregues d’àudio o vídeo, etc. Així doncs ofereixen un gran nombre d’opcions ja que són un sistema molt versàtil i fàcil d’adaptar a les necessitats dels diferents projectes, institucions o empreses.

La facilitat del seu ús, els avenços tecnològics, la difusió de la telefonia mòbil i el baix cost que suposa la seva utilització, fa d’aquest sistema una eina de gran d’utilitat per aportar informació i interactuar amb els usuaris.

Com fer-los servir?

Teniu dues opcions, o bé ser-ne usuaris, és a dir, poder descarregar-vos la informació emmagatzemada darrera el codi QR; o bé, crear el vostre  propi codi de resposta ràpida a través d’un generador.

Anem per passos. Si voleu tenir la opció de descarregar-vos la informació, en primer lloc heu d’instal·lar l’aplicació necessària al vostre mòbil. A Espanya els mòbils encara no acostumen a portar integrat de sèrie el lector de QR, com ja passa en altres països, però només cal afegir un programari gratuït, que es pot descarregar directament des d’Internet, per poder llegir aquests codis. Tot i que hi ha terminals específics, com son els smartphones i mòbils d’última generació, per poder desxifrar un codi QR només cal un mòbil amb càmera de fotos per descodificar.

En aquest cas, Google continua sent el teu amic, si busques “lector de qrcode” i escrius el tipus de mòbil que tens, Google t’ofereix totes les possibilitats de descàrrega gratuïta de les aplicacions disponibles. Una vegada tinguis l’aplicació instal·lada al teu mòbil, ja podràs llegir i descarregar tots els codis QR que desitgis. Únicament hauràs d’enfocar al codi amb la càmera de fotos del teu mòbil i clicar per tal que t’enllaci amb la informació que hi ha carregada.

Si pel contrari, el que vols és crear un codi QR, existeixen múltiples generadors també gratuïts. Com en el cas anterior, Google et seguirà oferint un gran ventall de possibilitats, però un bon generador de codis podria ser el que facilito en el següent enllaç. Clicar aquí

És ben fàcil, únicament heu d’escriure un text, un web, un enllaç ftp on tingueu penjada la informació o un link a una xarxa social, clicar generar codi QR, i ja el teniu creat.

El fet que sigui tant fàcil d’utilitzar i el fet que sigui un servei gratuït converteix l’ús dels codis QR en un mètode amb múltiples avantatges. No podem arribar imaginar les aplicacions d’aquesta eina de difusió en camps com la publicitat, el màrqueting, el turisme, els llocs webs, la senyalètica,… entre d’altres.

Actualment, els codis de resposta ràpida, ja s’estan utilitzant a alguns museus per ampliar informació sobre la descripció de les peces, en  publicitat, en periodisme, en jocs de pistes,  en concursos,…. és un món infinit per explorar.

Alguns exemples:

Aplicació a museus: clicar aquí | Jocs de pistes: clicar aquí | Periodisme: clicar aquí | Publicitat: clicar aquí | Concursos: clicar aquí

Innovadora columna Jaime Serra @ja_serra  a La Vanguardia

Programa BFN |Les tasses en qüestió portaven impreses un QR code que enllaçava amb els Twitters dels tertulians del programa BFN@berto_romero i @ana_morgade

Comença a pensar en quins elements del teu projecte cultural pots aplicar els Codis QR. Apunta’t a la rEVOLUCIÓ dels codis de barres!

Úrsula Barri

Geolocalització a l’entorn laboral?

Juliol 21, 2011

La setmana passada vaig tenir el plaer de tornar a escoltar la Montse Peñarroya, aquesta vegada parlant del Mobile Marketing 3.0 en una trobada organitzada per Agima. Aquí podeu consultar la seva presentació:

De la xerrada em quede amb la seva definició de 3.0. Per a ella el 2.0 és aquell entorn col·laboratiu i de relacions personals que ens ofereixen les xarxes socials, ara bé, el 3.0 és alguna cosa més: dotar de context i contingut l’entorn immediat dels usuaris, una experiència adaptada a l’usuari, la geolocalització.

Els smartsphones i la realitat augmentada han fet possible experiències a casa nostra com les que ha fet TMB o el Bus Turístic.

Si aquesta comunicació directa sobre l’entorn real que envolta a l’usuari ja és possible, com podem traslladar aquesta experiència a un entorn de treball? Quines experiències en comunicació interna amb realitat augmentada coneixeu? Creieu que la feina és un bon lloc per la realitat augmentada?